El titol d'aquesta entrada l'he tret de la missa dominical de la Glide Memorial United Methodist Church, que m'ha fet comensar* el dia a ritme de funky/gospel --genial! Com que es una esglesia molt oberta i politicament molt radical (el sermo ha estat im-pressionant, ara us l'explico), han acabat una de les pregaries fent un matxembrat d'expressions de diferents religions:
"Amen. Halleluja. Right on. Salam. Shalom. Namaste."
Right on? Que es aixo? Rastafari? No ho se, pero mola! RIGHT ON!
Si, avui ha estat un diumenge de religio i politica. Primer, la missa i el sermo, en que el pastor ha dit coses com: "Com pot ser que aquest pais inverteixi MILIONS de dolars en un missil capas* de ser llensat* a milers de kilometres i encertar l'objectiu mentres els nostres nens es moren de malalties perfectament tractables que els seus pares no poden pagar? Com es que la gent no surt al carrer indignada a protestar per aixo?"
I coses aixi. Brutals. Un 10 al pastor, un 10 al cor i als musics, i un 10 a tota la Glide Memorial Church, que te un centenar de projectes d'ajuda directa a la gent que ho necessita --aixo si que es ser un bon cristia i predicar amb l'exemple!
A la sortida de missa, ja hi havia una cua de gent esperant per rebre el que segurament seria el seu unic apat calent del dia --o l'unic apat, a seques. Era una cua que quasi donava la volta a l'illa, i les illes americanes tenen dimensions americanes, no se si m'enteneu... Una mica mes enlla, una altra cua de gent --molt mes reduida i que feia olor de roses-- esperava per entrar a fer el 'brunch' al local de moda... La vida es aixi a tot arreu, tambe als EUA... I parlant de homeless i morts de gana, Seattle es famosa pels seus homeless i per la penya tocada de l'ala en general que omple els seus carrers, pero jo us asseguro que San Francisco li passa la ma per la cara! Sigui com sigui, els homeless de SF tenen MOLTA mes mala llet que els seattlelites! Quina por!
A la tarda, segona dosi de politica quan he ensopegat amb una mani al carrer... Be, una mani i la seva contra-mani, una a cada cantonada de Powell i Union Square, cara a cara --al.lucinant! L'una, amb banderes palestines, en record dels 1.300 morts, 5.000 ferits i 50.000 desplassats* que va provocar la invasio israeli de Gaza ara fa un any. L'altra, ja us ho podeu imaginar. M'he quedat a la banda pro-palestina, of course, i ha estat molt emocionant!
Quantes coses, eh? Sembla mentida! Dos dies sola a San Francisco i mira! A les grans ciutats sempre passen coses mes interessants que als petits pobles remots perduts 'por ahi'... Per exemple, ahir vaig comensar* el dia parlant castella amb dues coreanes del Paraguai --ein? si si, existeixen!--; vaig passar del cutrerio de Chinatown al pijerio de Jackson Square nomes creuant un carrer; em vaig comprar uns Levi's per 30$ (ho HAVIA de fer, els Levi's son d'aqui!), i vaig acabar liant un cigarro i fent-la petar amb una dona que, si no era homeless, amb tota certesa estava ben borratxa, la pobra... Despres de l'estupor a Sonora, aixo es una muntanya russa --literalment! Les pujades i baixades dels carrers d'aquesta ciutat no tenen cap mena de sentit!
I es clar, suposo que estar sola propicia que estigui mes atenta a tot. Alhora, continuo pensant que es CRUCIAL estar amb algu del lloc, com a Sonora, que per molt avorrit que fos almenys tinc la certesa d'haver-ho conegut des de dins, com a mi m'agrada, i no com una guiri, com aqui a SF... Interessant paradoxa: reflexionem-hi!
Mentrestant, nomes penso en tornar a Seattle...
Per acabar, llenso* una altra reflexio al personal: viatjar i les relacions entre viatgers deuen haver canviat moltissim en els darrers anys per culpa d'internet i sobretot dels portatils --aqui estic, a un dels International Hostels de SF, en una sala amb 11 persones, 8 de les quals estem concentrades en les nostres pantalles i teclats mentre les altres 3 llegeixen-- tela! Val a dir que es la primera vegada que sento aquest aillament entre viatgers, suposo que perque aquest es l'hostal mes gran on he estat. A Seattle, de seguida la feies petar amb algu a la sala dels fumetes, of course, pero tambe a la sala comuna; o encara mes facil a Flagstaff, on erem quatre gats. Pero us asseguro que es bastant impactant... i tambe bastant trist, per que no dir-ho!
diumenge, 27 de desembre del 2009
dijous, 24 de desembre del 2009
Vida a Sonora
Fa temps que no escric, i es que la vida a Sonora es mes aviat 'insonora'... O potser per la meva proximitat a un membre d'AA, aquesta experiencia em sembla com l'aigua: incolora, inodora i insipida. I ara estic exagerant, es clar, pero el simil es perfecte --o no?
Nomes cal comparar les fotos de Seattle amb les de Sonora i San Francisco per entendre la diferencia --aqui, tot es atenuat, mentres que alla, tot era brillant, explosiu! I em pregunto quin paper hi juguen les drogues i l'alcohol en aquesta percepcio tan diferent de la realitat...
No em recupero del 'baixon' de tornar de la reserva. L'excitacio californiana m'ha durat ben poc, i a fe que la meteorologia no ha ajudat gens ni mica. De nou, em sento atrapada i a l'espera de NO SE QUE...
Toca tocar el dos... ben aviat...
Es curios, perque vaig marxar de la reserva perque sentia que 'perdia el temps' i l'he acabat perdent igualment... o no? Vaaaale, tot serveix com a experiencia, mai no se sap fins que no es prova, pero l'estada a Sonora s'esta allargant excessivament, ho reconec, i crec que en part es perque no vull passar les festes sola, diga'm carrinclona...
Next? Casa? Who knows...
Per cert, bones festes! Ja podeu estar segurs que al 2010 l'aventura continua!
Nomes cal comparar les fotos de Seattle amb les de Sonora i San Francisco per entendre la diferencia --aqui, tot es atenuat, mentres que alla, tot era brillant, explosiu! I em pregunto quin paper hi juguen les drogues i l'alcohol en aquesta percepcio tan diferent de la realitat...
No em recupero del 'baixon' de tornar de la reserva. L'excitacio californiana m'ha durat ben poc, i a fe que la meteorologia no ha ajudat gens ni mica. De nou, em sento atrapada i a l'espera de NO SE QUE...
Toca tocar el dos... ben aviat...
Es curios, perque vaig marxar de la reserva perque sentia que 'perdia el temps' i l'he acabat perdent igualment... o no? Vaaaale, tot serveix com a experiencia, mai no se sap fins que no es prova, pero l'estada a Sonora s'esta allargant excessivament, ho reconec, i crec que en part es perque no vull passar les festes sola, diga'm carrinclona...
Next? Casa? Who knows...
Per cert, bones festes! Ja podeu estar segurs que al 2010 l'aventura continua!
dilluns, 14 de desembre del 2009
Viva la Virgen de Guadalupe!
VIVA!
No, no soc a Mexic. Continuo a Sonora, a ca els Harrison, i aixo de la verge de Guadalupe es perque el dissabte vam anar a una missa mexicana --amb dinar comunitari despres de la missa, es clar, si no de que... Dissabte va ser un dia 'completito': primer vam anar a casa uns amics del Daniel, gent gran, per ajudar-los a posar les llums de Nadal; despres, la immersio en la comunitat hispanoamericana; llavors, peli i, finalment, un concert de heavy metal al casino que hi ha a la reserva india d'aqui al costat --ein? Surrealista!
Ahir, dinar familiar...
Tot resulta massa familiar, aqui a Sonora, familiar de 'familia', pero no es la meva familia...
Virgencita de Guadalupe, por favor, iluminame!
No, no soc a Mexic. Continuo a Sonora, a ca els Harrison, i aixo de la verge de Guadalupe es perque el dissabte vam anar a una missa mexicana --amb dinar comunitari despres de la missa, es clar, si no de que... Dissabte va ser un dia 'completito': primer vam anar a casa uns amics del Daniel, gent gran, per ajudar-los a posar les llums de Nadal; despres, la immersio en la comunitat hispanoamericana; llavors, peli i, finalment, un concert de heavy metal al casino que hi ha a la reserva india d'aqui al costat --ein? Surrealista!
Ahir, dinar familiar...
Tot resulta massa familiar, aqui a Sonora, familiar de 'familia', pero no es la meva familia...
Virgencita de Guadalupe, por favor, iluminame!
dimecres, 9 de desembre del 2009
4 de desembre, Flagstaff
4/12/09 - Back in Flagstaff
Ooooooooooh! Indescriptible la felicitat de tornar al mon --no tinc paraules.
Ooooooooooh! Indescriptible la felicitat de tornar al mon --no tinc paraules.
3 de desembre, Dine Bikeyah
3/12/09 - VIA FORA
Segon dia de crisi --i marxo d'aqui. Ja els ho he dit. Reaccions? No ho se... cap? La iaiona m'ha regalat un collaret i una pulsera --ole! Jo crec que a ella li agradava tenir-me per aqui, pero vaja, quin sentit te? Fills i familia els visiten constantment, i si els cal ajuda, la troben. Les ovelles... doncs res, que se n'encarregui el fill, o jo que se --total, tampoc no viuen d'aixo! Els he dit que em sentia avergonyida per trencar el meu compromis, pero que estava segura de poder-los ajudar millor en la seva causa des de l'exterior. Afortunadament, un dels fills, el pare de la nena --otro que tal, raro com ell sol--, ha d'anar a Flagstaff dema, o sigui que ni fet expressament.
Em fa una mica de pena deixar tot aixo, sobretot els gossos --els millors companys que he tingut aqui--, pero nomes una mica. Friso per tornar a la civilitzacio, per veure gent, per parlar amb la mama i altres amics, per escriure a tothom! Aaaah! I rentar-me el cabell altre cop, of course!
I la lluna? Raro raro, avui no ha sortit encara, i aixo que ahir, a aquestes hores, ja lluia ben amunt! Lluna llunera, vine a dir-me adeu, sisplaaaaaaau!
Segon dia de crisi --i marxo d'aqui. Ja els ho he dit. Reaccions? No ho se... cap? La iaiona m'ha regalat un collaret i una pulsera --ole! Jo crec que a ella li agradava tenir-me per aqui, pero vaja, quin sentit te? Fills i familia els visiten constantment, i si els cal ajuda, la troben. Les ovelles... doncs res, que se n'encarregui el fill, o jo que se --total, tampoc no viuen d'aixo! Els he dit que em sentia avergonyida per trencar el meu compromis, pero que estava segura de poder-los ajudar millor en la seva causa des de l'exterior. Afortunadament, un dels fills, el pare de la nena --otro que tal, raro com ell sol--, ha d'anar a Flagstaff dema, o sigui que ni fet expressament.
Em fa una mica de pena deixar tot aixo, sobretot els gossos --els millors companys que he tingut aqui--, pero nomes una mica. Friso per tornar a la civilitzacio, per veure gent, per parlar amb la mama i altres amics, per escriure a tothom! Aaaah! I rentar-me el cabell altre cop, of course!
I la lluna? Raro raro, avui no ha sortit encara, i aixo que ahir, a aquestes hores, ja lluia ben amunt! Lluna llunera, vine a dir-me adeu, sisplaaaaaaau!
2 de desembre, Dine Bikeyah
2/12/09 - CRISI I CIRURGIA
Crisi. Ai ai ai. Intento apartar aquest pensament de la meva ment pero no puc. Tot ha comensat* amb el foc matinal, que no hi havia manera d'encendre. Llavors m'he sentit com una imbecil rematada quan la iaiona ha apilat un munt de fusta i l'ha ruixat amb benzina (o similar) i... presto! I jo cada dia barallant-m'hi...!
Despres, les ovelles. He decidit portar-les al moli, com ahir, i quan he aconseguit dirigir-les, he estat a la vora de l'atac de panic en aquell congost, unes cap aqui i les altres cap alla. Finalment, l'expedicio al moli ha estat un exit, pero les males putes no paraven de separar-se... Es desesperant veure la inercia centrifuga del ramat quan totes jalen cap a l'exterior! Les has d'obligar a girar-se perque no es desfaci el grup. En poques paraules, esgotador, aixi que m'han fet perdre una mica els nervis... Sera que avui portava menys gossos?
Al final m'he fartat i cap a les 14h les he fet anar cap a casa --prou! La Punyetera me les ha fet passar putes; tambe el grupet endarrerit dels collons, que a sobre son les mes lletges, i si que pot ser que siguin les mes velles, pero es ben be que sembla que ho facin per tocar els collons!
En fi, interntare que aquestes anotacions vagin quelcom mes enlla que les ovelles, pero aixo es cosa dificil, perque aqui no passa res. Res de res. No aprenc dineh bi zaad perque no parlen. No es que no 'el' parlin, al contrari, quan parlen nomes ho fan en dineh --fins i tot la nena boja, la Eia. Es que no parlen. Ni entre ells, ni amb mi. La iaiona, una mica, pero nomes per dir 'descansa', o 'molt be', o 'agafa aixo' i para de comptar. Ni un "com ha anat avui?", ni m'ensenyen a fer res, ni em diuen si be o malament, res. Res de res. Crisi.
Que hi faig, aqui?
Quan l'Owen i la Tree em van dir que em quedes, alguna cosa em deia que no aniria be --ho sentia a les entranyes. Per activa i per passiva, vaig intentar plantejar l'opcio de quedar-me amb el Tim i la Belinda --o fer un mig i mig. Pero no. Que no i que no. Pero el que mes m'emprenya es que no hi van pensar gens, tant se'ls en fotia, on podia quedar-me, a tots els refotuts del BMIS. "Coordina amb nosaltres, coordina amb nosaltres" --ta tia! Ja ho vaig veure, com coordinaven, i no me n'hauria d'haver refiat! No!
El mes fotut es que sento que perdo el temps. Aquesta gent te un fotimer de fills, i un que els porta les ovelles --evidentment, s'ha agafat unes vacances, ara que soc aqui! Aixo de les ovelles no te sentit --renovar-se o morir! Pasturant ovelles per aquesta gent, els estem ajudant a morir de mica en mica, a poc a poc. Quanta rao tenia aquella noia hopi! I es que sento que jo faria molt mes servei si invertis tot aquest temps i esfors* en un altre sentit, des de fora. A part d'aixo, NO se m'ha despertat en abslout la vocacio de pastoreta, i no percebo cap senyal que la meva estada aqui sigui propicia.
Un mes sencer! Estic fent malabarismes pensant en el visat i en el que fare al gener, quan se m'acabi, i aqui estic, pasturant ovelles, perdent el meu precios temps als EUA --com si no tingues res millor a fer!
Ui ui ui, no pot ser... A veure si dema em llevo mes lucida, pero es que son massa coses juntes... El que em fot es que he pres un compromis. I l'haure de trencar. O no. Pero avui dic que si.
Increible el tema de la nena, es salvatge total! Quasi no parla --es clar, tampoc li parlen!-- i es comunica a base de grunyits i crits. No li fan ni cas, NI CAS, ni tan sols quan agafa de terra les restes de menjar que hem llensat* per les ovelles i SE LES MENJA! La nena, d'uns 6 o 7 anys, intenta reclamar l'atencio dels pares constantment, a les bones i evidentment a les males, pero res, ni cas, nomes per dir-li que pari quan l'ha feta massa grossa. No m'extranya gens que hagi sortit mig tarada, en aquesta familia de tarats. Perque ho estan --o els navajo son aixi? Ho dubto... Aquests no pillen ni les directes ni les indirectes, i ja m'he cansat d'intentar-ho... Es increible... Ai ai ai, que fare?
De moment, continuar fregint-me al meu hogan i sopar...
Cirurgia. La ferida al dit feia MOLT mala pinta i he decidit netejar-la A SACO: agulla, tisores i foc esterilitzant, he tret la mena de crosta o cosa rara que s'hi estava fent i p'alante. Crec que he fet ben fet.
Tinc els llavis cada cop mes tallats, i aixo que bec molta aigua i em poso cacau constantment... terrible... ai ai ai...
Trobo a faltar el cel de Seattle, els arbres vermells, els animalons que trobava per alla...
Trobo a faltar el mon. Jo estic completament aillada i aquesta penya te mobil! Com que es lleig demanar-los que em deixin trucar (segons l'Owen i la Tree), i donat que tenen cotxe, els vaig demanar d'anar a una botiga propera per trucar des d'alla --ni cas!
No mola no mola no mola....
Soc lliure i avui me'n vull anar d'aqui.
Crisi. Ai ai ai. Intento apartar aquest pensament de la meva ment pero no puc. Tot ha comensat* amb el foc matinal, que no hi havia manera d'encendre. Llavors m'he sentit com una imbecil rematada quan la iaiona ha apilat un munt de fusta i l'ha ruixat amb benzina (o similar) i... presto! I jo cada dia barallant-m'hi...!
Despres, les ovelles. He decidit portar-les al moli, com ahir, i quan he aconseguit dirigir-les, he estat a la vora de l'atac de panic en aquell congost, unes cap aqui i les altres cap alla. Finalment, l'expedicio al moli ha estat un exit, pero les males putes no paraven de separar-se... Es desesperant veure la inercia centrifuga del ramat quan totes jalen cap a l'exterior! Les has d'obligar a girar-se perque no es desfaci el grup. En poques paraules, esgotador, aixi que m'han fet perdre una mica els nervis... Sera que avui portava menys gossos?
Al final m'he fartat i cap a les 14h les he fet anar cap a casa --prou! La Punyetera me les ha fet passar putes; tambe el grupet endarrerit dels collons, que a sobre son les mes lletges, i si que pot ser que siguin les mes velles, pero es ben be que sembla que ho facin per tocar els collons!
En fi, interntare que aquestes anotacions vagin quelcom mes enlla que les ovelles, pero aixo es cosa dificil, perque aqui no passa res. Res de res. No aprenc dineh bi zaad perque no parlen. No es que no 'el' parlin, al contrari, quan parlen nomes ho fan en dineh --fins i tot la nena boja, la Eia. Es que no parlen. Ni entre ells, ni amb mi. La iaiona, una mica, pero nomes per dir 'descansa', o 'molt be', o 'agafa aixo' i para de comptar. Ni un "com ha anat avui?", ni m'ensenyen a fer res, ni em diuen si be o malament, res. Res de res. Crisi.
Que hi faig, aqui?
Quan l'Owen i la Tree em van dir que em quedes, alguna cosa em deia que no aniria be --ho sentia a les entranyes. Per activa i per passiva, vaig intentar plantejar l'opcio de quedar-me amb el Tim i la Belinda --o fer un mig i mig. Pero no. Que no i que no. Pero el que mes m'emprenya es que no hi van pensar gens, tant se'ls en fotia, on podia quedar-me, a tots els refotuts del BMIS. "Coordina amb nosaltres, coordina amb nosaltres" --ta tia! Ja ho vaig veure, com coordinaven, i no me n'hauria d'haver refiat! No!
El mes fotut es que sento que perdo el temps. Aquesta gent te un fotimer de fills, i un que els porta les ovelles --evidentment, s'ha agafat unes vacances, ara que soc aqui! Aixo de les ovelles no te sentit --renovar-se o morir! Pasturant ovelles per aquesta gent, els estem ajudant a morir de mica en mica, a poc a poc. Quanta rao tenia aquella noia hopi! I es que sento que jo faria molt mes servei si invertis tot aquest temps i esfors* en un altre sentit, des de fora. A part d'aixo, NO se m'ha despertat en abslout la vocacio de pastoreta, i no percebo cap senyal que la meva estada aqui sigui propicia.
Un mes sencer! Estic fent malabarismes pensant en el visat i en el que fare al gener, quan se m'acabi, i aqui estic, pasturant ovelles, perdent el meu precios temps als EUA --com si no tingues res millor a fer!
Ui ui ui, no pot ser... A veure si dema em llevo mes lucida, pero es que son massa coses juntes... El que em fot es que he pres un compromis. I l'haure de trencar. O no. Pero avui dic que si.
Increible el tema de la nena, es salvatge total! Quasi no parla --es clar, tampoc li parlen!-- i es comunica a base de grunyits i crits. No li fan ni cas, NI CAS, ni tan sols quan agafa de terra les restes de menjar que hem llensat* per les ovelles i SE LES MENJA! La nena, d'uns 6 o 7 anys, intenta reclamar l'atencio dels pares constantment, a les bones i evidentment a les males, pero res, ni cas, nomes per dir-li que pari quan l'ha feta massa grossa. No m'extranya gens que hagi sortit mig tarada, en aquesta familia de tarats. Perque ho estan --o els navajo son aixi? Ho dubto... Aquests no pillen ni les directes ni les indirectes, i ja m'he cansat d'intentar-ho... Es increible... Ai ai ai, que fare?
De moment, continuar fregint-me al meu hogan i sopar...
Cirurgia. La ferida al dit feia MOLT mala pinta i he decidit netejar-la A SACO: agulla, tisores i foc esterilitzant, he tret la mena de crosta o cosa rara que s'hi estava fent i p'alante. Crec que he fet ben fet.
Tinc els llavis cada cop mes tallats, i aixo que bec molta aigua i em poso cacau constantment... terrible... ai ai ai...
Trobo a faltar el cel de Seattle, els arbres vermells, els animalons que trobava per alla...
Trobo a faltar el mon. Jo estic completament aillada i aquesta penya te mobil! Com que es lleig demanar-los que em deixin trucar (segons l'Owen i la Tree), i donat que tenen cotxe, els vaig demanar d'anar a una botiga propera per trucar des d'alla --ni cas!
No mola no mola no mola....
Soc lliure i avui me'n vull anar d'aqui.
1 de desembre, Dine Bikeyah
1/12/09 - Lluna plena (crec)
M'estic fregint! He posat l'estufa a tota castanya i el hogan es una sauna! Mas madera! Avui he dormit la mar de be a sota la meva muntanya de mantes i a sobre dels matalassets i la pell d'ovella que hi havia per aqui. M'encanta aquest hogan. No se si la Tree, l'Owen i familia tornaran per quedar-s'hi gaires dies --espero que no, perque ja he fet meu aquest espai.
Quina calor!
Avui ha anat molt millor amb les ovelles --amb mes gossos, que avui si que han fet la seva feina. He escoltat musica i era divertit cantar en veu alta mentres totes em miraven com dient "que fa aquesta boja?!" Algunes ja m'han perdut directament el respecte, si es que l'havien tingut mai, no se si per l'episodi musical o perque si, jo que se... Aguantare el que calgui, ara que m'he compromes, pero la veritat es que si ho puc evitar, passo de pasturar ovelles en futures ocasions que pugi a la reserva...
El dia comensa* ben d'hora, a quarts de sis. Encenc el foc del hogan i vaig cap a la casa, a encendre el d'alla. Poso aigua a bullir i faig el cafe, previa obertura del gas, que es a fora. Ja han entes que jo, de cuinar, ni papa, o sigui que algu fa l'esmorzar, que normalment consisteix en: pa acabat de fer (tipus pita); patates amb algo; ous 'remenats' (no son truita ni tampoc els autentics 'scrumbled eggs') i amb una mica de sort, bacon o carn.
No es extrany que les primeres paraules en dineh bi zaad que he apres, despres d''hola' i 'gracies', siguin 'cafe' i 'sucre' --i de rebot 'sal', perque 'sucre' es diu 'sal dolsa'*! Quin desfici pel cafe! M'he de controlar perque en beuria tant que aniria com una moto! Es bonissim, per cert...
Mentres algu fa l'esmorzar, em rento --ara que puc-- i em vesteixo, preparant-me per sortir amb les ovelles tot havent esmorzat, cap alla les 9h.
A les 15h, cap a casa, on m'espera el dinar, tambe variat i bo, de moment. Aixo si, aqui tiren molt de llauna --per forsa*! Passa que per ells es gairebe l'hora de sopar, i cap al tard m'he d'inventar alguna cosa per no morir-me de gana. Aqui es quan entren en accio la carretada de noodles que vaig comprar...
I despres? Doncs res. Ahir, a ca la Jane. Avui, res. Son quasi les 19h i porto 2 hores inventat-me que fer: rentant-me una altra vegada, pentinant-me, posant-me cremetes i unguents variats, fent pulseres, escrivint. I despres de sopar, a quarts de vuit, a llegir una mica i a les 21h o quarts de deu ja estic fent nones. Increible, no? Cap a les 4h de la matinada, jo ja em llevaria, pero encara puc dormir 2 horetes mes --wow!
M'estic fregint! He posat l'estufa a tota castanya i el hogan es una sauna! Mas madera! Avui he dormit la mar de be a sota la meva muntanya de mantes i a sobre dels matalassets i la pell d'ovella que hi havia per aqui. M'encanta aquest hogan. No se si la Tree, l'Owen i familia tornaran per quedar-s'hi gaires dies --espero que no, perque ja he fet meu aquest espai.
Quina calor!
Avui ha anat molt millor amb les ovelles --amb mes gossos, que avui si que han fet la seva feina. He escoltat musica i era divertit cantar en veu alta mentres totes em miraven com dient "que fa aquesta boja?!" Algunes ja m'han perdut directament el respecte, si es que l'havien tingut mai, no se si per l'episodi musical o perque si, jo que se... Aguantare el que calgui, ara que m'he compromes, pero la veritat es que si ho puc evitar, passo de pasturar ovelles en futures ocasions que pugi a la reserva...
El dia comensa* ben d'hora, a quarts de sis. Encenc el foc del hogan i vaig cap a la casa, a encendre el d'alla. Poso aigua a bullir i faig el cafe, previa obertura del gas, que es a fora. Ja han entes que jo, de cuinar, ni papa, o sigui que algu fa l'esmorzar, que normalment consisteix en: pa acabat de fer (tipus pita); patates amb algo; ous 'remenats' (no son truita ni tampoc els autentics 'scrumbled eggs') i amb una mica de sort, bacon o carn.
No es extrany que les primeres paraules en dineh bi zaad que he apres, despres d''hola' i 'gracies', siguin 'cafe' i 'sucre' --i de rebot 'sal', perque 'sucre' es diu 'sal dolsa'*! Quin desfici pel cafe! M'he de controlar perque en beuria tant que aniria com una moto! Es bonissim, per cert...
Mentres algu fa l'esmorzar, em rento --ara que puc-- i em vesteixo, preparant-me per sortir amb les ovelles tot havent esmorzat, cap alla les 9h.
A les 15h, cap a casa, on m'espera el dinar, tambe variat i bo, de moment. Aixo si, aqui tiren molt de llauna --per forsa*! Passa que per ells es gairebe l'hora de sopar, i cap al tard m'he d'inventar alguna cosa per no morir-me de gana. Aqui es quan entren en accio la carretada de noodles que vaig comprar...
I despres? Doncs res. Ahir, a ca la Jane. Avui, res. Son quasi les 19h i porto 2 hores inventat-me que fer: rentant-me una altra vegada, pentinant-me, posant-me cremetes i unguents variats, fent pulseres, escrivint. I despres de sopar, a quarts de vuit, a llegir una mica i a les 21h o quarts de deu ja estic fent nones. Increible, no? Cap a les 4h de la matinada, jo ja em llevaria, pero encara puc dormir 2 horetes mes --wow!
dimarts, 8 de desembre del 2009
30 de novembre, Navajo Partitioned Land (NPL)
30/11/09 - Ca la Jane a NPL
Ho he fet! M'he dutxaaaaaaaaaaaat! A una dutxa de debooooo! La Jane, la jove dels Begay, el seu marit i la seva filla boja viuen a la zona navajo de la reserva i per tant tenen aigua, aigua calenta, lavabo, dutxa, nevera, tele --tot! Les families que hem ajudat son 'resisters' --navajos que viuen a la zona Hopi de la reserva pero que es neguen a signar l'Accomodation Agreement i que per tant no tenen res de res, s'arrisquen a que els confisquin els ramats, i fins i tot la casa si marxen d'alla. El conflicte es complicat i va molt enrera en el temps... La mina no fa mes que embolicar la troca. I ningu no te l'actitud adequada per enfrontar el problema --o si! He de contactar amb la noia hopi que va parlar l'ultim dia...
Crec que aquesta dutxa i la IMMENSA satisfaccio que m'ha aportat passen per davant de l'altre fet destacable del dia: NANISH KAAD! O sigui pasturar ovelles! ESGOTADOR. Tens. Recomfortant?
Avui ha sigut un dia "Camino", patint de mala manera de 9h a 15h per despres sentir-me la dona mes poderosa del mon! Una dutxa i se'm passen tots els mals; s'obliden els moments d'angoixa de veure tot el ramat escampat per una immensa praderia; el mal de peus de caminar tot el dia per terreny... com ho diria... d'ovelles? --dema em poso les bambes!--; de cagar-me en els gossos, que no se si han fet alguna cosa que jo no ho he notat (segurament, si), pero m'he sentit constantment com una GOSSA d'ATURA --aixo si, la millor!
Les ovelles, quin panorama! Les lentes, les llestes (que esperaven a que em gires per tornar alla d'on les havia tret), les aventureres, les tres ovelles negres (precioses), la que sembla un gos, les lletges... Al final tot ha anat com una seda --la sort del principiant? Les he matat de set perque no se on es l'aigua --crec que dema les deixare anar mes al seu aire... no ho se...
Es dificil, aixo de les ovelles, i si se'm perden em moro! Pero he de deixar que el cony de gossos facin la seva feina, que avui s'han estat tocant el que no sona a base de be --sera perque no em coneixen? No ho se, crec que realment he fet el que havia de fer: no les he deixat anar al quinto conyo i hem tornat a l'hora. El que era cansat era encerclar-les perque no s'escampessin --no es el que han de fer els putos gossos?
