Això passa a les millors famílies, sens dubte. Vius al Canadà, amb un metre de neu cada hivern, i quan et decideixes a muntar els Jocs Olímpics, va i no neva. És ben bé la llei de Murphy.
O no. Potser és la petita venjança del Gran Esperit.
No sé com li deuen dir al Gran Esperit els pobles indígenes St’at’imc i Squamish, però segur que ja m'entenen --el Gran Esperit és el mateix a tot arreu! I és que resulta que les magnífiques instal·lacions olímpiques d'esquí es troben a territoris St’at’imc i Squamish, i de segur que aquesta genteta de pell roja i ulls tristos que fa temps que reclama els seus drets sobre aquestes terres ha celebrat més d'una sessió amb tambors i bolets, a la vora del foc, per demanar-li al Gran Pare (o Mare) que aturi tot aquest circ. Que es respectin els seus llocs sagrats. I ves per on, sembla que algú els ha escoltat!
La situació dels territoris indígenes a la Colúmbia Britànica canadenca és, per variar, complicada. Hi ha qui diu que mai no s'ha signat cap tractat i que, per tant, totes aquestes terres, ara plenes de remuntadors i d'urbanites lliscant muntanya avall amb colors fluorescents, són territori ROBAT. Però tal com explica amb honestedat i valentia aquest article, els principals consells de tribu estan d'acord amb els Jocs i hi participen d'alguna manera o altra --se'n beneficien d'alguna manera o altra, faltaria més!
Aquesta entrada no és per condemnar ni atacar els Jocs --me la suen bastant. Reconec que sí que em semblen un circ que fomenta les regles del joc capitalista i, en aquest sentit, estic d'acord amb el moviment www.no2010.com i en contra dels Jocs en general --com si no hi hagués d'altres coses més importants a fer! D'altra banda, pensem en els esportistes! I que maco que és veure'ls per la tele!
Des del punt de vista indígena, realment, jo què sé? Hi ha hagut altres disputes contra la construcció de resorts d'esquí a terres considerades sagrades pels nadius canadencs, i d'alguna manera el clam indígena ha prevalgut --i jo me n'alegro! Però uns estan a favor, d'altres en contra, tots han de menjar... és complicat...
La qüestió és que no hi ha neu a Cypress Mountain. I això sí que em fa gràcia. Veig les notícies i somric, maliciosament, donant gràcies al Gran Esperit i fent-me còmplice del que em sembla la seva petita venjança contra una política de fets consumats...
I perquè els slogans són tan macos: NO OLYMPICS ON STOLEN NATIVE LAND!
merda! ha nevat!
ResponElimina