1 de desembre, Dine Bikeyah

1/12/09 - Lluna plena (crec)

M'estic fregint! He posat l'estufa a tota castanya i el hogan es una sauna! Mas madera! Avui he dormit la mar de be a sota la meva muntanya de mantes i a sobre dels matalassets i la pell d'ovella que hi havia per aqui. M'encanta aquest hogan. No se si la Tree, l'Owen i familia tornaran per quedar-s'hi gaires dies --espero que no, perque ja he fet meu aquest espai.

Quina calor!

Avui ha anat molt millor amb les ovelles --amb mes gossos, que avui si que han fet la seva feina. He escoltat musica i era divertit cantar en veu alta mentres totes em miraven com dient "que fa aquesta boja?!" Algunes ja m'han perdut directament el respecte, si es que l'havien tingut mai, no se si per l'episodi musical o perque si, jo que se... Aguantare el que calgui, ara que m'he compromes, pero la veritat es que si ho puc evitar, passo de pasturar ovelles en futures ocasions que pugi a la reserva...

El dia comensa* ben d'hora, a quarts de sis. Encenc el foc del hogan i vaig cap a la casa, a encendre el d'alla. Poso aigua a bullir i faig el cafe, previa obertura del gas, que es a fora. Ja han entes que jo, de cuinar, ni papa, o sigui que algu fa l'esmorzar, que normalment consisteix en: pa acabat de fer (tipus pita); patates amb algo; ous 'remenats' (no son truita ni tampoc els autentics 'scrumbled eggs') i amb una mica de sort, bacon o carn.

No es extrany que les primeres paraules en dineh bi zaad que he apres, despres d''hola' i 'gracies', siguin 'cafe' i 'sucre' --i de rebot 'sal', perque 'sucre' es diu 'sal dolsa'*! Quin desfici pel cafe! M'he de controlar perque en beuria tant que aniria com una moto! Es bonissim, per cert...

Mentres algu fa l'esmorzar, em rento --ara que puc-- i em vesteixo, preparant-me per sortir amb les ovelles tot havent esmorzat, cap alla les 9h.

A les 15h, cap a casa, on m'espera el dinar, tambe variat i bo, de moment. Aixo si, aqui tiren molt de llauna --per forsa*! Passa que per ells es gairebe l'hora de sopar, i cap al tard m'he d'inventar alguna cosa per no morir-me de gana. Aqui es quan entren en accio la carretada de noodles que vaig comprar...

I despres? Doncs res. Ahir, a ca la Jane. Avui, res. Son quasi les 19h i porto 2 hores inventat-me que fer: rentant-me una altra vegada, pentinant-me, posant-me cremetes i unguents variats, fent pulseres, escrivint. I despres de sopar, a quarts de vuit, a llegir una mica i a les 21h o quarts de deu ja estic fent nones. Increible, no? Cap a les 4h de la matinada, jo ja em llevaria, pero encara puc dormir 2 horetes mes --wow!