Es tabu insultar-les i/o tractar-les malament, pero he d'admetre que algun 'mala puta!' se m'ha escapat... Pero en general els deia 'guapes', 'txurris', i els demanava les coses 'per favor' per finalment donar-los les gracies --com ens hem de veure! Ha anat be.
Despres de la dutxa, i de l'encert de canviar-me les calces abans de sortir cap a ca la Jane, sento que els meus genitals estan sans i estalvis, cosa que no sempre he pogut garantir. Cada dia em sento a prop de la infeccio d'orina, pero cada dia em salvo...
Gracies, vida, per tantes coses bones --les experiencies, les dutxes, estar sana! A veure com evoluciona el dit petit de la ma dreta... A part de la ferida, crec que dec tenir un esquins* o alguna cosa aixi... En Dan va trobar que era una magica coincidencia que ens fessim mal tots dos el mateix dia, descarregant fusta, pero basicament es una PUTADA! Suposo que tinc sort perque, fet i fet, no sera res... mai no es res... Gracies!
(...) El colofon: costelles de xai rostides! Ahou! Quan no demanes ni aspires a res, tot et ve donat! Aleluya! Weno, diria que no era ben be un xai, sino quelcom mes crescudet, pero BONISSIM!
(...) I per fi sola, al hogan, intimitat i llum de lluna --GRACIESSSSSSSS!
Ho he fet! M'he dutxaaaaaaaaaaaat! A una dutxa de debooooo! La Jane, la jove dels Begay, el seu marit i la seva filla boja viuen a la zona navajo de la reserva i per tant tenen aigua, aigua calenta, lavabo, dutxa, nevera, tele --tot! Les families que hem ajudat son 'resisters' --navajos que viuen a la zona Hopi de la reserva pero que es neguen a signar l'Accomodation Agreement i que per tant no tenen res de res, s'arrisquen a que els confisquin els ramats, i fins i tot la casa si marxen d'alla. El conflicte es complicat i va molt enrera en el temps... La mina no fa mes que embolicar la troca. I ningu no te l'actitud adequada per enfrontar el problema --o si! He de contactar amb la noia hopi que va parlar l'ultim dia...
Crec que aquesta dutxa i la IMMENSA satisfaccio que m'ha aportat passen per davant de l'altre fet destacable del dia: NANISH KAAD! O sigui pasturar ovelles! ESGOTADOR. Tens. Recomfortant?
Avui ha sigut un dia "Camino", patint de mala manera de 9h a 15h per despres sentir-me la dona mes poderosa del mon! Una dutxa i se'm passen tots els mals; s'obliden els moments d'angoixa de veure tot el ramat escampat per una immensa praderia; el mal de peus de caminar tot el dia per terreny... com ho diria... d'ovelles? --dema em poso les bambes!--; de cagar-me en els gossos, que no se si han fet alguna cosa que jo no ho he notat (segurament, si), pero m'he sentit constantment com una GOSSA d'ATURA --aixo si, la millor!
Les ovelles, quin panorama! Les lentes, les llestes (que esperaven a que em gires per tornar alla d'on les havia tret), les aventureres, les tres ovelles negres (precioses), la que sembla un gos, les lletges... Al final tot ha anat com una seda --la sort del principiant? Les he matat de set perque no se on es l'aigua --crec que dema les deixare anar mes al seu aire... no ho se...
Es dificil, aixo de les ovelles, i si se'm perden em moro! Pero he de deixar que el cony de gossos facin la seva feina, que avui s'han estat tocant el que no sona a base de be --sera perque no em coneixen? No ho se, crec que realment he fet el que havia de fer: no les he deixat anar al quinto conyo i hem tornat a l'hora. El que era cansat era encerclar-les perque no s'escampessin --no es el que han de fer els putos gossos?
Es tabu insultar-les i/o tractar-les malament, pero he d'admetre que algun 'mala puta!' se m'ha escapat... Pero en general els deia 'guapes', 'txurris', i els demanava les coses 'per favor' per finalment donar-los les gracies --com ens hem de veure! Ha anat be.
Despres de la dutxa, i de l'encert de canviar-me les calces abans de sortir cap a ca la Jane, sento que els meus genitals estan sans i estalvis, cosa que no sempre he pogut garantir. Cada dia em sento a prop de la infeccio d'orina, pero cada dia em salvo...
Gracies, vida, per tantes coses bones --les experiencies, les dutxes, estar sana! A veure com evoluciona el dit petit de la ma dreta... A part de la ferida, crec que dec tenir un esquins* o alguna cosa aixi... En Dan va trobar que era una magica coincidencia que ens fessim mal tots dos el mateix dia, descarregant fusta, pero basicament es una PUTADA! Suposo que tinc sort perque, fet i fet, no sera res... mai no es res... Gracies!
(...) El colofon: costelles de xai rostides! Ahou! Quan no demanes ni aspires a res, tot et ve donat! Aleluya! Weno, diria que no era ben be un xai, sino quelcom mes crescudet, pero BONISSIM!
(...) I per fi sola, al hogan, intimitat i llum de lluna --GRACIESSSSSSSS!
29 de novembre, Dine Bikeyah
29/11/09 - H&B Begay's
Doncs aixo. Que em quedo aqui. No es una idea que m'acabi d'agradar gaire, pero en fi, no se sap mai... Ja tornare a altres cases en altres ocasions --ja hi estic pensant!
Gairebe tothom ha marxat. Em quedo amb el Harry i la Bessie, l'Owen, la Tree, el Jonah i el (?) --aquests dos ultims no sumen 10 anys entre tots dos. A veure com va tot... De moment, molt rentar plats i poca cosa mes --cuinar, jo? Uiiii...
Potser dema ja m'hi poso amb les ovelles --aixo estara be! Almenys no haure de patir per cuinar ni seguir el ritme dels apats de nungu!
Pero necessito rentar-me. I rentar-me el cabell. De debo.
(...) Siiiii! Per fi! Ho he fet! M'he rentat el cabell! ALELUYA!
Per cert, avui ha nevat! Ens hem llevat amb la visio esglaiadora del desert nevat. Oh! La veritat es que m'he acollonit una miqueta, i m'han dit que no anes a pasturar ovelles perque no es refiaven de les meves botes, les meves magnifiques Dr.Marten's liles que a tothom agraden tant! Tambe soc coneguda com 'la que menja entrepans de xocolata' --seria un bon nom indi, no creieu? Aquesta penya no coneix en pa amb xocolata! Ni els indis, ni els americans ni ningu! Incroyable!
Aaaah! Quin plaer! EL CABELL NET!
Dema em 'dutxo' --fijo!
Doncs aixo. Que em quedo aqui. No es una idea que m'acabi d'agradar gaire, pero en fi, no se sap mai... Ja tornare a altres cases en altres ocasions --ja hi estic pensant!
Gairebe tothom ha marxat. Em quedo amb el Harry i la Bessie, l'Owen, la Tree, el Jonah i el (?) --aquests dos ultims no sumen 10 anys entre tots dos. A veure com va tot... De moment, molt rentar plats i poca cosa mes --cuinar, jo? Uiiii...
Potser dema ja m'hi poso amb les ovelles --aixo estara be! Almenys no haure de patir per cuinar ni seguir el ritme dels apats de nungu!
Pero necessito rentar-me. I rentar-me el cabell. De debo.
(...) Siiiii! Per fi! Ho he fet! M'he rentat el cabell! ALELUYA!
Per cert, avui ha nevat! Ens hem llevat amb la visio esglaiadora del desert nevat. Oh! La veritat es que m'he acollonit una miqueta, i m'han dit que no anes a pasturar ovelles perque no es refiaven de les meves botes, les meves magnifiques Dr.Marten's liles que a tothom agraden tant! Tambe soc coneguda com 'la que menja entrepans de xocolata' --seria un bon nom indi, no creieu? Aquesta penya no coneix en pa amb xocolata! Ni els indis, ni els americans ni ningu! Incroyable!
Aaaah! Quin plaer! EL CABELL NET!
Dema em 'dutxo' --fijo!
28 de novembre, Dine Bikeyah
28/11/09 - At Harry & Bessie Begay again
La fi de la caravana i ja els trobo a faltar. En Dan, en Peter, Bear, Tzaddie, Becky & Ray Anne, Cat --tots! Tinc ganes d'estar aqui sola, si, pero ha estat MOLT gratificant coneixer a tota aquesta gent --1000 contactes!
La Darlene; la boja de la Tori; Max, el fumador silencios; Russell, alies Rela; el sempre somrient Derek; l'enigmatic Owen --tots.
I tambe trobo a faltar Seattle, per que no dir-ho. I el bosc. I l'aigua.
I friso per rentar-me --sobretot el cabell!
La fi de la caravana i ja els trobo a faltar. En Dan, en Peter, Bear, Tzaddie, Becky & Ray Anne, Cat --tots! Tinc ganes d'estar aqui sola, si, pero ha estat MOLT gratificant coneixer a tota aquesta gent --1000 contactes!
La Darlene; la boja de la Tori; Max, el fumador silencios; Russell, alies Rela; el sempre somrient Derek; l'enigmatic Owen --tots.
I tambe trobo a faltar Seattle, per que no dir-ho. I el bosc. I l'aigua.
I friso per rentar-me --sobretot el cabell!
27 de novembre, Dove Springs
27/11/09 - Gracies pel dia d'Accio de Gracies!
FERPECTE!
Gracies per poder menjar carn en dos apats --o tres! Gracies per aquest felis* nou dia a la Terra!
Avui, mes fusta! Som-hi!
FERPECTE!
Gracies per poder menjar carn en dos apats --o tres! Gracies per aquest felis* nou dia a la Terra!
Avui, mes fusta! Som-hi!
26 de novembre, Thanksgiving Give Back Day
26/11/09 - Wood runs - Tim & Belinda's
Avui, fusta. Amb el Tzaddie, la Karen, el Daniel i l'Autumn. Suposo que ahir no era el moment de coneixer la Pauline, i insisteixo que era un us egoista de la benzina i un 'despilfarro' de recursos humans!
Coses rares passen aqui...
Marihuana...
Somiar desperta... Desconectar...
To Coal Mine Mesa & Star Mountain...
(...) GREAT!
Avui, fusta. Amb el Tzaddie, la Karen, el Daniel i l'Autumn. Suposo que ahir no era el moment de coneixer la Pauline, i insisteixo que era un us egoista de la benzina i un 'despilfarro' de recursos humans!
Coses rares passen aqui...
Marihuana...
Somiar desperta... Desconectar...
To Coal Mine Mesa & Star Mountain...
(...) GREAT!
25 de novembre, Dove Springs
25 de novembre - Food runs - Tim & Belinda's
Que be! Aquest campament m'agrada molt mes! He retrobat en Thomas i en Bear --els vaig coneixer a Flagstaff--, i he conegut en Peter, la Katherine, ETC. El Dan amb la gossa Kitta; el Brian (Ryan?) i la seva familia; en Jack amb la caravana... Ahir vam estar tot el dia preparant capses de menjar tipus lot de Nadal i, a la tarda, repartint-les.
Aquest grupet de gent es conegut com 'Clan Dyken', perque es en gran part gracies als germans Bear i Mark Dyken que s'organitza aquesta caravana des de fa quasi vint anys, i aixi es com es diu el grup de musica que tenen. L'altre campament, que envia supporters a les cases, esta organitzat per Black Mesa Indigenous Support des de fa un parell d'anys --els coordinadors descoordinats! Igualment, esperare a veure que em diuen els de BMIS sobre la familia amb la que em quedare, quin misteri...
(...) L'ultim piti... l'ultim piti? No ho se... Crec que m'ha col.locat una mica i tot... Segur que trobare la manera de seguir fumant --ja tinc calats els que tenen marihuana!!
Intimitat. Solitud. Per fi una mica d'intimitat! Encara no se com m'ho fare per RENTAR-ME una mica... deu meu... Porto uns 4 o 5 dies sense tocar aigua a les parts mes pudentes del cos! Que em passa?? Espero que avui anem a algun lloc civilitzat on poder comprar 'toallitas' --si no, pillo una infeccio segur! El cabell, tema a part... Tambe hauria de comprar mes menjar per compartir, pero cada cop tinc mes clar que no en tinc NI IDEA de cuinar... en fi, a gorrejar...
(...) Som nou persones fent el 'food run' en tres cotxes --4 (Thomas, Bear, Somer, la menda), 3 (Owen, Ray Anne, Becky) i 2 (Alex i Chris, els pirats del ioga). Vols dir que cal? Nosaltres no portem res! Nomes els acompanyem... Ein? Diria que estem fent una mica el paripe...
(...) Cagada. La mandra i la incomprensio m'han privat de coneixer a una gran persona, de tenir una bona experiencia... O no? Que en penso, realment, de passejades com les d'avui?
[aclarire que no vaig entrar a l'ultima de les cases perque estava cansada de fer el burro i va resultar ser la de la Pauline Whitesinger, una de les resistents navajos a HPL mes famosa --que ja repapieja, tot s'ha de dir...]
Que be! Aquest campament m'agrada molt mes! He retrobat en Thomas i en Bear --els vaig coneixer a Flagstaff--, i he conegut en Peter, la Katherine, ETC. El Dan amb la gossa Kitta; el Brian (Ryan?) i la seva familia; en Jack amb la caravana... Ahir vam estar tot el dia preparant capses de menjar tipus lot de Nadal i, a la tarda, repartint-les.
Aquest grupet de gent es conegut com 'Clan Dyken', perque es en gran part gracies als germans Bear i Mark Dyken que s'organitza aquesta caravana des de fa quasi vint anys, i aixi es com es diu el grup de musica que tenen. L'altre campament, que envia supporters a les cases, esta organitzat per Black Mesa Indigenous Support des de fa un parell d'anys --els coordinadors descoordinats! Igualment, esperare a veure que em diuen els de BMIS sobre la familia amb la que em quedare, quin misteri...
(...) L'ultim piti... l'ultim piti? No ho se... Crec que m'ha col.locat una mica i tot... Segur que trobare la manera de seguir fumant --ja tinc calats els que tenen marihuana!!
Intimitat. Solitud. Per fi una mica d'intimitat! Encara no se com m'ho fare per RENTAR-ME una mica... deu meu... Porto uns 4 o 5 dies sense tocar aigua a les parts mes pudentes del cos! Que em passa?? Espero que avui anem a algun lloc civilitzat on poder comprar 'toallitas' --si no, pillo una infeccio segur! El cabell, tema a part... Tambe hauria de comprar mes menjar per compartir, pero cada cop tinc mes clar que no en tinc NI IDEA de cuinar... en fi, a gorrejar...
(...) Som nou persones fent el 'food run' en tres cotxes --4 (Thomas, Bear, Somer, la menda), 3 (Owen, Ray Anne, Becky) i 2 (Alex i Chris, els pirats del ioga). Vols dir que cal? Nosaltres no portem res! Nomes els acompanyem... Ein? Diria que estem fent una mica el paripe...
(...) Cagada. La mandra i la incomprensio m'han privat de coneixer a una gran persona, de tenir una bona experiencia... O no? Que en penso, realment, de passejades com les d'avui?
