L'ultim sopar

Quins nervis! Acabo de fer l'ultim sopar a Flagstaff, una austera Campbell's Cream of Mushroom, per comensar* a acostumar-me a... no ho se! