Right on!

El titol d'aquesta entrada l'he tret de la missa dominical de la Glide Memorial United Methodist Church, que m'ha fet comensar* el dia a ritme de funky/gospel --genial! Com que es una esglesia molt oberta i politicament molt radical (el sermo ha estat im-pressionant, ara us l'explico), han acabat una de les pregaries fent un matxembrat d'expressions de diferents religions:

"Amen. Halleluja. Right on. Salam. Shalom. Namaste."

Right on? Que es aixo? Rastafari? No ho se, pero mola! RIGHT ON!

Si, avui ha estat un diumenge de religio i politica. Primer, la missa i el sermo, en que el pastor ha dit coses com: "Com pot ser que aquest pais inverteixi MILIONS de dolars en un missil capas* de ser llensat* a milers de kilometres i encertar l'objectiu mentres els nostres nens es moren de malalties perfectament tractables que els seus pares no poden pagar? Com es que la gent no surt al carrer indignada a protestar per aixo?"

I coses aixi. Brutals. Un 10 al pastor, un 10 al cor i als musics, i un 10 a tota la Glide Memorial Church, que te un centenar de projectes d'ajuda directa a la gent que ho necessita --aixo si que es ser un bon cristia i predicar amb l'exemple!

A la sortida de missa, ja hi havia una cua de gent esperant per rebre el que segurament seria el seu unic apat calent del dia --o l'unic apat, a seques. Era una cua que quasi donava la volta a l'illa, i les illes americanes tenen dimensions americanes, no se si m'enteneu... Una mica mes enlla, una altra cua de gent --molt mes reduida i que feia olor de roses-- esperava per entrar a fer el 'brunch' al local de moda... La vida es aixi a tot arreu, tambe als EUA... I parlant de homeless i morts de gana, Seattle es famosa pels seus homeless i per la penya tocada de l'ala en general que omple els seus carrers, pero jo us asseguro que San Francisco li passa la ma per la cara! Sigui com sigui, els homeless de SF tenen MOLTA mes mala llet que els seattlelites! Quina por!

A la tarda, segona dosi de politica quan he ensopegat amb una mani al carrer... Be, una mani i la seva contra-mani, una a cada cantonada de Powell i Union Square, cara a cara --al.lucinant! L'una, amb banderes palestines, en record dels 1.300 morts, 5.000 ferits i 50.000 desplassats* que va provocar la invasio israeli de Gaza ara fa un any. L'altra, ja us ho podeu imaginar. M'he quedat a la banda pro-palestina, of course, i ha estat molt emocionant!

Quantes coses, eh? Sembla mentida! Dos dies sola a San Francisco i mira! A les grans ciutats sempre passen coses mes interessants que als petits pobles remots perduts 'por ahi'... Per exemple, ahir vaig comensar* el dia parlant castella amb dues coreanes del Paraguai --ein? si si, existeixen!--; vaig passar del cutrerio de Chinatown al pijerio de Jackson Square nomes creuant un carrer; em vaig comprar uns Levi's per 30$ (ho HAVIA de fer, els Levi's son d'aqui!), i vaig acabar liant un cigarro i fent-la petar amb una dona que, si no era homeless, amb tota certesa estava ben borratxa, la pobra... Despres de l'estupor a Sonora, aixo es una muntanya russa --literalment! Les pujades i baixades dels carrers d'aquesta ciutat no tenen cap mena de sentit!

I es clar, suposo que estar sola propicia que estigui mes atenta a tot. Alhora, continuo pensant que es CRUCIAL estar amb algu del lloc, com a Sonora, que per molt avorrit que fos almenys tinc la certesa d'haver-ho conegut des de dins, com a mi m'agrada, i no com una guiri, com aqui a SF... Interessant paradoxa: reflexionem-hi!

Mentrestant, nomes penso en tornar a Seattle...
 
Per acabar, llenso* una altra reflexio al personal: viatjar i les relacions entre viatgers deuen haver canviat moltissim en els darrers anys per culpa d'internet i sobretot dels portatils --aqui estic, a un dels International Hostels de SF, en una sala amb 11 persones, 8 de les quals estem concentrades en les nostres pantalles i teclats mentre les altres 3 llegeixen-- tela! Val a dir que es la primera vegada que sento aquest aillament entre viatgers, suposo que perque aquest es l'hostal mes gran on he estat. A Seattle, de seguida la feies petar amb algu a la sala dels fumetes, of course, pero tambe a la sala comuna; o encara mes facil a Flagstaff, on erem quatre gats. Pero us asseguro que es bastant impactant... i tambe bastant trist, per que no dir-ho!