[aclarire que no vaig entrar a l'ultima de les cases perque estava cansada de fer el burro i va resultar ser la de la Pauline Whitesinger, una de les resistents navajos a HPL mes famosa --que ja repapieja, tot s'ha de dir...]
23 de novembre, Dine Bikeyah
23/11/09, Big Mountain - Katherine Smith's
Esmorzar. Quin xou. Aqui cada apat es pantagruelic. Aquesta penya es passen el dia jalant! Hi ha menjar per un regiment, tal com imaginava. He fet ben fet de portar poca cosa...
(...) Dema marxarem d'aqui, i en part me n'alegro. Em sento una mica l'ovella negra d'aquesta colla, pero com se sentiria un america al cau? Vaig a la meva bola, intento ajudar al maxim pero em sento cansada, no per la feina sino per certes situacions...
Peeling bananas and cutting apples. Aquesta ha estat la meva tasca matinal. A la tarda, una mica d'aixo i una mica d'allo... Dema marxarem perque fem nosa. La veritat es que espero que passi aquesta setmana sencera i, tot i que se que la solitud sera gairebe total a partir de llavors, l'aprenentatge sera... mes profund, suposo...
Quin cel tan meravellos! De matinada, quan surto a pixar, es espatarrant --sembla que pugui tocar els estels! The sound of silence...
(...) Son quarts de nou i ja som al llit. A casa son les 4.30h de la matinada, i per primer cop no em sento tan lluny, sabent que fem el mateix: dormir. En canvi, em sento a anys llum de Seattle, on son les 19.30h i tot just es comencen a activar, com aquell qui diu... ah, Seattle...
M'encanta l'olor de la fusta, d'aquesta fusta, quan crema a les estufes! Crec que es cedre, mmm... M'encanten les olors d'Arizona --excepte una: la meva!
I quines postes de sol tan al.lucinants, a tot arreu: breathless!
Visca America! (i parlo de toot el continent)
Esmorzar. Quin xou. Aqui cada apat es pantagruelic. Aquesta penya es passen el dia jalant! Hi ha menjar per un regiment, tal com imaginava. He fet ben fet de portar poca cosa...
(...) Dema marxarem d'aqui, i en part me n'alegro. Em sento una mica l'ovella negra d'aquesta colla, pero com se sentiria un america al cau? Vaig a la meva bola, intento ajudar al maxim pero em sento cansada, no per la feina sino per certes situacions...
Peeling bananas and cutting apples. Aquesta ha estat la meva tasca matinal. A la tarda, una mica d'aixo i una mica d'allo... Dema marxarem perque fem nosa. La veritat es que espero que passi aquesta setmana sencera i, tot i que se que la solitud sera gairebe total a partir de llavors, l'aprenentatge sera... mes profund, suposo...
Quin cel tan meravellos! De matinada, quan surto a pixar, es espatarrant --sembla que pugui tocar els estels! The sound of silence...
(...) Son quarts de nou i ja som al llit. A casa son les 4.30h de la matinada, i per primer cop no em sento tan lluny, sabent que fem el mateix: dormir. En canvi, em sento a anys llum de Seattle, on son les 19.30h i tot just es comencen a activar, com aquell qui diu... ah, Seattle...
M'encanta l'olor de la fusta, d'aquesta fusta, quan crema a les estufes! Crec que es cedre, mmm... M'encanten les olors d'Arizona --excepte una: la meva!
I quines postes de sol tan al.lucinants, a tot arreu: breathless!
Visca America! (i parlo de toot el continent)
22 de novembre, Dine Bikeyah
22/11/09, Big Mountain - Katherine Smith's
Primer dia de treball amb la caravana, despres d'alguns exemples mes de descoordinacio --la veritat es que som un munt de gent! El mati es gelid com la nit, pero ha valgut la pena veure l'albada --impressionant!
Al final no he marxat amb la Marisa i el (?), com ahir deien els 'coordinadors', sino amb la Becky i la Ray Anne, a la recerca d'alguna familia que necessiti els nostres brassos*. Despres de voltar una mica, hem anat a petar aqui, a ca la Katherine Smith, en concret a la casa del seu gendre, l'Arvin, amb sis altres supporters: en Cat, la Nicole, la Tori, en David, en Tranton i la Karen. Al principi, el panorama intimida una miqueta, pero la cosa ja comensa* a rutllar.
LAIA AIZKOLARI! Doncs si! Chopping wood tota la tarda, genial! I per acabar, una passejada magica i la millor posta de sol de la meva vida! O una de les millors, va... El silenci d'aquest immens altipla es eixordidor, el mes meravellos de la Terra. Quin raco de mon tan al.lucinant, no tinc paraules!
De nou, estic cansada de parlar amb la penya... Silenci, please...
Primer dia de treball amb la caravana, despres d'alguns exemples mes de descoordinacio --la veritat es que som un munt de gent! El mati es gelid com la nit, pero ha valgut la pena veure l'albada --impressionant!
Al final no he marxat amb la Marisa i el (?), com ahir deien els 'coordinadors', sino amb la Becky i la Ray Anne, a la recerca d'alguna familia que necessiti els nostres brassos*. Despres de voltar una mica, hem anat a petar aqui, a ca la Katherine Smith, en concret a la casa del seu gendre, l'Arvin, amb sis altres supporters: en Cat, la Nicole, la Tori, en David, en Tranton i la Karen. Al principi, el panorama intimida una miqueta, pero la cosa ja comensa* a rutllar.
LAIA AIZKOLARI! Doncs si! Chopping wood tota la tarda, genial! I per acabar, una passejada magica i la millor posta de sol de la meva vida! O una de les millors, va... El silenci d'aquest immens altipla es eixordidor, el mes meravellos de la Terra. Quin raco de mon tan al.lucinant, no tinc paraules!
De nou, estic cansada de parlar amb la penya... Silenci, please...
21 de novembre, Dine Bikeyah
21/11/09, Coal Mine Mesa - HPL (Hopi Partitioned Land)
Here we are! A casa el Harry i la Bessie Begay, tropocientos hippies benintencionats amb uns quants problemes de coordinacio, problemes tanmateix resolubles amb temps, paciencia i esperit resolutiu --valgui la redundancia.
Aixo es meravellos! La feble lluna en quart creixent no es suficient per escriure, pero aquest focus de la lot m'esta matant els sentits... Estic esgotada, mentalment i fisicament --si la dona aquesta em deixes dormir! Havia d'anar a petar amb la boja, la histerica friki... Seattlelite, of course!
"Your English is very good!"
"Thank you, indeed!"
Ningu no m'ho deia, aixo, a Seattle... Em se tan be la meva propia historia que confonc a la gent amb el meu angles, pero es el que passa quan repeteixes una vegada i una altra el mateix relat --l'estic perfeccionant!
Els noms de la gent, de nou, son un gran problema...
Dineh bi zaad --llengua dineh, navajo-- ja comenso* a practicar! La relacio amb els elders no podia comensar* millor, i es que no hi ha res com parlar una mica el seu idioma, ni que sigui una paraula.
La primera experiencia a les "outhouses" --osease, letrines-- FATAL: "me he meao toa!" Mai no m'han agradat les letrines, MAI! Prefereixo el camp obert 1000 vegades, sempre: soc una gran pixanera i cagadora del camp! Soc salvatge!
Em fa gracia entrar tan be entre els Native Americans, vells i joves --un em va dir que "li sonava"! I es clar que si! Si jo soc d'aqui!
Here we are! A casa el Harry i la Bessie Begay, tropocientos hippies benintencionats amb uns quants problemes de coordinacio, problemes tanmateix resolubles amb temps, paciencia i esperit resolutiu --valgui la redundancia.
Aixo es meravellos! La feble lluna en quart creixent no es suficient per escriure, pero aquest focus de la lot m'esta matant els sentits... Estic esgotada, mentalment i fisicament --si la dona aquesta em deixes dormir! Havia d'anar a petar amb la boja, la histerica friki... Seattlelite, of course!
"Your English is very good!"
"Thank you, indeed!"
Ningu no m'ho deia, aixo, a Seattle... Em se tan be la meva propia historia que confonc a la gent amb el meu angles, pero es el que passa quan repeteixes una vegada i una altra el mateix relat --l'estic perfeccionant!
Els noms de la gent, de nou, son un gran problema...
Dineh bi zaad --llengua dineh, navajo-- ja comenso* a practicar! La relacio amb els elders no podia comensar* millor, i es que no hi ha res com parlar una mica el seu idioma, ni que sigui una paraula.
La primera experiencia a les "outhouses" --osease, letrines-- FATAL: "me he meao toa!" Mai no m'han agradat les letrines, MAI! Prefereixo el camp obert 1000 vegades, sempre: soc una gran pixanera i cagadora del camp! Soc salvatge!
Em fa gracia entrar tan be entre els Native Americans, vells i joves --un em va dir que "li sonava"! I es clar que si! Si jo soc d'aqui!
dilluns, 7 de desembre del 2009
Recapitulem
Recapitulem. On soc, ara? A Sonora, California.
He abandonat la tempesta de neu que amenassava* Flagstaff per entrar de cap a la tempesta de neu que afecta la regio de Mother Lode, al cor del territori a on tothom feia cap durant la febre de l'or a California, als peus de Sierra Nevada. Sonora esta envoltada d'altres pobles amb noms igualment d'arrel espanyola i un resso divertit com ara Modesto, Salida, Manteca, Melones, Rancho Calavera o Mono Vista. Al costat queda Jamestown, on hi ha una preciosa botiga de Harley Davidson, i tot plegat esta ben a prop del Parc Natural de Yosemite.
Que ha passat? Com es que he tornat abans de la reserva? Han passat moltes coses --moltes de bones i algunes de no tan bones. Pero tampoc dolentes, eh? Simplement, no s'han donar les condicions propicies com per quedar-m'hi el temps que havia decidit, i per tant era hora de continuar la peripecia cap a una nova destinacio, una nova experiencia, amb nous amics, a una nova terra.
Perque ho entengueu millor, us transcriure quasi integrament el meu diari i veureu el que em passava pel cap aquells dies i com es van anar desenvolupant els esdeveniments. I dic 'quasi integrament' perque em reservo el dret a la intimitat amb certes coses, of course, tot i que crec que sere ben generosa amb vosaltres...
He abandonat la tempesta de neu que amenassava* Flagstaff per entrar de cap a la tempesta de neu que afecta la regio de Mother Lode, al cor del territori a on tothom feia cap durant la febre de l'or a California, als peus de Sierra Nevada. Sonora esta envoltada d'altres pobles amb noms igualment d'arrel espanyola i un resso divertit com ara Modesto, Salida, Manteca, Melones, Rancho Calavera o Mono Vista. Al costat queda Jamestown, on hi ha una preciosa botiga de Harley Davidson, i tot plegat esta ben a prop del Parc Natural de Yosemite.
Que ha passat? Com es que he tornat abans de la reserva? Han passat moltes coses --moltes de bones i algunes de no tan bones. Pero tampoc dolentes, eh? Simplement, no s'han donar les condicions propicies com per quedar-m'hi el temps que havia decidit, i per tant era hora de continuar la peripecia cap a una nova destinacio, una nova experiencia, amb nous amics, a una nova terra.
Perque ho entengueu millor, us transcriure quasi integrament el meu diari i veureu el que em passava pel cap aquells dies i com es van anar desenvolupant els esdeveniments. I dic 'quasi integrament' perque em reservo el dret a la intimitat amb certes coses, of course, tot i que crec que sere ben generosa amb vosaltres...
divendres, 20 de novembre del 2009
L'ultim sopar
Quins nervis! Acabo de fer l'ultim sopar a Flagstaff, una austera Campbell's Cream of Mushroom, per comensar* a acostumar-me a... no ho se! Estic nerviosa perque els coordinadors no coordinen i no se que farem quan arribem alla; dubto de si les coses que porto seran adients, suficients, correctes; pero no deixo de repetir-me que TOT anira be --TOT ANIRA BE. En realitat, tinc ganes d'estar amb la familia que em toqui i 'coordinar-me' amb ells, que aixo si que es important!
Ens han demanat que portem menjar i quan he anat a comprar he tingut una mena de regressio a l'epoca del cau, nomes que aqui no tenen els mateixos productes (o sigui, no puc comprar 5 fuets) ni tampoc el mateix preu --les coses fresques, un escandol! I tot i que el que volen son coses fresques, confio que la carretada de gent que tambe ve en portin de sobres, perque jo he hagut d'anar a comprar a peu i, amics, aixo no es Seattle! He carregat llaunes de conserva, kilos de pasta i salsa de tomaquet, barretes energetiques per un tubo (per quan vagi a pasturar ovelles), pa, xocolata, brou i no se quantes coses mes des del super a l'hostal, carretera 66 amunt i avall. Em falta comprar l'aigua, pero per sort el 'coordinador' ha tingut la gentilesa d'oferir-se a anar-la a comprar ell...
A part d'aixo, tambe porto tot de remeis i coses rituals que venen a una botiga d'aqui --m'he deixat aconsellar; llibres --per mi i per ells, si els volen; llibretes i llapis de colors --pels nens; fils i boletes per fer pulseres --espero que m'ensenyin a teixir; i sobretot, sobretot, sobretot, roba d'abric. Ah, i 2 sacs de dormir!
En fi, companys, familia, amics, estic com un flam!
Crec que vaig a escampar la boira una miqueta, a un concert de percussio brasilera que fan a un bar aqui a prop... l'ultima juerga!
IN LOVE AND RESISTANCE!
Ens han demanat que portem menjar i quan he anat a comprar he tingut una mena de regressio a l'epoca del cau, nomes que aqui no tenen els mateixos productes (o sigui, no puc comprar 5 fuets) ni tampoc el mateix preu --les coses fresques, un escandol! I tot i que el que volen son coses fresques, confio que la carretada de gent que tambe ve en portin de sobres, perque jo he hagut d'anar a comprar a peu i, amics, aixo no es Seattle! He carregat llaunes de conserva, kilos de pasta i salsa de tomaquet, barretes energetiques per un tubo (per quan vagi a pasturar ovelles), pa, xocolata, brou i no se quantes coses mes des del super a l'hostal, carretera 66 amunt i avall. Em falta comprar l'aigua, pero per sort el 'coordinador' ha tingut la gentilesa d'oferir-se a anar-la a comprar ell...
A part d'aixo, tambe porto tot de remeis i coses rituals que venen a una botiga d'aqui --m'he deixat aconsellar; llibres --per mi i per ells, si els volen; llibretes i llapis de colors --pels nens; fils i boletes per fer pulseres --espero que m'ensenyin a teixir; i sobretot, sobretot, sobretot, roba d'abric. Ah, i 2 sacs de dormir!
En fi, companys, familia, amics, estic com un flam!
Crec que vaig a escampar la boira una miqueta, a un concert de percussio brasilera que fan a un bar aqui a prop... l'ultima juerga!
IN LOVE AND RESISTANCE!
dimecres, 18 de novembre del 2009
No son navajo, son dineh!
