Quins nervis! Acabo de fer l'ultim sopar a Flagstaff, una austera Campbell's Cream of Mushroom, per comensar* a acostumar-me a... no ho se! Estic nerviosa perque els coordinadors no coordinen i no se que farem quan arribem alla; dubto de si les coses que porto seran adients, suficients, correctes; pero no deixo de repetir-me que TOT anira be --TOT ANIRA BE. En realitat, tinc ganes d'estar amb la familia que em toqui i 'coordinar-me' amb ells, que aixo si que es important!
Ens han demanat que portem menjar i quan he anat a comprar he tingut una mena de regressio a l'epoca del cau, nomes que aqui no tenen els mateixos productes (o sigui, no puc comprar 5 fuets) ni tampoc el mateix preu --les coses fresques, un escandol! I tot i que el que volen son coses fresques, confio que la carretada de gent que tambe ve en portin de sobres, perque jo he hagut d'anar a comprar a peu i, amics, aixo no es Seattle! He carregat llaunes de conserva, kilos de pasta i salsa de tomaquet, barretes energetiques per un tubo (per quan vagi a pasturar ovelles), pa, xocolata, brou i no se quantes coses mes des del super a l'hostal, carretera 66 amunt i avall. Em falta comprar l'aigua, pero per sort el 'coordinador' ha tingut la gentilesa d'oferir-se a anar-la a comprar ell...
A part d'aixo, tambe porto tot de remeis i coses rituals que venen a una botiga d'aqui --m'he deixat aconsellar; llibres --per mi i per ells, si els volen; llibretes i llapis de colors --pels nens; fils i boletes per fer pulseres --espero que m'ensenyin a teixir; i sobretot, sobretot, sobretot, roba d'abric. Ah, i 2 sacs de dormir!
En fi, companys, familia, amics, estic com un flam!
Crec que vaig a escampar la boira una miqueta, a un concert de percussio brasilera que fan a un bar aqui a prop... l'ultima juerga!
IN LOVE AND RESISTANCE!
divendres, 20 de novembre del 2009
dimecres, 18 de novembre del 2009
No son navajo, son dineh!
Que quedi clar d'una vegada, perque a mi m'ha costat una miqueta pillar-ho: els indis dineh (amb accent a la e) si que son navajo, entesos? Passa que 'navajo' es un terme imposat pels espanyols primer, i despres pels nord-americans, o sigui imperialista total. En la seva llengua, ells son 'dineh'.
Mare de deu, no entenia res! Mirava i remirava la web, mai no n'havia sentit a parlar, d'aquests indis! Parlava amb gent d'Arizona, a Seattle, i ells tampoc no els coneixien! Us vaig dir 'son veins dels hopi i els navajo', perque Black Mesa, a Big Mountain, es en una part del territori que comparteixen les reserves hopi i navajo, i per forsa* ho havien de ser! Pero era mes facil que totes aquestes especulacions: son navajo.
NO, perdo: son dineh!
Avui he anat a Taala Hooghan (que vol dir 'casa comunitaria' en dineh), un centre social autogestionat que organitza la caravana. El Russell m'ha acabat d'aconsellar sobre algunes coses que dubtava, i d'altres encara queden en suspens --pero tot anira be!
Per que no vaig comprar el sac de dormir a Seattle? Maleit sia!
Dema farem un sopar comunitari a Taala Hooghan, a veure si conec a mes gent de la caravana! Ara he de llegir moltes coses, moltes... m'he d'informar be... i estic cansada de voltar per Flagstaff... Ha fet un dia radiant, espectacular!
I per acabar, una nova frase reivindicativa que he apres avui, en referencia al famos Thanksgiving Day, el dia que els nord-americans 'donen les gracies' als indis per haver ajudat als primers pobladors o 'pilgrims' --quins collons!:
NO THANKS
NO GIVING
Mare de deu, no entenia res! Mirava i remirava la web, mai no n'havia sentit a parlar, d'aquests indis! Parlava amb gent d'Arizona, a Seattle, i ells tampoc no els coneixien! Us vaig dir 'son veins dels hopi i els navajo', perque Black Mesa, a Big Mountain, es en una part del territori que comparteixen les reserves hopi i navajo, i per forsa* ho havien de ser! Pero era mes facil que totes aquestes especulacions: son navajo.
NO, perdo: son dineh!
Avui he anat a Taala Hooghan (que vol dir 'casa comunitaria' en dineh), un centre social autogestionat que organitza la caravana. El Russell m'ha acabat d'aconsellar sobre algunes coses que dubtava, i d'altres encara queden en suspens --pero tot anira be!
Per que no vaig comprar el sac de dormir a Seattle? Maleit sia!
Dema farem un sopar comunitari a Taala Hooghan, a veure si conec a mes gent de la caravana! Ara he de llegir moltes coses, moltes... m'he d'informar be... i estic cansada de voltar per Flagstaff... Ha fet un dia radiant, espectacular!
I per acabar, una nova frase reivindicativa que he apres avui, en referencia al famos Thanksgiving Day, el dia que els nord-americans 'donen les gracies' als indis per haver ajudat als primers pobladors o 'pilgrims' --quins collons!:
NO THANKS
NO GIVING
dimarts, 17 de novembre del 2009
Impressions nocturnes de Flagstaff, AZ
Ja soc aqui! Flagstaff no rima amb rasca, pero per poc --tambe us dic que podria ser pitjor! Ho considerare un entrenament per la meva estada a Black Mesa --alla si que flipare!
Us escric aquestes paraules amb l'estranya banda sonora dels trens nocturns que creuen la ciutat, llarguissims trens de carrega que 'xuflen' com mamuts als passos de nivell. He sortit a donar una volteta i --per variar-- la ciutat m'encanta! He caminat una miqueta per la famosissima Route 66 --i si, aixi, de nit, fa canguel.li... Tambe per variar, la ciutat esta PLENA de bars --vade retro, satanas! No mas! Please! Sort que ara, amb els indis, em desintoxicare: ho necessito!
Dema coneixere mes gent de la caravana cap a Black Mesa, visca! Us explico la idea, que no se si ha quedat clar el que fare. A partir de dissabte, durant una setmana, penya de tot el pais (i part de l'estranger) anem a ajudar els indis que viuen alla: tallar fusta, arreglar cases, etc. Pero tambe necessiten gent que els ajudi tot l'any a pasturar cabres, cuidar nens i avis, qualsevol cosa, i crec que jo m'hi quedare un meset... a veure si aguanto!
A partir de dissabte, doncs, estare incomunicada una bona temporada, o sigui que afineu la telepatia, perque sera l'unica manera de rebre el vostre amor, anims i carinyo! Jo, cada dia, quan vegi sortir el sol, pensare en vosaltres i us enviare la meva energia, ok? Quedem aixi, doncs...
Mentrestant, encara caura alguna entradeta mes al blog, i tambe fotos. Que consti que jo inento enviar el link que toca perque tots les pugueu veure, fins i tot els que no teniu facebook, pero a veure si invento algun altre sistema, que ja sou massa gent els que em dieu que no les podeu veure...
I tambe tinc una altra sorpresa, pero crec que me la guardo fins d'aqui a uns dies --es que no esta acabada del tot... ja ho veureu!
Finalment, de nou insistire en la idea dels petits senyals que m'acompanyen en aquest cami, petits detalls, regals de la vida que em fan somriure per un instant, em fan sentir felis* i em diuen 'si!' De vegades es veure un animal, o alguna cosa significativa que t'omple l'esperit! A Seattle em passava constantment, per aixo ha estat tan magic per a mi, i avui tambe m'ha passat diverses vegades, visca! Son com petites confirmacions de que la cosa rutlla, que tot va be, que he pres la decisio correcta: gracies, vida!
IN LOVE AND RESISTANCE
indilaia
(a veure si aviat em donen un nom indi com deu mana! O millor: s'accepten propostes!)
Us escric aquestes paraules amb l'estranya banda sonora dels trens nocturns que creuen la ciutat, llarguissims trens de carrega que 'xuflen' com mamuts als passos de nivell. He sortit a donar una volteta i --per variar-- la ciutat m'encanta! He caminat una miqueta per la famosissima Route 66 --i si, aixi, de nit, fa canguel.li... Tambe per variar, la ciutat esta PLENA de bars --vade retro, satanas! No mas! Please! Sort que ara, amb els indis, em desintoxicare: ho necessito!
Dema coneixere mes gent de la caravana cap a Black Mesa, visca! Us explico la idea, que no se si ha quedat clar el que fare. A partir de dissabte, durant una setmana, penya de tot el pais (i part de l'estranger) anem a ajudar els indis que viuen alla: tallar fusta, arreglar cases, etc. Pero tambe necessiten gent que els ajudi tot l'any a pasturar cabres, cuidar nens i avis, qualsevol cosa, i crec que jo m'hi quedare un meset... a veure si aguanto!
A partir de dissabte, doncs, estare incomunicada una bona temporada, o sigui que afineu la telepatia, perque sera l'unica manera de rebre el vostre amor, anims i carinyo! Jo, cada dia, quan vegi sortir el sol, pensare en vosaltres i us enviare la meva energia, ok? Quedem aixi, doncs...
Mentrestant, encara caura alguna entradeta mes al blog, i tambe fotos. Que consti que jo inento enviar el link que toca perque tots les pugueu veure, fins i tot els que no teniu facebook, pero a veure si invento algun altre sistema, que ja sou massa gent els que em dieu que no les podeu veure...
I tambe tinc una altra sorpresa, pero crec que me la guardo fins d'aqui a uns dies --es que no esta acabada del tot... ja ho veureu!
Finalment, de nou insistire en la idea dels petits senyals que m'acompanyen en aquest cami, petits detalls, regals de la vida que em fan somriure per un instant, em fan sentir felis* i em diuen 'si!' De vegades es veure un animal, o alguna cosa significativa que t'omple l'esperit! A Seattle em passava constantment, per aixo ha estat tan magic per a mi, i avui tambe m'ha passat diverses vegades, visca! Son com petites confirmacions de que la cosa rutlla, que tot va be, que he pres la decisio correcta: gracies, vida!
IN LOVE AND RESISTANCE
indilaia
(a veure si aviat em donen un nom indi com deu mana! O millor: s'accepten propostes!)