Que quedi clar d'una vegada, perque a mi m'ha costat una miqueta pillar-ho: els indis dineh (amb accent a la e) si que son navajo, entesos? Passa que 'navajo' es un terme imposat pels espanyols primer, i despres pels nord-americans, o sigui imperialista total. En la seva llengua, ells son 'dineh'.
Mare de deu, no entenia res! Mirava i remirava la web, mai no n'havia sentit a parlar, d'aquests indis! Parlava amb gent d'Arizona, a Seattle, i ells tampoc no els coneixien! Us vaig dir 'son veins dels hopi i els navajo', perque Black Mesa, a Big Mountain, es en una part del territori que comparteixen les reserves hopi i navajo, i per forsa* ho havien de ser! Pero era mes facil que totes aquestes especulacions: son navajo.
NO, perdo: son dineh!
Avui he anat a Taala Hooghan (que vol dir 'casa comunitaria' en dineh), un centre social autogestionat que organitza la caravana. El Russell m'ha acabat d'aconsellar sobre algunes coses que dubtava, i d'altres encara queden en suspens --pero tot anira be!
Per que no vaig comprar el sac de dormir a Seattle? Maleit sia!
Dema farem un sopar comunitari a Taala Hooghan, a veure si conec a mes gent de la caravana! Ara he de llegir moltes coses, moltes... m'he d'informar be... i estic cansada de voltar per Flagstaff... Ha fet un dia radiant, espectacular!
I per acabar, una nova frase reivindicativa que he apres avui, en referencia al famos Thanksgiving Day, el dia que els nord-americans 'donen les gracies' als indis per haver ajudat als primers pobladors o 'pilgrims' --quins collons!:
NO THANKS
NO GIVING
Mare de deu, no entenia res! Mirava i remirava la web, mai no n'havia sentit a parlar, d'aquests indis! Parlava amb gent d'Arizona, a Seattle, i ells tampoc no els coneixien! Us vaig dir 'son veins dels hopi i els navajo', perque Black Mesa, a Big Mountain, es en una part del territori que comparteixen les reserves hopi i navajo, i per forsa* ho havien de ser! Pero era mes facil que totes aquestes especulacions: son navajo.
NO, perdo: son dineh!
Avui he anat a Taala Hooghan (que vol dir 'casa comunitaria' en dineh), un centre social autogestionat que organitza la caravana. El Russell m'ha acabat d'aconsellar sobre algunes coses que dubtava, i d'altres encara queden en suspens --pero tot anira be!
Per que no vaig comprar el sac de dormir a Seattle? Maleit sia!
Dema farem un sopar comunitari a Taala Hooghan, a veure si conec a mes gent de la caravana! Ara he de llegir moltes coses, moltes... m'he d'informar be... i estic cansada de voltar per Flagstaff... Ha fet un dia radiant, espectacular!
I per acabar, una nova frase reivindicativa que he apres avui, en referencia al famos Thanksgiving Day, el dia que els nord-americans 'donen les gracies' als indis per haver ajudat als primers pobladors o 'pilgrims' --quins collons!:
NO THANKS
NO GIVING
dimarts, 17 de novembre del 2009
Impressions nocturnes de Flagstaff, AZ
Ja soc aqui! Flagstaff no rima amb rasca, pero per poc --tambe us dic que podria ser pitjor! Ho considerare un entrenament per la meva estada a Black Mesa --alla si que flipare!
Us escric aquestes paraules amb l'estranya banda sonora dels trens nocturns que creuen la ciutat, llarguissims trens de carrega que 'xuflen' com mamuts als passos de nivell. He sortit a donar una volteta i --per variar-- la ciutat m'encanta! He caminat una miqueta per la famosissima Route 66 --i si, aixi, de nit, fa canguel.li... Tambe per variar, la ciutat esta PLENA de bars --vade retro, satanas! No mas! Please! Sort que ara, amb els indis, em desintoxicare: ho necessito!
Dema coneixere mes gent de la caravana cap a Black Mesa, visca! Us explico la idea, que no se si ha quedat clar el que fare. A partir de dissabte, durant una setmana, penya de tot el pais (i part de l'estranger) anem a ajudar els indis que viuen alla: tallar fusta, arreglar cases, etc. Pero tambe necessiten gent que els ajudi tot l'any a pasturar cabres, cuidar nens i avis, qualsevol cosa, i crec que jo m'hi quedare un meset... a veure si aguanto!
A partir de dissabte, doncs, estare incomunicada una bona temporada, o sigui que afineu la telepatia, perque sera l'unica manera de rebre el vostre amor, anims i carinyo! Jo, cada dia, quan vegi sortir el sol, pensare en vosaltres i us enviare la meva energia, ok? Quedem aixi, doncs...
Mentrestant, encara caura alguna entradeta mes al blog, i tambe fotos. Que consti que jo inento enviar el link que toca perque tots les pugueu veure, fins i tot els que no teniu facebook, pero a veure si invento algun altre sistema, que ja sou massa gent els que em dieu que no les podeu veure...
I tambe tinc una altra sorpresa, pero crec que me la guardo fins d'aqui a uns dies --es que no esta acabada del tot... ja ho veureu!
Finalment, de nou insistire en la idea dels petits senyals que m'acompanyen en aquest cami, petits detalls, regals de la vida que em fan somriure per un instant, em fan sentir felis* i em diuen 'si!' De vegades es veure un animal, o alguna cosa significativa que t'omple l'esperit! A Seattle em passava constantment, per aixo ha estat tan magic per a mi, i avui tambe m'ha passat diverses vegades, visca! Son com petites confirmacions de que la cosa rutlla, que tot va be, que he pres la decisio correcta: gracies, vida!
IN LOVE AND RESISTANCE
indilaia
(a veure si aviat em donen un nom indi com deu mana! O millor: s'accepten propostes!)
Us escric aquestes paraules amb l'estranya banda sonora dels trens nocturns que creuen la ciutat, llarguissims trens de carrega que 'xuflen' com mamuts als passos de nivell. He sortit a donar una volteta i --per variar-- la ciutat m'encanta! He caminat una miqueta per la famosissima Route 66 --i si, aixi, de nit, fa canguel.li... Tambe per variar, la ciutat esta PLENA de bars --vade retro, satanas! No mas! Please! Sort que ara, amb els indis, em desintoxicare: ho necessito!
Dema coneixere mes gent de la caravana cap a Black Mesa, visca! Us explico la idea, que no se si ha quedat clar el que fare. A partir de dissabte, durant una setmana, penya de tot el pais (i part de l'estranger) anem a ajudar els indis que viuen alla: tallar fusta, arreglar cases, etc. Pero tambe necessiten gent que els ajudi tot l'any a pasturar cabres, cuidar nens i avis, qualsevol cosa, i crec que jo m'hi quedare un meset... a veure si aguanto!
A partir de dissabte, doncs, estare incomunicada una bona temporada, o sigui que afineu la telepatia, perque sera l'unica manera de rebre el vostre amor, anims i carinyo! Jo, cada dia, quan vegi sortir el sol, pensare en vosaltres i us enviare la meva energia, ok? Quedem aixi, doncs...
Mentrestant, encara caura alguna entradeta mes al blog, i tambe fotos. Que consti que jo inento enviar el link que toca perque tots les pugueu veure, fins i tot els que no teniu facebook, pero a veure si invento algun altre sistema, que ja sou massa gent els que em dieu que no les podeu veure...
I tambe tinc una altra sorpresa, pero crec que me la guardo fins d'aqui a uns dies --es que no esta acabada del tot... ja ho veureu!
Finalment, de nou insistire en la idea dels petits senyals que m'acompanyen en aquest cami, petits detalls, regals de la vida que em fan somriure per un instant, em fan sentir felis* i em diuen 'si!' De vegades es veure un animal, o alguna cosa significativa que t'omple l'esperit! A Seattle em passava constantment, per aixo ha estat tan magic per a mi, i avui tambe m'ha passat diverses vegades, visca! Son com petites confirmacions de que la cosa rutlla, que tot va be, que he pres la decisio correcta: gracies, vida!
IN LOVE AND RESISTANCE
indilaia
(a veure si aviat em donen un nom indi com deu mana! O millor: s'accepten propostes!)
Sol i palmeres a Los Angeles, California
Los Angeles, California (CA), es la primera de les escales del meu trajecte cap a Flagstaff, Arizona (AZ), i he de reconeixer que el sol radiant i les palmeres arreu eixamplen l'esperit! Una afortunada i fugas* visio del cartell de 'HOLLYWOOD' des de l'avio i un canvi de terminal a l'aeroport es tot el que veure de Los Angeles --de moment. Tot i que es una ciutat que no em crida gens l'atencio, nomes em cal una bona excusa --i un bon guia local, if possible-- per tornar-hi algun dia.
Phoenix, AZ, es la seguent parada, i sera igualment calida i rapida.
Pero no crec que la meva arribada a Flagstaff sigui calida en absolut, ja que es una ciutat que esta, calculo, a uns 2000m (7000 peus) i amb unes temperatures d'entre 5 i -15 graus ara mateix.
I tanmateix, friso per arribar-hi!
La cosa ha estat una mica precipitada perque ahir vaig comprar els bitllets... i em vaig equivocar de dia! Pero de nou, les coses no passen perque si i estic contenta de seguir endavant l'aventura --no hi havia manera de marxar de Seattle, eh?
Mes informacio sobre l'activitat que dure a terme a Black Mesa: http://www.blackmesais.org/
Phoenix, AZ, es la seguent parada, i sera igualment calida i rapida.
Pero no crec que la meva arribada a Flagstaff sigui calida en absolut, ja que es una ciutat que esta, calculo, a uns 2000m (7000 peus) i amb unes temperatures d'entre 5 i -15 graus ara mateix.
I tanmateix, friso per arribar-hi!
La cosa ha estat una mica precipitada perque ahir vaig comprar els bitllets... i em vaig equivocar de dia! Pero de nou, les coses no passen perque si i estic contenta de seguir endavant l'aventura --no hi havia manera de marxar de Seattle, eh?
Mes informacio sobre l'activitat que dure a terme a Black Mesa: http://www.blackmesais.org/
dissabte, 14 de novembre del 2009
Indilaia al pais de les salses
Es mentida que als EUA no es menja be. No tot es fast food. De fet, hi ha molt bon menjar, productes de primerissima qualitat, cuines d'arreu del mon.
El que passa es que son adictes a les salses.
Adictes a ocultar el gust essencial dels aliments amb tot tipus de salses i milers d'especies, no estan contents amb un bon filet o uns deliciosos 'scallops' (vieiras) si no ho ofeguen amb -per exemple- salsa de soja, una vinagreta d'all, tabasco, coriandre, paprika i un toc de nou moscada. Tot junt. A saco.
Es ben be que l'oli d'oliva es el millor invent/condiment del mon! Com el trobo a faltar!
Tal com vaig avansar* en una de les primeres entrades, cuinar a casa, el que es cuinar, no ho he viscut en absolut --ni tan sols ara, instal.lada a casa d'un chef! Com a molt, he cuinat jo mateixa --uns spaghetti carbonara i una truita de patates, aixo es tot. Els meus amics s'escalfen coses precuinades, pizzes, etc. Afortunadament, l'Eric, el chef, em porta el sopar del restaurant, sempre DELICIOS! Tenir el restaurant a casa es un privilegi, cert, perque aqui la norma es fer tots els apats a fora, aprofitant la inacabable oferta de restaurants internacionals, els tipics 'diners' amb 'greasy american food' o, si m'apures, els fast food de tota la vida (Subway, Taco Bell, KFC... i la gran M, of course) que encara no he trepitjat --l'aventura tambe te un limit!
Perque us en feu una idea, aqui teniu una no gaire breu relacio dels meus apats, molts dels quals no us podre descriure perque no se ben be el que m'estava menjant:
- Special Chicken Teriyaki. 5.50$. To go. Sens dubte, el meu mejar preferit aqui a Seattle. Barato. Saludable. El mes simple que he trobat. Et serveixen un tall de pollastre a la brasa desossat talladet a trossos a sobre d'una bona racio d'arros, tot regat amb salsa teriyaki (?), acompanyat d'una bona amanida, o millor dit, d'una gran quantitat d'enciam Iceberg, lleugerament amanit amb una vinagreta d'aquestes blanques. Passa que es el garito mes cutre de tot Seattle i sempre ho demano per emportar, i m'ho jalo amb els compis del mercat.
- Especialitats russes: Piroshky (pastisset de carn o verdures, a triar) i Pelmeny (pronuncii's 'pilmieny', i son una mena de raviolis). Aixo tambe ho compro a prop del mercat, a unes noies molt trempades!
- Chiken Pho, que nosaltres diriem 'noodles amb pollastre', pero aqui la paraula 'noodles' val per qualsevol tipus de fideu o spaghetti. Trobareu 'pho' als restaurants vietnamites, on sovint tambe demano 'chicken curry', o sigui pollastre i arros al curry, un dels meus plats preferits EVER! Llastima que als vitnamites els agradi tant el coriandre --cilantro en castella i en angles, que pels ignorants com jo us dire que es una mena de julivert amb un gust MOLT fort que des que el vaig descobrir al Brasil NO m'agrada, pero al que ja em comenso* a acostumar...
- I parlant de coriandre, als tailandesos tambe els agrada molt! Massa, pel meu gust! Em costa explicar el que menjo als restaurants tailandesos quan hi vaig, normalment es carn o gambes amb ves a saber quina salsa --cada cop diferent, es clar... Es tan complicat entendre les cartes dels restaurants que o be deixo que triin per mi, o be m'ho jugo tot al 12 vermell demanant plats dels que nomes entenc algun dels ingredients que porta... l'aventura es l'aventura!
- Mexican food! Us puc assegurar que m'he menjat el burrito mes gran de la Terra, farcit de frijoles, arros, amanida, chile con carne... era enorme! Com tambe era enorme el plat de nachos amb formatge i no se que mes que vam demanar un altre dia, 'per picar alguna coseta'... Tambe he manjat burritos, fajitas i mole a escala humana, tot i que l'especialitat mexicana que he degustat mes sovint ha estat -efectivament!- el tequila!
- Greasy American food: els esmorzars mes besties de la vida! Eggs Benedict amb pastis de patata; bacon, cheddar & avocado burger; roasted turkey sandwitch (que de sandwitch nomes tenia el pa, perque era tot un senyor plat de gall d'indi rostit i regat amb no se quina salsa tremenda); i, last but not least, la sempre efectiva cheese burger, of course! I com ja sabeu, per no trencar amb la tradicio de Seattle, aquestes menges s'han d'acompanyar sempre que es pugui amb un bon bloody mary!
- Tambe he pogut assaborir en alguna ocasio la 'nostra' estimada cuina, i es que els 'tapas-bar' de Seattle son realment excel.lents! Sorprenent, oi? Doncs em vaig menjar un pa amb tomaquet amb formatge de Mao que encara me'n llepo els dits, amb un bon pernil salat (si! era bo! ho juro!), ous a la riojana, saltejat de bolets... i unes bones patates braves! Ole! Tambe hi ha un restaurant basc ('Txori') que fa molt bona pinta, pero encara no he tingut el plaer... Potser quan em torni a entrar la nostalgia dels sabors de casa...