Sol i palmeres a Los Angeles, California
Los Angeles, California (CA), es la primera de les escales del meu trajecte cap a Flagstaff, Arizona (AZ), i he de reconeixer que el sol radiant i les palmeres arreu eixamplen l'esperit! Una afortunada i fugas* visio del cartell de 'HOLLYWOOD' des de l'avio i un canvi de terminal a l'aeroport es tot el que veure de Los Angeles --de moment. Tot i que es una ciutat que no em crida gens l'atencio, nomes em cal una bona excusa --i un bon guia local, if possible-- per tornar-hi algun dia.
Phoenix, AZ, es la seguent parada, i sera igualment calida i rapida.
Pero no crec que la meva arribada a Flagstaff sigui calida en absolut, ja que es una ciutat que esta, calculo, a uns 2000m (7000 peus) i amb unes temperatures d'entre 5 i -15 graus ara mateix.
I tanmateix, friso per arribar-hi!
La cosa ha estat una mica precipitada perque ahir vaig comprar els bitllets... i em vaig equivocar de dia! Pero de nou, les coses no passen perque si i estic contenta de seguir endavant l'aventura --no hi havia manera de marxar de Seattle, eh?
Mes informacio sobre l'activitat que dure a terme a Black Mesa: http://www.blackmesais.org/
Phoenix, AZ, es la seguent parada, i sera igualment calida i rapida.
Pero no crec que la meva arribada a Flagstaff sigui calida en absolut, ja que es una ciutat que esta, calculo, a uns 2000m (7000 peus) i amb unes temperatures d'entre 5 i -15 graus ara mateix.
I tanmateix, friso per arribar-hi!
La cosa ha estat una mica precipitada perque ahir vaig comprar els bitllets... i em vaig equivocar de dia! Pero de nou, les coses no passen perque si i estic contenta de seguir endavant l'aventura --no hi havia manera de marxar de Seattle, eh?
Mes informacio sobre l'activitat que dure a terme a Black Mesa: http://www.blackmesais.org/
dissabte, 14 de novembre del 2009
Indilaia al pais de les salses
Es mentida que als EUA no es menja be. No tot es fast food. De fet, hi ha molt bon menjar, productes de primerissima qualitat, cuines d'arreu del mon.
El que passa es que son adictes a les salses.
Adictes a ocultar el gust essencial dels aliments amb tot tipus de salses i milers d'especies, no estan contents amb un bon filet o uns deliciosos 'scallops' (vieiras) si no ho ofeguen amb -per exemple- salsa de soja, una vinagreta d'all, tabasco, coriandre, paprika i un toc de nou moscada. Tot junt. A saco.
Es ben be que l'oli d'oliva es el millor invent/condiment del mon! Com el trobo a faltar!
Tal com vaig avansar* en una de les primeres entrades, cuinar a casa, el que es cuinar, no ho he viscut en absolut --ni tan sols ara, instal.lada a casa d'un chef! Com a molt, he cuinat jo mateixa --uns spaghetti carbonara i una truita de patates, aixo es tot. Els meus amics s'escalfen coses precuinades, pizzes, etc. Afortunadament, l'Eric, el chef, em porta el sopar del restaurant, sempre DELICIOS! Tenir el restaurant a casa es un privilegi, cert, perque aqui la norma es fer tots els apats a fora, aprofitant la inacabable oferta de restaurants internacionals, els tipics 'diners' amb 'greasy american food' o, si m'apures, els fast food de tota la vida (Subway, Taco Bell, KFC... i la gran M, of course) que encara no he trepitjat --l'aventura tambe te un limit!
Perque us en feu una idea, aqui teniu una no gaire breu relacio dels meus apats, molts dels quals no us podre descriure perque no se ben be el que m'estava menjant:
- Special Chicken Teriyaki. 5.50$. To go. Sens dubte, el meu mejar preferit aqui a Seattle. Barato. Saludable. El mes simple que he trobat. Et serveixen un tall de pollastre a la brasa desossat talladet a trossos a sobre d'una bona racio d'arros, tot regat amb salsa teriyaki (?), acompanyat d'una bona amanida, o millor dit, d'una gran quantitat d'enciam Iceberg, lleugerament amanit amb una vinagreta d'aquestes blanques. Passa que es el garito mes cutre de tot Seattle i sempre ho demano per emportar, i m'ho jalo amb els compis del mercat.
- Especialitats russes: Piroshky (pastisset de carn o verdures, a triar) i Pelmeny (pronuncii's 'pilmieny', i son una mena de raviolis). Aixo tambe ho compro a prop del mercat, a unes noies molt trempades!
- Chiken Pho, que nosaltres diriem 'noodles amb pollastre', pero aqui la paraula 'noodles' val per qualsevol tipus de fideu o spaghetti. Trobareu 'pho' als restaurants vietnamites, on sovint tambe demano 'chicken curry', o sigui pollastre i arros al curry, un dels meus plats preferits EVER! Llastima que als vitnamites els agradi tant el coriandre --cilantro en castella i en angles, que pels ignorants com jo us dire que es una mena de julivert amb un gust MOLT fort que des que el vaig descobrir al Brasil NO m'agrada, pero al que ja em comenso* a acostumar...
- I parlant de coriandre, als tailandesos tambe els agrada molt! Massa, pel meu gust! Em costa explicar el que menjo als restaurants tailandesos quan hi vaig, normalment es carn o gambes amb ves a saber quina salsa --cada cop diferent, es clar... Es tan complicat entendre les cartes dels restaurants que o be deixo que triin per mi, o be m'ho jugo tot al 12 vermell demanant plats dels que nomes entenc algun dels ingredients que porta... l'aventura es l'aventura!