- Impossible recordar tots els plats que vam degustar al restaurant japones, o les verdures i salses del restaurant etiop... Ja no em deuen quedar gaire mes nacionalitats exotiques per tastar, no?
- Vaig passar una setmana mes 'austera' menjant noodles precuinats, pa amb mantega, iogurts i gelatines --amb cafe a dojo! I birra a dojo!
Pero de tots aquests menus, el millor, el mes saboros, va ser sens dubte un tastet que em va preparar l'Eric al Brouwer's Cafe de Fremont. Necessitaria un traductor angles-catala realment especialitzat en gastronomia per poder dir que vaig menjar, pero almenys veureu que be que sona!
"Pepper corn petite tenderloin with jewbilation beer marinade, wine onion bed"
"Bacon & cheese stuffed game hen wrapped in prosciutto, mushroom hen gravy"
I un mes: "Smoked paprika asparagus with balsamic-lambic reduction"
I aixo no es res! Haurieu de veure el menu especial amb sidra que va fer fa uns dies! La carta semblava un poema!
En fi, mama, ja veus que no has de patir per res! La teva nena menja a les 1000 meravelles! Ja veurem que passa a Arizona...
El que passa es que son adictes a les salses.
Adictes a ocultar el gust essencial dels aliments amb tot tipus de salses i milers d'especies, no estan contents amb un bon filet o uns deliciosos 'scallops' (vieiras) si no ho ofeguen amb -per exemple- salsa de soja, una vinagreta d'all, tabasco, coriandre, paprika i un toc de nou moscada. Tot junt. A saco.
Es ben be que l'oli d'oliva es el millor invent/condiment del mon! Com el trobo a faltar!
Tal com vaig avansar* en una de les primeres entrades, cuinar a casa, el que es cuinar, no ho he viscut en absolut --ni tan sols ara, instal.lada a casa d'un chef! Com a molt, he cuinat jo mateixa --uns spaghetti carbonara i una truita de patates, aixo es tot. Els meus amics s'escalfen coses precuinades, pizzes, etc. Afortunadament, l'Eric, el chef, em porta el sopar del restaurant, sempre DELICIOS! Tenir el restaurant a casa es un privilegi, cert, perque aqui la norma es fer tots els apats a fora, aprofitant la inacabable oferta de restaurants internacionals, els tipics 'diners' amb 'greasy american food' o, si m'apures, els fast food de tota la vida (Subway, Taco Bell, KFC... i la gran M, of course) que encara no he trepitjat --l'aventura tambe te un limit!
Perque us en feu una idea, aqui teniu una no gaire breu relacio dels meus apats, molts dels quals no us podre descriure perque no se ben be el que m'estava menjant:
- Special Chicken Teriyaki. 5.50$. To go. Sens dubte, el meu mejar preferit aqui a Seattle. Barato. Saludable. El mes simple que he trobat. Et serveixen un tall de pollastre a la brasa desossat talladet a trossos a sobre d'una bona racio d'arros, tot regat amb salsa teriyaki (?), acompanyat d'una bona amanida, o millor dit, d'una gran quantitat d'enciam Iceberg, lleugerament amanit amb una vinagreta d'aquestes blanques. Passa que es el garito mes cutre de tot Seattle i sempre ho demano per emportar, i m'ho jalo amb els compis del mercat.
- Especialitats russes: Piroshky (pastisset de carn o verdures, a triar) i Pelmeny (pronuncii's 'pilmieny', i son una mena de raviolis). Aixo tambe ho compro a prop del mercat, a unes noies molt trempades!
- Chiken Pho, que nosaltres diriem 'noodles amb pollastre', pero aqui la paraula 'noodles' val per qualsevol tipus de fideu o spaghetti. Trobareu 'pho' als restaurants vietnamites, on sovint tambe demano 'chicken curry', o sigui pollastre i arros al curry, un dels meus plats preferits EVER! Llastima que als vitnamites els agradi tant el coriandre --cilantro en castella i en angles, que pels ignorants com jo us dire que es una mena de julivert amb un gust MOLT fort que des que el vaig descobrir al Brasil NO m'agrada, pero al que ja em comenso* a acostumar...
- I parlant de coriandre, als tailandesos tambe els agrada molt! Massa, pel meu gust! Em costa explicar el que menjo als restaurants tailandesos quan hi vaig, normalment es carn o gambes amb ves a saber quina salsa --cada cop diferent, es clar... Es tan complicat entendre les cartes dels restaurants que o be deixo que triin per mi, o be m'ho jugo tot al 12 vermell demanant plats dels que nomes entenc algun dels ingredients que porta... l'aventura es l'aventura!
- Mexican food! Us puc assegurar que m'he menjat el burrito mes gran de la Terra, farcit de frijoles, arros, amanida, chile con carne... era enorme! Com tambe era enorme el plat de nachos amb formatge i no se que mes que vam demanar un altre dia, 'per picar alguna coseta'... Tambe he manjat burritos, fajitas i mole a escala humana, tot i que l'especialitat mexicana que he degustat mes sovint ha estat -efectivament!- el tequila!
- Greasy American food: els esmorzars mes besties de la vida! Eggs Benedict amb pastis de patata; bacon, cheddar & avocado burger; roasted turkey sandwitch (que de sandwitch nomes tenia el pa, perque era tot un senyor plat de gall d'indi rostit i regat amb no se quina salsa tremenda); i, last but not least, la sempre efectiva cheese burger, of course! I com ja sabeu, per no trencar amb la tradicio de Seattle, aquestes menges s'han d'acompanyar sempre que es pugui amb un bon bloody mary!
- Tambe he pogut assaborir en alguna ocasio la 'nostra' estimada cuina, i es que els 'tapas-bar' de Seattle son realment excel.lents! Sorprenent, oi? Doncs em vaig menjar un pa amb tomaquet amb formatge de Mao que encara me'n llepo els dits, amb un bon pernil salat (si! era bo! ho juro!), ous a la riojana, saltejat de bolets... i unes bones patates braves! Ole! Tambe hi ha un restaurant basc ('Txori') que fa molt bona pinta, pero encara no he tingut el plaer... Potser quan em torni a entrar la nostalgia dels sabors de casa...
- Impossible recordar tots els plats que vam degustar al restaurant japones, o les verdures i salses del restaurant etiop... Ja no em deuen quedar gaire mes nacionalitats exotiques per tastar, no?
- Vaig passar una setmana mes 'austera' menjant noodles precuinats, pa amb mantega, iogurts i gelatines --amb cafe a dojo! I birra a dojo!
Pero de tots aquests menus, el millor, el mes saboros, va ser sens dubte un tastet que em va preparar l'Eric al Brouwer's Cafe de Fremont. Necessitaria un traductor angles-catala realment especialitzat en gastronomia per poder dir que vaig menjar, pero almenys veureu que be que sona!
"Pepper corn petite tenderloin with jewbilation beer marinade, wine onion bed"
"Bacon & cheese stuffed game hen wrapped in prosciutto, mushroom hen gravy"
I un mes: "Smoked paprika asparagus with balsamic-lambic reduction"
I aixo no es res! Haurieu de veure el menu especial amb sidra que va fer fa uns dies! La carta semblava un poema!
En fi, mama, ja veus que no has de patir per res! La teva nena menja a les 1000 meravelles! Ja veurem que passa a Arizona...
dimecres, 11 de novembre del 2009
On my way to Arizona
Doncs si, marxo de Seattle... Em costa molt marxar, em costa moltisssssim, perque hi estic tan be, aqui...! Pero ja toca. I toca fer coses importants. Toca fer el que he vingut a fer.
Portava uns dies una mica indecisa... San Francisco? Santa Fe? Quan? PER QUE? M'hauria quedat de bon grat a Seattle, on em sento com a casa i on sento que encara hi tinc molt per fer --I'll be back! Pero per certes circumstancies, jo volia marxar aquesta mateixa setmana i, ves per on, quelcom m'ha retingut... i me n'alegro moltissim! He passat uns dies molt refredada i, com heu pogut comprovar, sense conexio a internet. Aixi doncs, ahir vaig anar al Bauhaus, un cafe molt cuco amb wi-fi, i mentre esperava el meu cafe, vaig comensar* a arreplegar revistes i postals que hi havia alla... BINGO!
A una de les revistes hi havia un article sobre la comunitat d'indis Dineh, a Black Mesa, Arizona, amenassada* per una companyia minera que els vol fer fora d'alla. Son veins dels Hopi i els Navajo, que potser us sonen mes. S'organitza una 'caravana' en suport d'aquesta gent --i m'han acceptat! El millor de tot es que m'hi podre quedar tot el temps que vulgui, a la reserva! Sempre busquen voluntaris per ajudar-los amb les feines de casa (son gent gran i no hi ha aigua corrent, ni llum, ni res de res, i s'ha d'anar a buscar llenya, pasturar cabres, etc.) i per evitar abusos policials i preses il.legals del territori. No tinc paraules. Estic emocionada.
Em sento tan afortunada! Trobar aquesta oportunitat ha estat una xiripa total! Pero, un cop mes, es demostra que les coses no passen perque si. Que no m'he quedat a Seattle perque si. Que el cami s'il.lumina al nostre pas, i que nomes es cosa nostra seguir-lo o no!
Companys i companyes, estic realment FELIS*!!! Avui ho celebrare amb CAVA, un Juve i Camps Reserva de Familia que crec que m'ha costat mes barato que a casa... quines coses...
Volia escriure-us mes parides, com ara una entrada dedicada als meus menus; el Top Ten dels productes raros que pots trobar al super, i altres extravagancies d'aquest gran pais! Tot coses divertides, si, pero forsa* banals tambe... Ara si que estic realment emocionada!
Per comensar*, he anat a l'Army Surplus, les botigues on venen material de l'exercit baratet baratet, i m'he comprat uns guants per currar i un petate de la guerra de Corea --no se com organitzare tota la meva merda per anar a Arizona, pero en deixare molta aqui, a Seattle, segur... No se si em cal sac de dormir o no, i per tant no n'he comprat cap, pero ja us dic que valen mes de 5$ --no gaire mes, 20$ el mes barato, pero per flipar te n'has de gastar uns 60$. Parlare amb els organitzadors a veure que mes em cal --volen destrals!-- i per veure si ho puc comprar directament a Flagstaff, Arizona, on espero arribar abans del dia 20.
Es el seguent pas d'aquesta aventura que, com segurament comenceu a entendre, no te res de viatge i molt de vida.
Seguire informant... quan pugui...
(Prometo les entrades dels menus i del top ten de productes, aixi com noves fotos, abans de marxar cap al desert...)
IN LOVE AND RESISTANCE,
INDILAIA
Portava uns dies una mica indecisa... San Francisco? Santa Fe? Quan? PER QUE? M'hauria quedat de bon grat a Seattle, on em sento com a casa i on sento que encara hi tinc molt per fer --I'll be back! Pero per certes circumstancies, jo volia marxar aquesta mateixa setmana i, ves per on, quelcom m'ha retingut... i me n'alegro moltissim! He passat uns dies molt refredada i, com heu pogut comprovar, sense conexio a internet. Aixi doncs, ahir vaig anar al Bauhaus, un cafe molt cuco amb wi-fi, i mentre esperava el meu cafe, vaig comensar* a arreplegar revistes i postals que hi havia alla... BINGO!
A una de les revistes hi havia un article sobre la comunitat d'indis Dineh, a Black Mesa, Arizona, amenassada* per una companyia minera que els vol fer fora d'alla. Son veins dels Hopi i els Navajo, que potser us sonen mes. S'organitza una 'caravana' en suport d'aquesta gent --i m'han acceptat! El millor de tot es que m'hi podre quedar tot el temps que vulgui, a la reserva! Sempre busquen voluntaris per ajudar-los amb les feines de casa (son gent gran i no hi ha aigua corrent, ni llum, ni res de res, i s'ha d'anar a buscar llenya, pasturar cabres, etc.) i per evitar abusos policials i preses il.legals del territori. No tinc paraules. Estic emocionada.
Em sento tan afortunada! Trobar aquesta oportunitat ha estat una xiripa total! Pero, un cop mes, es demostra que les coses no passen perque si. Que no m'he quedat a Seattle perque si. Que el cami s'il.lumina al nostre pas, i que nomes es cosa nostra seguir-lo o no!
Companys i companyes, estic realment FELIS*!!! Avui ho celebrare amb CAVA, un Juve i Camps Reserva de Familia que crec que m'ha costat mes barato que a casa... quines coses...
Volia escriure-us mes parides, com ara una entrada dedicada als meus menus; el Top Ten dels productes raros que pots trobar al super, i altres extravagancies d'aquest gran pais! Tot coses divertides, si, pero forsa* banals tambe... Ara si que estic realment emocionada!
Per comensar*, he anat a l'Army Surplus, les botigues on venen material de l'exercit baratet baratet, i m'he comprat uns guants per currar i un petate de la guerra de Corea --no se com organitzare tota la meva merda per anar a Arizona, pero en deixare molta aqui, a Seattle, segur... No se si em cal sac de dormir o no, i per tant no n'he comprat cap, pero ja us dic que valen mes de 5$ --no gaire mes, 20$ el mes barato, pero per flipar te n'has de gastar uns 60$. Parlare amb els organitzadors a veure que mes em cal --volen destrals!-- i per veure si ho puc comprar directament a Flagstaff, Arizona, on espero arribar abans del dia 20.
Es el seguent pas d'aquesta aventura que, com segurament comenceu a entendre, no te res de viatge i molt de vida.
Seguire informant... quan pugui...
(Prometo les entrades dels menus i del top ten de productes, aixi com noves fotos, abans de marxar cap al desert...)
IN LOVE AND RESISTANCE,
INDILAIA
dimarts, 3 de novembre del 2009
Alla donde fueres...
...haz lo que vieres, no? I aixi ho vaig fer. Haaaaalloween!
Tothom m'havia dit que el Halloween de Seattle era la bomba, o sigui que ho havia de viure, havia d'anar a alguna festa. Dit i fet.
Vaig quedar amb l'Eric, el master of the parties aqui a Seattle, i vam anar a buscar una disfressa. La nit anterior no vaig dormir i ingenuament vaig pensar que ell tindria la disfressa perfecte per a tots dos. Pero no, nomes tenia la seva. Cagada.
Jo estava zombie total i no havia pensat res. De sobte em trobo a dins d'una immensa botiga de roba i disfresses i m'entra l'estress total --no puc, no puc, no puc! Fins que se m'acut difressar-me de carabassa, i tot el tema es redueix a trobar coses taronges i poca cosa mes... Evidentment, vaig intentar tenir en compte la roba que jo tenia i que podia utilitzar per la disfressa, aixi que em vaig comprar una samarreta taronja i una boa tambe taronja i endavant!
La veritat es que no em va costar gaire temps entendre que aqui les noies es vesteixen com zorrons per Halloween --me'n vaig fer una idea passant tota la tarda al mercat... I juro que no era aquesta la meva intencio, pero aixi va anar.