- Mexican food! Us puc assegurar que m'he menjat el burrito mes gran de la Terra, farcit de frijoles, arros, amanida, chile con carne... era enorme! Com tambe era enorme el plat de nachos amb formatge i no se que mes que vam demanar un altre dia, 'per picar alguna coseta'... Tambe he manjat burritos, fajitas i mole a escala humana, tot i que l'especialitat mexicana que he degustat mes sovint ha estat -efectivament!- el tequila!
- Greasy American food: els esmorzars mes besties de la vida! Eggs Benedict amb pastis de patata; bacon, cheddar & avocado burger; roasted turkey sandwitch (que de sandwitch nomes tenia el pa, perque era tot un senyor plat de gall d'indi rostit i regat amb no se quina salsa tremenda); i, last but not least, la sempre efectiva cheese burger, of course! I com ja sabeu, per no trencar amb la tradicio de Seattle, aquestes menges s'han d'acompanyar sempre que es pugui amb un bon bloody mary!
- Tambe he pogut assaborir en alguna ocasio la 'nostra' estimada cuina, i es que els 'tapas-bar' de Seattle son realment excel.lents! Sorprenent, oi? Doncs em vaig menjar un pa amb tomaquet amb formatge de Mao que encara me'n llepo els dits, amb un bon pernil salat (si! era bo! ho juro!), ous a la riojana, saltejat de bolets... i unes bones patates braves! Ole! Tambe hi ha un restaurant basc ('Txori') que fa molt bona pinta, pero encara no he tingut el plaer... Potser quan em torni a entrar la nostalgia dels sabors de casa...
- Impossible recordar tots els plats que vam degustar al restaurant japones, o les verdures i salses del restaurant etiop... Ja no em deuen quedar gaire mes nacionalitats exotiques per tastar, no?
- Vaig passar una setmana mes 'austera' menjant noodles precuinats, pa amb mantega, iogurts i gelatines --amb cafe a dojo! I birra a dojo!
Pero de tots aquests menus, el millor, el mes saboros, va ser sens dubte un tastet que em va preparar l'Eric al Brouwer's Cafe de Fremont. Necessitaria un traductor angles-catala realment especialitzat en gastronomia per poder dir que vaig menjar, pero almenys veureu que be que sona!
"Pepper corn petite tenderloin with jewbilation beer marinade, wine onion bed"
"Bacon & cheese stuffed game hen wrapped in prosciutto, mushroom hen gravy"
I un mes: "Smoked paprika asparagus with balsamic-lambic reduction"
I aixo no es res! Haurieu de veure el menu especial amb sidra que va fer fa uns dies! La carta semblava un poema!
En fi, mama, ja veus que no has de patir per res! La teva nena menja a les 1000 meravelles! Ja veurem que passa a Arizona...
El que passa es que son adictes a les salses.
Adictes a ocultar el gust essencial dels aliments amb tot tipus de salses i milers d'especies, no estan contents amb un bon filet o uns deliciosos 'scallops' (vieiras) si no ho ofeguen amb -per exemple- salsa de soja, una vinagreta d'all, tabasco, coriandre, paprika i un toc de nou moscada. Tot junt. A saco.
Es ben be que l'oli d'oliva es el millor invent/condiment del mon! Com el trobo a faltar!
Tal com vaig avansar* en una de les primeres entrades, cuinar a casa, el que es cuinar, no ho he viscut en absolut --ni tan sols ara, instal.lada a casa d'un chef! Com a molt, he cuinat jo mateixa --uns spaghetti carbonara i una truita de patates, aixo es tot. Els meus amics s'escalfen coses precuinades, pizzes, etc. Afortunadament, l'Eric, el chef, em porta el sopar del restaurant, sempre DELICIOS! Tenir el restaurant a casa es un privilegi, cert, perque aqui la norma es fer tots els apats a fora, aprofitant la inacabable oferta de restaurants internacionals, els tipics 'diners' amb 'greasy american food' o, si m'apures, els fast food de tota la vida (Subway, Taco Bell, KFC... i la gran M, of course) que encara no he trepitjat --l'aventura tambe te un limit!
Perque us en feu una idea, aqui teniu una no gaire breu relacio dels meus apats, molts dels quals no us podre descriure perque no se ben be el que m'estava menjant:
- Special Chicken Teriyaki. 5.50$. To go. Sens dubte, el meu mejar preferit aqui a Seattle. Barato. Saludable. El mes simple que he trobat. Et serveixen un tall de pollastre a la brasa desossat talladet a trossos a sobre d'una bona racio d'arros, tot regat amb salsa teriyaki (?), acompanyat d'una bona amanida, o millor dit, d'una gran quantitat d'enciam Iceberg, lleugerament amanit amb una vinagreta d'aquestes blanques. Passa que es el garito mes cutre de tot Seattle i sempre ho demano per emportar, i m'ho jalo amb els compis del mercat.
- Especialitats russes: Piroshky (pastisset de carn o verdures, a triar) i Pelmeny (pronuncii's 'pilmieny', i son una mena de raviolis). Aixo tambe ho compro a prop del mercat, a unes noies molt trempades!
- Chiken Pho, que nosaltres diriem 'noodles amb pollastre', pero aqui la paraula 'noodles' val per qualsevol tipus de fideu o spaghetti. Trobareu 'pho' als restaurants vietnamites, on sovint tambe demano 'chicken curry', o sigui pollastre i arros al curry, un dels meus plats preferits EVER! Llastima que als vitnamites els agradi tant el coriandre --cilantro en castella i en angles, que pels ignorants com jo us dire que es una mena de julivert amb un gust MOLT fort que des que el vaig descobrir al Brasil NO m'agrada, pero al que ja em comenso* a acostumar...
- I parlant de coriandre, als tailandesos tambe els agrada molt! Massa, pel meu gust! Em costa explicar el que menjo als restaurants tailandesos quan hi vaig, normalment es carn o gambes amb ves a saber quina salsa --cada cop diferent, es clar... Es tan complicat entendre les cartes dels restaurants que o be deixo que triin per mi, o be m'ho jugo tot al 12 vermell demanant plats dels que nomes entenc algun dels ingredients que porta... l'aventura es l'aventura!
- Mexican food! Us puc assegurar que m'he menjat el burrito mes gran de la Terra, farcit de frijoles, arros, amanida, chile con carne... era enorme! Com tambe era enorme el plat de nachos amb formatge i no se que mes que vam demanar un altre dia, 'per picar alguna coseta'... Tambe he manjat burritos, fajitas i mole a escala humana, tot i que l'especialitat mexicana que he degustat mes sovint ha estat -efectivament!- el tequila!
- Greasy American food: els esmorzars mes besties de la vida! Eggs Benedict amb pastis de patata; bacon, cheddar & avocado burger; roasted turkey sandwitch (que de sandwitch nomes tenia el pa, perque era tot un senyor plat de gall d'indi rostit i regat amb no se quina salsa tremenda); i, last but not least, la sempre efectiva cheese burger, of course! I com ja sabeu, per no trencar amb la tradicio de Seattle, aquestes menges s'han d'acompanyar sempre que es pugui amb un bon bloody mary!
- Tambe he pogut assaborir en alguna ocasio la 'nostra' estimada cuina, i es que els 'tapas-bar' de Seattle son realment excel.lents! Sorprenent, oi? Doncs em vaig menjar un pa amb tomaquet amb formatge de Mao que encara me'n llepo els dits, amb un bon pernil salat (si! era bo! ho juro!), ous a la riojana, saltejat de bolets... i unes bones patates braves! Ole! Tambe hi ha un restaurant basc ('Txori') que fa molt bona pinta, pero encara no he tingut el plaer... Potser quan em torni a entrar la nostalgia dels sabors de casa...
- Impossible recordar tots els plats que vam degustar al restaurant japones, o les verdures i salses del restaurant etiop... Ja no em deuen quedar gaire mes nacionalitats exotiques per tastar, no?
- Vaig passar una setmana mes 'austera' menjant noodles precuinats, pa amb mantega, iogurts i gelatines --amb cafe a dojo! I birra a dojo!
Pero de tots aquests menus, el millor, el mes saboros, va ser sens dubte un tastet que em va preparar l'Eric al Brouwer's Cafe de Fremont. Necessitaria un traductor angles-catala realment especialitzat en gastronomia per poder dir que vaig menjar, pero almenys veureu que be que sona!
"Pepper corn petite tenderloin with jewbilation beer marinade, wine onion bed"
"Bacon & cheese stuffed game hen wrapped in prosciutto, mushroom hen gravy"
I un mes: "Smoked paprika asparagus with balsamic-lambic reduction"
I aixo no es res! Haurieu de veure el menu especial amb sidra que va fer fa uns dies! La carta semblava un poema!
En fi, mama, ja veus que no has de patir per res! La teva nena menja a les 1000 meravelles! Ja veurem que passa a Arizona...
dimecres, 11 de novembre del 2009
On my way to Arizona
Doncs si, marxo de Seattle... Em costa molt marxar, em costa moltisssssim, perque hi estic tan be, aqui...! Pero ja toca. I toca fer coses importants. Toca fer el que he vingut a fer.
Portava uns dies una mica indecisa... San Francisco? Santa Fe? Quan? PER QUE? M'hauria quedat de bon grat a Seattle, on em sento com a casa i on sento que encara hi tinc molt per fer --I'll be back! Pero per certes circumstancies, jo volia marxar aquesta mateixa setmana i, ves per on, quelcom m'ha retingut... i me n'alegro moltissim! He passat uns dies molt refredada i, com heu pogut comprovar, sense conexio a internet. Aixi doncs, ahir vaig anar al Bauhaus, un cafe molt cuco amb wi-fi, i mentre esperava el meu cafe, vaig comensar* a arreplegar revistes i postals que hi havia alla... BINGO!
A una de les revistes hi havia un article sobre la comunitat d'indis Dineh, a Black Mesa, Arizona, amenassada* per una companyia minera que els vol fer fora d'alla. Son veins dels Hopi i els Navajo, que potser us sonen mes. S'organitza una 'caravana' en suport d'aquesta gent --i m'han acceptat! El millor de tot es que m'hi podre quedar tot el temps que vulgui, a la reserva! Sempre busquen voluntaris per ajudar-los amb les feines de casa (son gent gran i no hi ha aigua corrent, ni llum, ni res de res, i s'ha d'anar a buscar llenya, pasturar cabres, etc.) i per evitar abusos policials i preses il.legals del territori. No tinc paraules. Estic emocionada.