O sigui que here I go, vestida com un putot, samarreta taronja, minifaldilla negra, pantys de 'rejilla' negres fins a les cuixes i una boa taronja, acompanyada per un William Wallace ben peculiar... Si m'haguessiu vist... Jo jurava i perjurava que NO era possible que jo sortis aixi al carrer, NO WAY, de cap manera... pero ho vaig fer... em sentia despullada pero ho vaig fer!
La festa de Halloween en si no va ser gran cosa, perque aqui hi ha unes birres tan animals --i jo havia menjat poc durant el dia, per no recordar-vos que no havia dormit-- que despres d'un parell o tres bars a Fremont vaig desapareixer... Vam anar a casa a jalar algo i alla em vaig quedar, morta, a les 23h feia nones... sip... Pero aixi va anar, m'ho vaig passar be, de debo, pero va ser breu... Lamentable, si, pero es que no sabeu quines birres d'alta graduacio tenen per aqui... Fotos, poques (passen censura!), pero aviat...
L'endema, Sunday, diumenge, vaig tornar a aplicar la tecnica: "alla donde fueres..." I diumenge es el dia del futbol.
Football.
O sigui football america, rugby america. La majoria de people es queda a casa els diumenges gaudint de l'oferta esportiva/televisiva de la jornada.
Ens vam llevar i vam posar la tele. Football. Deu meu, pero quan duren aquests partits? No ho se, de debo, se suposa que son quatre quarts d'un quart d'hora pero pot durar dues hores i mitja o mes... don't know... feiem zapping tota l'estona, d'un partit a l'altre, fins que l'Eric se'n va cansar i vam anar veient altres delicatessen de la tele per cable americana. Vam sortir a dinar i a sopar, aixo si --un restaurant etiop i un japones, per a mes dades... Pero atencio als programes que vam veure o ens vam creuar: AWESOME!
- Iron Chef i altres de l'estil... batalla entre chefs que ens vam empassar de bon grat, en part perque l'Eric es chef... res que us pugui sorprendre, pero va acumular el maxim share de la nostra particular audiencia;
- Family guy, o sigui 'Padre de familia', classic entre els classics, tambe amb un altissim average of share de la nostra diada televisiva;
- Pawn shop, interessant programa basat en una botiga de penyores (?) a Las Vegas, on la penya va alla a vendre les seves Harley, pistoles de col.leccionista, neveres de coca-cola o trossos de mur de berlin... En la meva opinio, completament prescindible, pero he d'admetre que va ser interessant com van fotre al pobre paio de la pistola, amb un expert que certificava que era falsa...
- American Greed, un programa sobre timos i estafes, molt educatiu i depriment alhora, escoltant el testimoni de les victimes sobre com tal o pasqual els va fotre els calers...
I a part d'aquests, alguns d'altres que no vaig veure pero si vaig veure anunciats, com per exemple:
- un programa que consisteix en deixar cotxes oberts a les zones mes xungues de NYC, LA, etc, per pillar-los in fraganti, amb camera oculta a dins del cotxe, of course! Una autentica salvatgada, si ho penseu fredament, pero no tant com la seguent...
- 'To catch a predator', un show pensat per enxampar tambe in fraganti als pedofils! si! queden amb ells per internet, fent-los pensar que son menors, per despres exposar-los al public en una cita!! Al.lucinant! No s'ha de negar el servei a la comunitat que fan aquests programes, of course, pero son senzillament malefics!! O no?!
I despres d'un diumenge de TV a tuttiplen, un dilluns tranquil, prenent la meva cura de son, intentant delucidar que fer en el futur proxim... Aviat marxare d'aqui... Aviat...
Stay tuned!
I sobretot, alla donde fueres, haz lo que vieres!
PD. Ara mateix estic assistint a la sessio de fotos del Brouwer's caffe de Fremont, on cada any fan un calendari picanto dels seus treballadors, eminentment masculins, per fer pasta... Soc una intrusa, aqui, i no em deixen veure la sessio, cosa que entenc perfectament... D'aqui a poc dormire com una soca al primer sofa que trobi, o sigui que no big deal... Comprare el calendari, of course!!
Tothom m'havia dit que el Halloween de Seattle era la bomba, o sigui que ho havia de viure, havia d'anar a alguna festa. Dit i fet.
Vaig quedar amb l'Eric, el master of the parties aqui a Seattle, i vam anar a buscar una disfressa. La nit anterior no vaig dormir i ingenuament vaig pensar que ell tindria la disfressa perfecte per a tots dos. Pero no, nomes tenia la seva. Cagada.
Jo estava zombie total i no havia pensat res. De sobte em trobo a dins d'una immensa botiga de roba i disfresses i m'entra l'estress total --no puc, no puc, no puc! Fins que se m'acut difressar-me de carabassa, i tot el tema es redueix a trobar coses taronges i poca cosa mes... Evidentment, vaig intentar tenir en compte la roba que jo tenia i que podia utilitzar per la disfressa, aixi que em vaig comprar una samarreta taronja i una boa tambe taronja i endavant!
La veritat es que no em va costar gaire temps entendre que aqui les noies es vesteixen com zorrons per Halloween --me'n vaig fer una idea passant tota la tarda al mercat... I juro que no era aquesta la meva intencio, pero aixi va anar.
O sigui que here I go, vestida com un putot, samarreta taronja, minifaldilla negra, pantys de 'rejilla' negres fins a les cuixes i una boa taronja, acompanyada per un William Wallace ben peculiar... Si m'haguessiu vist... Jo jurava i perjurava que NO era possible que jo sortis aixi al carrer, NO WAY, de cap manera... pero ho vaig fer... em sentia despullada pero ho vaig fer!
La festa de Halloween en si no va ser gran cosa, perque aqui hi ha unes birres tan animals --i jo havia menjat poc durant el dia, per no recordar-vos que no havia dormit-- que despres d'un parell o tres bars a Fremont vaig desapareixer... Vam anar a casa a jalar algo i alla em vaig quedar, morta, a les 23h feia nones... sip... Pero aixi va anar, m'ho vaig passar be, de debo, pero va ser breu... Lamentable, si, pero es que no sabeu quines birres d'alta graduacio tenen per aqui... Fotos, poques (passen censura!), pero aviat...
L'endema, Sunday, diumenge, vaig tornar a aplicar la tecnica: "alla donde fueres..." I diumenge es el dia del futbol.
Football.
O sigui football america, rugby america. La majoria de people es queda a casa els diumenges gaudint de l'oferta esportiva/televisiva de la jornada.
Ens vam llevar i vam posar la tele. Football. Deu meu, pero quan duren aquests partits? No ho se, de debo, se suposa que son quatre quarts d'un quart d'hora pero pot durar dues hores i mitja o mes... don't know... feiem zapping tota l'estona, d'un partit a l'altre, fins que l'Eric se'n va cansar i vam anar veient altres delicatessen de la tele per cable americana. Vam sortir a dinar i a sopar, aixo si --un restaurant etiop i un japones, per a mes dades... Pero atencio als programes que vam veure o ens vam creuar: AWESOME!
- Iron Chef i altres de l'estil... batalla entre chefs que ens vam empassar de bon grat, en part perque l'Eric es chef... res que us pugui sorprendre, pero va acumular el maxim share de la nostra particular audiencia;
- Family guy, o sigui 'Padre de familia', classic entre els classics, tambe amb un altissim average of share de la nostra diada televisiva;
- Pawn shop, interessant programa basat en una botiga de penyores (?) a Las Vegas, on la penya va alla a vendre les seves Harley, pistoles de col.leccionista, neveres de coca-cola o trossos de mur de berlin... En la meva opinio, completament prescindible, pero he d'admetre que va ser interessant com van fotre al pobre paio de la pistola, amb un expert que certificava que era falsa...
- American Greed, un programa sobre timos i estafes, molt educatiu i depriment alhora, escoltant el testimoni de les victimes sobre com tal o pasqual els va fotre els calers...
I a part d'aquests, alguns d'altres que no vaig veure pero si vaig veure anunciats, com per exemple:
- un programa que consisteix en deixar cotxes oberts a les zones mes xungues de NYC, LA, etc, per pillar-los in fraganti, amb camera oculta a dins del cotxe, of course! Una autentica salvatgada, si ho penseu fredament, pero no tant com la seguent...
- 'To catch a predator', un show pensat per enxampar tambe in fraganti als pedofils! si! queden amb ells per internet, fent-los pensar que son menors, per despres exposar-los al public en una cita!! Al.lucinant! No s'ha de negar el servei a la comunitat que fan aquests programes, of course, pero son senzillament malefics!! O no?!
I despres d'un diumenge de TV a tuttiplen, un dilluns tranquil, prenent la meva cura de son, intentant delucidar que fer en el futur proxim... Aviat marxare d'aqui... Aviat...
Stay tuned!
I sobretot, alla donde fueres, haz lo que vieres!
PD. Ara mateix estic assistint a la sessio de fotos del Brouwer's caffe de Fremont, on cada any fan un calendari picanto dels seus treballadors, eminentment masculins, per fer pasta... Soc una intrusa, aqui, i no em deixen veure la sessio, cosa que entenc perfectament... D'aqui a poc dormire com una soca al primer sofa que trobi, o sigui que no big deal... Comprare el calendari, of course!!
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Experience the difference
"Experience the difference" es el motto --slogan-- dels AMC Cinemas, on vaig anar a veure la peli del Michael Moore, "Capitalism: A Love Story". Ja hi eren, aquests cinemes, a Manchester, i alla ja hi vaig 'experience the difference'. Pero nanos --Sergi Costa!--, de debo, aixo es un cinema i no les sales que tenim a casa! Seients reclinables! Increible! La peli, molt bona. Experience the difference at AMC Cinemas!
Experience the difference de fer la bugada al sotan de l'edifici, com a les pelis, i temer que en qualsevol moment marxi la llum i aparegui un psicopata homicida amb una destral... creepy...
Experiencen the difference de llensar* les restes del menjar a la pica i fer servir la trituradora del desaigue, un invent que tambe hem vist a les pelis nascut de les calderes de Pedro Botero! Es diabolic! Aixo quan cuinem a casa, es clar, i son MOLT POQUES vegades...
Experience the difference de dormir en un sac of the US Army, un dels nous, aparentment d'algun caigut en combat a l'Iraq --revenen aquest material per 5$ a les charities i rummage sales... El millor sac on he dormit en ma vida! (quan vaig aconseguir deixar de pensar en les possibles histories que hi havia darrera d'aquell sac, of course...)
Experience the difference de marejar-te quan demanes un cafe... o qualsevol cosa: les possibilitats son infinites, vertiginoses! I no us dic res d'anar al super! Encara m'estic recuperant de l'estress que he passat l'ultima vegada, ara fa una estona... Nomes per triar birres ja cal un planol! Aixo si, aquest pais es el paradis de les birres! Wow!
Experience the difference d'haver de donar propina a tot quisqui... sense comentaris, perque encara em cou...
Experience the difference d'anar somrient pel carrer i que et tornin el somriure, i que tothom et parli i sigui amable amb tu --malgrat que aixo tambe te el seu limit despres d'una jornada al mercat!
Experience the difference de fumar-te un peta al terrat d'un edifici, Clerks total, i fent una ronda americana, of course! Us asseguro que no va ser facil baixar d'alla...
Experience the difference d'anar en un Volvo de l'any de la catapum, amb tanta merda a dins que ni m'hi cabien les cames, que es calava a cada pujada --i a Seattle n'hi ha unes quantes-- i amb el conductor una mica piripi --una mica, nomes... tot molt divertit, aixo si! (Mark/Marcos, thanks for the ride!)
En definitiva, experience the difference everywhere you go!
Experience the difference de fer la bugada al sotan de l'edifici, com a les pelis, i temer que en qualsevol moment marxi la llum i aparegui un psicopata homicida amb una destral... creepy...
Experiencen the difference de llensar* les restes del menjar a la pica i fer servir la trituradora del desaigue, un invent que tambe hem vist a les pelis nascut de les calderes de Pedro Botero! Es diabolic! Aixo quan cuinem a casa, es clar, i son MOLT POQUES vegades...
Experience the difference de dormir en un sac of the US Army, un dels nous, aparentment d'algun caigut en combat a l'Iraq --revenen aquest material per 5$ a les charities i rummage sales... El millor sac on he dormit en ma vida! (quan vaig aconseguir deixar de pensar en les possibles histories que hi havia darrera d'aquell sac, of course...)
Experience the difference de marejar-te quan demanes un cafe... o qualsevol cosa: les possibilitats son infinites, vertiginoses! I no us dic res d'anar al super! Encara m'estic recuperant de l'estress que he passat l'ultima vegada, ara fa una estona... Nomes per triar birres ja cal un planol! Aixo si, aquest pais es el paradis de les birres! Wow!
Experience the difference d'haver de donar propina a tot quisqui... sense comentaris, perque encara em cou...
Experience the difference d'anar somrient pel carrer i que et tornin el somriure, i que tothom et parli i sigui amable amb tu --malgrat que aixo tambe te el seu limit despres d'una jornada al mercat!
Experience the difference de fumar-te un peta al terrat d'un edifici, Clerks total, i fent una ronda americana, of course! Us asseguro que no va ser facil baixar d'alla...
Experience the difference d'anar en un Volvo de l'any de la catapum, amb tanta merda a dins que ni m'hi cabien les cames, que es calava a cada pujada --i a Seattle n'hi ha unes quantes-- i amb el conductor una mica piripi --una mica, nomes... tot molt divertit, aixo si! (Mark/Marcos, thanks for the ride!)
En definitiva, experience the difference everywhere you go!
dimarts, 20 d’octubre del 2009
24$ each, 2 for 40$
Em sembla que us ha agradat forsa*, aixo de l'intringulis de la feina... Per peticio popular, aqui van algunes pistes... Ja us avanso* que -evidentment- l'he acceptada, pero de que es tracta?
1- Treballo just al davant of the very first Starbucks Coffee, l'original, el number one!
(Els qui reclamaveu 'posavasos' --fet!)
Gracies a la col.laboracio ciutadana, trobareu mes detalls aqui -amazing!
2- Repeteixo tantes vegades com puc la frase que dona titol a aquesta entrada
3- El meu jefe es diu Carlos Nacaome i es d'El Salvador
4- Hi passo una mica de fred, a la feina
5- M'encanta!
La solucio? Proximamente en facebook, amb foticos! (Ja passare el link, don't worry els qui no sigueu facebookians...) No em fare rica --ja ho soc!-- pero almenys no em gasto la meva pasta, i si em dona per pagar-me les birres post-curro, que en son unes quantes, ja estic contenta. Avui ha estat el meu segon dia, i el millor de tot es que no tinc horari ni dies fixes! Decidim sobre la marxa. En resum, una joia.