Em sento tan afortunada! Trobar aquesta oportunitat ha estat una xiripa total! Pero, un cop mes, es demostra que les coses no passen perque si. Que no m'he quedat a Seattle perque si. Que el cami s'il.lumina al nostre pas, i que nomes es cosa nostra seguir-lo o no!
Companys i companyes, estic realment FELIS*!!! Avui ho celebrare amb CAVA, un Juve i Camps Reserva de Familia que crec que m'ha costat mes barato que a casa... quines coses...
Volia escriure-us mes parides, com ara una entrada dedicada als meus menus; el Top Ten dels productes raros que pots trobar al super, i altres extravagancies d'aquest gran pais! Tot coses divertides, si, pero forsa* banals tambe... Ara si que estic realment emocionada!
Per comensar*, he anat a l'Army Surplus, les botigues on venen material de l'exercit baratet baratet, i m'he comprat uns guants per currar i un petate de la guerra de Corea --no se com organitzare tota la meva merda per anar a Arizona, pero en deixare molta aqui, a Seattle, segur... No se si em cal sac de dormir o no, i per tant no n'he comprat cap, pero ja us dic que valen mes de 5$ --no gaire mes, 20$ el mes barato, pero per flipar te n'has de gastar uns 60$. Parlare amb els organitzadors a veure que mes em cal --volen destrals!-- i per veure si ho puc comprar directament a Flagstaff, Arizona, on espero arribar abans del dia 20.
Es el seguent pas d'aquesta aventura que, com segurament comenceu a entendre, no te res de viatge i molt de vida.
Seguire informant... quan pugui...
(Prometo les entrades dels menus i del top ten de productes, aixi com noves fotos, abans de marxar cap al desert...)
IN LOVE AND RESISTANCE,
INDILAIA
Portava uns dies una mica indecisa... San Francisco? Santa Fe? Quan? PER QUE? M'hauria quedat de bon grat a Seattle, on em sento com a casa i on sento que encara hi tinc molt per fer --I'll be back! Pero per certes circumstancies, jo volia marxar aquesta mateixa setmana i, ves per on, quelcom m'ha retingut... i me n'alegro moltissim! He passat uns dies molt refredada i, com heu pogut comprovar, sense conexio a internet. Aixi doncs, ahir vaig anar al Bauhaus, un cafe molt cuco amb wi-fi, i mentre esperava el meu cafe, vaig comensar* a arreplegar revistes i postals que hi havia alla... BINGO!
A una de les revistes hi havia un article sobre la comunitat d'indis Dineh, a Black Mesa, Arizona, amenassada* per una companyia minera que els vol fer fora d'alla. Son veins dels Hopi i els Navajo, que potser us sonen mes. S'organitza una 'caravana' en suport d'aquesta gent --i m'han acceptat! El millor de tot es que m'hi podre quedar tot el temps que vulgui, a la reserva! Sempre busquen voluntaris per ajudar-los amb les feines de casa (son gent gran i no hi ha aigua corrent, ni llum, ni res de res, i s'ha d'anar a buscar llenya, pasturar cabres, etc.) i per evitar abusos policials i preses il.legals del territori. No tinc paraules. Estic emocionada.
Em sento tan afortunada! Trobar aquesta oportunitat ha estat una xiripa total! Pero, un cop mes, es demostra que les coses no passen perque si. Que no m'he quedat a Seattle perque si. Que el cami s'il.lumina al nostre pas, i que nomes es cosa nostra seguir-lo o no!
Companys i companyes, estic realment FELIS*!!! Avui ho celebrare amb CAVA, un Juve i Camps Reserva de Familia que crec que m'ha costat mes barato que a casa... quines coses...
Volia escriure-us mes parides, com ara una entrada dedicada als meus menus; el Top Ten dels productes raros que pots trobar al super, i altres extravagancies d'aquest gran pais! Tot coses divertides, si, pero forsa* banals tambe... Ara si que estic realment emocionada!
Per comensar*, he anat a l'Army Surplus, les botigues on venen material de l'exercit baratet baratet, i m'he comprat uns guants per currar i un petate de la guerra de Corea --no se com organitzare tota la meva merda per anar a Arizona, pero en deixare molta aqui, a Seattle, segur... No se si em cal sac de dormir o no, i per tant no n'he comprat cap, pero ja us dic que valen mes de 5$ --no gaire mes, 20$ el mes barato, pero per flipar te n'has de gastar uns 60$. Parlare amb els organitzadors a veure que mes em cal --volen destrals!-- i per veure si ho puc comprar directament a Flagstaff, Arizona, on espero arribar abans del dia 20.
Es el seguent pas d'aquesta aventura que, com segurament comenceu a entendre, no te res de viatge i molt de vida.
Seguire informant... quan pugui...
(Prometo les entrades dels menus i del top ten de productes, aixi com noves fotos, abans de marxar cap al desert...)
IN LOVE AND RESISTANCE,
INDILAIA
dimarts, 3 de novembre del 2009
Alla donde fueres...
...haz lo que vieres, no? I aixi ho vaig fer. Haaaaalloween!
Tothom m'havia dit que el Halloween de Seattle era la bomba, o sigui que ho havia de viure, havia d'anar a alguna festa. Dit i fet.
Vaig quedar amb l'Eric, el master of the parties aqui a Seattle, i vam anar a buscar una disfressa. La nit anterior no vaig dormir i ingenuament vaig pensar que ell tindria la disfressa perfecte per a tots dos. Pero no, nomes tenia la seva. Cagada.
Jo estava zombie total i no havia pensat res. De sobte em trobo a dins d'una immensa botiga de roba i disfresses i m'entra l'estress total --no puc, no puc, no puc! Fins que se m'acut difressar-me de carabassa, i tot el tema es redueix a trobar coses taronges i poca cosa mes... Evidentment, vaig intentar tenir en compte la roba que jo tenia i que podia utilitzar per la disfressa, aixi que em vaig comprar una samarreta taronja i una boa tambe taronja i endavant!
La veritat es que no em va costar gaire temps entendre que aqui les noies es vesteixen com zorrons per Halloween --me'n vaig fer una idea passant tota la tarda al mercat... I juro que no era aquesta la meva intencio, pero aixi va anar.
O sigui que here I go, vestida com un putot, samarreta taronja, minifaldilla negra, pantys de 'rejilla' negres fins a les cuixes i una boa taronja, acompanyada per un William Wallace ben peculiar... Si m'haguessiu vist... Jo jurava i perjurava que NO era possible que jo sortis aixi al carrer, NO WAY, de cap manera... pero ho vaig fer... em sentia despullada pero ho vaig fer!
La festa de Halloween en si no va ser gran cosa, perque aqui hi ha unes birres tan animals --i jo havia menjat poc durant el dia, per no recordar-vos que no havia dormit-- que despres d'un parell o tres bars a Fremont vaig desapareixer... Vam anar a casa a jalar algo i alla em vaig quedar, morta, a les 23h feia nones... sip... Pero aixi va anar, m'ho vaig passar be, de debo, pero va ser breu... Lamentable, si, pero es que no sabeu quines birres d'alta graduacio tenen per aqui... Fotos, poques (passen censura!), pero aviat...
L'endema, Sunday, diumenge, vaig tornar a aplicar la tecnica: "alla donde fueres..." I diumenge es el dia del futbol.
Football.
O sigui football america, rugby america. La majoria de people es queda a casa els diumenges gaudint de l'oferta esportiva/televisiva de la jornada.
Ens vam llevar i vam posar la tele. Football. Deu meu, pero quan duren aquests partits? No ho se, de debo, se suposa que son quatre quarts d'un quart d'hora pero pot durar dues hores i mitja o mes... don't know... feiem zapping tota l'estona, d'un partit a l'altre, fins que l'Eric se'n va cansar i vam anar veient altres delicatessen de la tele per cable americana. Vam sortir a dinar i a sopar, aixo si --un restaurant etiop i un japones, per a mes dades... Pero atencio als programes que vam veure o ens vam creuar: AWESOME!
- Iron Chef i altres de l'estil... batalla entre chefs que ens vam empassar de bon grat, en part perque l'Eric es chef... res que us pugui sorprendre, pero va acumular el maxim share de la nostra particular audiencia;
- Family guy, o sigui 'Padre de familia', classic entre els classics, tambe amb un altissim average of share de la nostra diada televisiva;
- Pawn shop, interessant programa basat en una botiga de penyores (?) a Las Vegas, on la penya va alla a vendre les seves Harley, pistoles de col.leccionista, neveres de coca-cola o trossos de mur de berlin... En la meva opinio, completament prescindible, pero he d'admetre que va ser interessant com van fotre al pobre paio de la pistola, amb un expert que certificava que era falsa...
- American Greed, un programa sobre timos i estafes, molt educatiu i depriment alhora, escoltant el testimoni de les victimes sobre com tal o pasqual els va fotre els calers...
I a part d'aquests, alguns d'altres que no vaig veure pero si vaig veure anunciats, com per exemple:
- un programa que consisteix en deixar cotxes oberts a les zones mes xungues de NYC, LA, etc, per pillar-los in fraganti, amb camera oculta a dins del cotxe, of course! Una autentica salvatgada, si ho penseu fredament, pero no tant com la seguent...
- 'To catch a predator', un show pensat per enxampar tambe in fraganti als pedofils! si! queden amb ells per internet, fent-los pensar que son menors, per despres exposar-los al public en una cita!! Al.lucinant! No s'ha de negar el servei a la comunitat que fan aquests programes, of course, pero son senzillament malefics!! O no?!
I despres d'un diumenge de TV a tuttiplen, un dilluns tranquil, prenent la meva cura de son, intentant delucidar que fer en el futur proxim... Aviat marxare d'aqui... Aviat...
Stay tuned!
I sobretot, alla donde fueres, haz lo que vieres!
PD. Ara mateix estic assistint a la sessio de fotos del Brouwer's caffe de Fremont, on cada any fan un calendari picanto dels seus treballadors, eminentment masculins, per fer pasta... Soc una intrusa, aqui, i no em deixen veure la sessio, cosa que entenc perfectament... D'aqui a poc dormire com una soca al primer sofa que trobi, o sigui que no big deal... Comprare el calendari, of course!!