A mes a mes, amb aquesta flor al cul que el cosmos m'ha donat, estic coneixent a la gent mes extravagant i extraordinaria de la terra, i ja tinc un fotimer de contactes per a la meva croada indigenista. Una croada que, per questions climatologiques OBVIES, haure de redefinir i en part postposar, pero mai cancel.lar! Ja ho se, ja ho se, tothom em va dir que estava pirada per voler anar a Alaska ara, pero si la Laia no va a Alaska, Alaska va a la Laia, i ahir el gran mestre xaman Bill, de Barrow, em va beneir! A mi, i a una loto rapid del meu jefe, el Carlos (quedeu-vos amb el nom, que em sembla que portara cua), i li van tocar 1000$!! Almenys s'ho va currar i ens va convidar a sopar...
Tambe se m'han obert diverses portes al gran territori Lakota (sioux, para los amigos), a unes reserves de Dakota del Sud, que encara que no rimi amb 'rasca', com Alaska (aquesta l'havia de dir!), el clima alla es ara, si fa no fa, el mateix, grau amunt grau avall... Per tant, deixarem l'expedicio per quan tornin a brotar les floretes de l'estepa i anirem cap al sud, segurament d'aqui a un mes o aixi, cap a territori Pueblo --si si, els del tabac de liar barato--, a Santa Fe, New Mexico. Crec que fins i tot em saltare California, pero aixo no es pot dir mai. Agraeixo a tothom els consells i recomanacions per visitar parcs naturals, pero la meva ment carbura a un altre nivell, tal i com podeu comprovar...
Aixi doncs, mentres deixo que es carreguin les fotos al facebook, sortire a comprar birres i altres queviures de primera necessitat per tenir ben abastit el meu refugi a cal Jason, a First Hill, i fare temps abans d'anar a trobar-lo al The Hideout, el nostre Electric de Seattle. Tot i que avui no hi sera en Chuck, el meu barman preferit i cocteler de capsalera*, espero coneixer per fi a un tal Erik, un bon amic del Jason que la Marina m'ha recomanat especialment... a veure que passa...
1- Treballo just al davant of the very first Starbucks Coffee, l'original, el number one!
(Els qui reclamaveu 'posavasos' --fet!)
Gracies a la col.laboracio ciutadana, trobareu mes detalls aqui -amazing!
2- Repeteixo tantes vegades com puc la frase que dona titol a aquesta entrada
3- El meu jefe es diu Carlos Nacaome i es d'El Salvador
4- Hi passo una mica de fred, a la feina
5- M'encanta!
La solucio? Proximamente en facebook, amb foticos! (Ja passare el link, don't worry els qui no sigueu facebookians...) No em fare rica --ja ho soc!-- pero almenys no em gasto la meva pasta, i si em dona per pagar-me les birres post-curro, que en son unes quantes, ja estic contenta. Avui ha estat el meu segon dia, i el millor de tot es que no tinc horari ni dies fixes! Decidim sobre la marxa. En resum, una joia.
A mes a mes, amb aquesta flor al cul que el cosmos m'ha donat, estic coneixent a la gent mes extravagant i extraordinaria de la terra, i ja tinc un fotimer de contactes per a la meva croada indigenista. Una croada que, per questions climatologiques OBVIES, haure de redefinir i en part postposar, pero mai cancel.lar! Ja ho se, ja ho se, tothom em va dir que estava pirada per voler anar a Alaska ara, pero si la Laia no va a Alaska, Alaska va a la Laia, i ahir el gran mestre xaman Bill, de Barrow, em va beneir! A mi, i a una loto rapid del meu jefe, el Carlos (quedeu-vos amb el nom, que em sembla que portara cua), i li van tocar 1000$!! Almenys s'ho va currar i ens va convidar a sopar...
Tambe se m'han obert diverses portes al gran territori Lakota (sioux, para los amigos), a unes reserves de Dakota del Sud, que encara que no rimi amb 'rasca', com Alaska (aquesta l'havia de dir!), el clima alla es ara, si fa no fa, el mateix, grau amunt grau avall... Per tant, deixarem l'expedicio per quan tornin a brotar les floretes de l'estepa i anirem cap al sud, segurament d'aqui a un mes o aixi, cap a territori Pueblo --si si, els del tabac de liar barato--, a Santa Fe, New Mexico. Crec que fins i tot em saltare California, pero aixo no es pot dir mai. Agraeixo a tothom els consells i recomanacions per visitar parcs naturals, pero la meva ment carbura a un altre nivell, tal i com podeu comprovar...
Aixi doncs, mentres deixo que es carreguin les fotos al facebook, sortire a comprar birres i altres queviures de primera necessitat per tenir ben abastit el meu refugi a cal Jason, a First Hill, i fare temps abans d'anar a trobar-lo al The Hideout, el nostre Electric de Seattle. Tot i que avui no hi sera en Chuck, el meu barman preferit i cocteler de capsalera*, espero coneixer per fi a un tal Erik, un bon amic del Jason que la Marina m'ha recomanat especialment... a veure que passa...
diumenge, 18 d’octubre del 2009
From the Center of the Universe
Avui he anat al centre de l'univers. Si si, tal qual. Quan hi he arribat, he hagut de retardar 5 minuts el rellotge, perque aixi es fan les coses al centre de l'univers: Fremont. Estan tots 'majares' perduts, pero d'aquella bogeria entranyable de la que fa temps m'intento impregnar. Per tant, de nou, m'hi he trobat com a casa! En alguns hi he reconegut una mirada complice, i es que crec que es la major colonia deimiota a la Terra... i nosaltres sense saber-ho!
Suposo que deu ser per aixo, per aquesta mena de forsa* centripeta que surt del centre de l'univers, que cada dia, despres de coneixer algu nou, inevitablement em trobo a aquesta persona a l'altra punta de la ciutat i ens saludem com si fossim vells amics del barri. Es o no es genial? I nomes en tres dies!
Parlant de coneixences, avui he conegut en Pavel, un ucraines que parla catala, toma ya! Marxa dimecres cap a Nova Zelanda... mmm... pero no, encara no, el centre de l'univers em te atrapada!
He mirat millor aixo d'Alaska i, ves per on, a principis de novembre tornen a baixar els preus... Si?, doncs ho tens clar! Si ja era una bogeria anar-hi ara, ni t'explico la rasca que hi deu fer al novembre! A mes a mes, al novembre ja no hi tindria res a fer alla... no... millor m'espero, a veure si 'algu' mante en peu l'oferta d'anar-hi a l'estiu i podem anar-hi junts... Ah, l'estiu! A saber on sere i que fare, a l'estiu!
Ja he quedat dema amb el Carlos, el meu jefe-to-be, per veure si la cosa va be... Mantindre la intriga una mica mes, encara, que si no em deixareu de llegir!
I parlant de llegir, al costat de l'hostal hi he trobat una llibreria GENIAL especialitzada en anarquisme i lluita obrera, plena de fanzines i revistes meravelloses i amb un raconet on t'hi pots quedar tot el temps que vulguis llegint i prenent un cafeto... 'nao acredito', que dirien al Brasil!
Una abrasada* galactica from the center of the universe a tots!
Suposo que deu ser per aixo, per aquesta mena de forsa* centripeta que surt del centre de l'univers, que cada dia, despres de coneixer algu nou, inevitablement em trobo a aquesta persona a l'altra punta de la ciutat i ens saludem com si fossim vells amics del barri. Es o no es genial? I nomes en tres dies!
Parlant de coneixences, avui he conegut en Pavel, un ucraines que parla catala, toma ya! Marxa dimecres cap a Nova Zelanda... mmm... pero no, encara no, el centre de l'univers em te atrapada!
He mirat millor aixo d'Alaska i, ves per on, a principis de novembre tornen a baixar els preus... Si?, doncs ho tens clar! Si ja era una bogeria anar-hi ara, ni t'explico la rasca que hi deu fer al novembre! A mes a mes, al novembre ja no hi tindria res a fer alla... no... millor m'espero, a veure si 'algu' mante en peu l'oferta d'anar-hi a l'estiu i podem anar-hi junts... Ah, l'estiu! A saber on sere i que fare, a l'estiu!
Ja he quedat dema amb el Carlos, el meu jefe-to-be, per veure si la cosa va be... Mantindre la intriga una mica mes, encara, que si no em deixareu de llegir!
I parlant de llegir, al costat de l'hostal hi he trobat una llibreria GENIAL especialitzada en anarquisme i lluita obrera, plena de fanzines i revistes meravelloses i amb un raconet on t'hi pots quedar tot el temps que vulguis llegint i prenent un cafeto... 'nao acredito', que dirien al Brasil!
Una abrasada* galactica from the center of the universe a tots!
TROOPS OUT NOW!
El millor city tour de la meva vida, la mani d'ahir. Unes 50 persones escortades per uns 25 policies (10 motoritzats, 15 en bici) vam sortir de la universitat cap al centre, amb les tipiques pancartes que surten a les pelis i corejant consignes durant toooot el cami. Vaig descobrir moltes parts de la ciutat que encara no coneixia! I a mes a mes, va ser tota una llisso* de com mantenir el ritme de les manis, i no com a casa, que semblen funerals... Va ser una horeta i mitja repetint coses com:
What do we want? TROOPS OUT!
When do we want it? NOW!
No justice, no peace
U.S. out of the Middle East!
Resistance is justified when people are occupied!
They're our brothers, they're our sisters
We support the war resisters!
O les meves preferides:
Fight the rich, not their wars!
NUMBER ONE TERRORIST
U.S. IMPERIALIST
(definitivament, la millor!)
I moltes altres --puc passar el document complet sota peticio. Mes info sobre els moviments d'esquerres de Seattle, que n'hi ha molts, a http://www.seattleaic.org/
Fotos, very soon.
Alaska... va a ser que no! El preu del viatge es prohibitiu, ha pujat un 200% des de l'ultima vegada que ho vaig mirar des de BCN!! Tothom em diu que Anchorage es una merda, que ara no val la pena anar-hi... en fi, tot son males referencies. Em perdo el congres, pero tinc molt bons contactes per anar a qualsevol reserva i treballar alla, ni que sigui com a voluntaria. I tot i que no ho descarto del tot (puc anar per carretera des de Canada, i quedar-me pel sud d'Alaska enlloc d'anar al nord), la veritat es que no m'ha costat gens desdir-me dels meus plans inicials.
I parlant de curros, ja me n'han ofert un! L'accepto? No l'accepto?
Stay tuned for the answer!
What do we want? TROOPS OUT!
When do we want it? NOW!
No justice, no peace
U.S. out of the Middle East!
Resistance is justified when people are occupied!
They're our brothers, they're our sisters
We support the war resisters!
O les meves preferides:
Fight the rich, not their wars!
NUMBER ONE TERRORIST
U.S. IMPERIALIST
(definitivament, la millor!)
I moltes altres --puc passar el document complet sota peticio. Mes info sobre els moviments d'esquerres de Seattle, que n'hi ha molts, a http://www.seattleaic.org/
Fotos, very soon.
Alaska... va a ser que no! El preu del viatge es prohibitiu, ha pujat un 200% des de l'ultima vegada que ho vaig mirar des de BCN!! Tothom em diu que Anchorage es una merda, que ara no val la pena anar-hi... en fi, tot son males referencies. Em perdo el congres, pero tinc molt bons contactes per anar a qualsevol reserva i treballar alla, ni que sigui com a voluntaria. I tot i que no ho descarto del tot (puc anar per carretera des de Canada, i quedar-me pel sud d'Alaska enlloc d'anar al nord), la veritat es que no m'ha costat gens desdir-me dels meus plans inicials.
I parlant de curros, ja me n'han ofert un! L'accepto? No l'accepto?
Stay tuned for the answer!
divendres, 16 d’octubre del 2009
L'habitacio de les 4:20
A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha algu.
A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha cosa bona. Una mena d'Hotel California, dols* i diabolic alhora.
De l'habitacio on sempre son les 4 i vint no en sortiries mai...
Plou...
"Don't worry about a thing, 'cause every little thing is gonna be alright!"
A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha cosa bona. Una mena d'Hotel California, dols* i diabolic alhora.
De l'habitacio on sempre son les 4 i vint no en sortiries mai...
Plou...
"Don't worry about a thing, 'cause every little thing is gonna be alright!"
dijous, 15 d’octubre del 2009
About a girl
Mr Kurt Cobain ens acompanya mentre escric aquestes paraules, com no podia ser d'altra manera a la seva ciutat. Seattle, home of grunge. El Charlie l'acompanya amb la guitarra, a la sala de fumadors i fumetes del Green Tortoise Hostel, on fa una escassa hora i mitja que he arribat.
I tot i que em ve de gust sortir a descobrir la ciutat --no fa gens de fred!-- o be estar-me aqui fumant i bevent amb les meves primeres coneixences, potser que me'n vagi a descansar... porto unes 45 hores desperta... i a mes a mes, no hi ha cap pressa per fer tot aixo...
El viatge ha estat llarg pero ha anat com una seda! GOOD VIBRATIONS
L'Unplugged de Nirvana segueix sonant.... us deixo a ritme d'aquesta magnifica versio de "The Man Who Sold The World"...
...i em sembla que em quedo a fer la penultima...
I tot i que em ve de gust sortir a descobrir la ciutat --no fa gens de fred!-- o be estar-me aqui fumant i bevent amb les meves primeres coneixences, potser que me'n vagi a descansar... porto unes 45 hores desperta... i a mes a mes, no hi ha cap pressa per fer tot aixo...
El viatge ha estat llarg pero ha anat com una seda! GOOD VIBRATIONS
L'Unplugged de Nirvana segueix sonant.... us deixo a ritme d'aquesta magnifica versio de "The Man Who Sold The World"...
...i em sembla que em quedo a fer la penultima...
dimecres, 14 d’octubre del 2009
30 minutes to go
30 minutes to go... cap a l'aeroport!
London - Heathrow.
Calgary.
Seattle.
No he gosat calcular les hores de viatge --us ho dic a la propera-- però en seran unes quantes, segur...
"Quina enveja!", diuen alguns... Doncs sí! O no! Cadascú té el que vol, no?
"Passaràs per NYC?", demanen d'altres --molts! Doncs no ho sé... és probable...
"I si et cases a Mèxic i et quedes allà?" Doncs perfecte!
"Tornaràs amb un petit indi..." Qui ho sap?!
"Tens por?" NO!
"Estàs nerviosa?" És clar --el just i necessari. Els nervis, l'adrenalina, són necessaris per posar el cos alerta davant de qualsevol amenaça que pugui aparèixer. És una resposta fisiològica que ja fa dies que ha començat a actuar, sàviament, en resposta a la perspectiva que 'se avecina'...
Primera parada: Seattle.
Em quedo amb la imatge de l'inevitable Elèctric i la seva gent --la meva gent-- i una última birra a Jo anic, casa meva, amb la meva família. Fins aviat. Això és tot el que puc dir.
15 minutes to go.
"Commencing countdown, engines on
Check ignition and may gods love be with you..."
Gràcies pels innumerables comiats, estic commocionada! Us porto a tots a dins i aquest és el meu tresor! GRÀCIES!
Seguiu atents al mateix bat-canal i no us perdeu les pròximes aventures: HURRICANE LAIA STRIKES AMERICA!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