Tothom m'havia dit que el Halloween de Seattle era la bomba, o sigui que ho havia de viure, havia d'anar a alguna festa. Dit i fet.
Vaig quedar amb l'Eric, el master of the parties aqui a Seattle, i vam anar a buscar una disfressa. La nit anterior no vaig dormir i ingenuament vaig pensar que ell tindria la disfressa perfecte per a tots dos. Pero no, nomes tenia la seva. Cagada.
Jo estava zombie total i no havia pensat res. De sobte em trobo a dins d'una immensa botiga de roba i disfresses i m'entra l'estress total --no puc, no puc, no puc! Fins que se m'acut difressar-me de carabassa, i tot el tema es redueix a trobar coses taronges i poca cosa mes... Evidentment, vaig intentar tenir en compte la roba que jo tenia i que podia utilitzar per la disfressa, aixi que em vaig comprar una samarreta taronja i una boa tambe taronja i endavant!
La veritat es que no em va costar gaire temps entendre que aqui les noies es vesteixen com zorrons per Halloween --me'n vaig fer una idea passant tota la tarda al mercat... I juro que no era aquesta la meva intencio, pero aixi va anar.
O sigui que here I go, vestida com un putot, samarreta taronja, minifaldilla negra, pantys de 'rejilla' negres fins a les cuixes i una boa taronja, acompanyada per un William Wallace ben peculiar... Si m'haguessiu vist... Jo jurava i perjurava que NO era possible que jo sortis aixi al carrer, NO WAY, de cap manera... pero ho vaig fer... em sentia despullada pero ho vaig fer!
La festa de Halloween en si no va ser gran cosa, perque aqui hi ha unes birres tan animals --i jo havia menjat poc durant el dia, per no recordar-vos que no havia dormit-- que despres d'un parell o tres bars a Fremont vaig desapareixer... Vam anar a casa a jalar algo i alla em vaig quedar, morta, a les 23h feia nones... sip... Pero aixi va anar, m'ho vaig passar be, de debo, pero va ser breu... Lamentable, si, pero es que no sabeu quines birres d'alta graduacio tenen per aqui... Fotos, poques (passen censura!), pero aviat...
L'endema, Sunday, diumenge, vaig tornar a aplicar la tecnica: "alla donde fueres..." I diumenge es el dia del futbol.
Football.
O sigui football america, rugby america. La majoria de people es queda a casa els diumenges gaudint de l'oferta esportiva/televisiva de la jornada.
Ens vam llevar i vam posar la tele. Football. Deu meu, pero quan duren aquests partits? No ho se, de debo, se suposa que son quatre quarts d'un quart d'hora pero pot durar dues hores i mitja o mes... don't know... feiem zapping tota l'estona, d'un partit a l'altre, fins que l'Eric se'n va cansar i vam anar veient altres delicatessen de la tele per cable americana. Vam sortir a dinar i a sopar, aixo si --un restaurant etiop i un japones, per a mes dades... Pero atencio als programes que vam veure o ens vam creuar: AWESOME!
- Iron Chef i altres de l'estil... batalla entre chefs que ens vam empassar de bon grat, en part perque l'Eric es chef... res que us pugui sorprendre, pero va acumular el maxim share de la nostra particular audiencia;
- Family guy, o sigui 'Padre de familia', classic entre els classics, tambe amb un altissim average of share de la nostra diada televisiva;
- Pawn shop, interessant programa basat en una botiga de penyores (?) a Las Vegas, on la penya va alla a vendre les seves Harley, pistoles de col.leccionista, neveres de coca-cola o trossos de mur de berlin... En la meva opinio, completament prescindible, pero he d'admetre que va ser interessant com van fotre al pobre paio de la pistola, amb un expert que certificava que era falsa...
- American Greed, un programa sobre timos i estafes, molt educatiu i depriment alhora, escoltant el testimoni de les victimes sobre com tal o pasqual els va fotre els calers...
I a part d'aquests, alguns d'altres que no vaig veure pero si vaig veure anunciats, com per exemple:
- un programa que consisteix en deixar cotxes oberts a les zones mes xungues de NYC, LA, etc, per pillar-los in fraganti, amb camera oculta a dins del cotxe, of course! Una autentica salvatgada, si ho penseu fredament, pero no tant com la seguent...
- 'To catch a predator', un show pensat per enxampar tambe in fraganti als pedofils! si! queden amb ells per internet, fent-los pensar que son menors, per despres exposar-los al public en una cita!! Al.lucinant! No s'ha de negar el servei a la comunitat que fan aquests programes, of course, pero son senzillament malefics!! O no?!
I despres d'un diumenge de TV a tuttiplen, un dilluns tranquil, prenent la meva cura de son, intentant delucidar que fer en el futur proxim... Aviat marxare d'aqui... Aviat...
Stay tuned!
I sobretot, alla donde fueres, haz lo que vieres!
PD. Ara mateix estic assistint a la sessio de fotos del Brouwer's caffe de Fremont, on cada any fan un calendari picanto dels seus treballadors, eminentment masculins, per fer pasta... Soc una intrusa, aqui, i no em deixen veure la sessio, cosa que entenc perfectament... D'aqui a poc dormire com una soca al primer sofa que trobi, o sigui que no big deal... Comprare el calendari, of course!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
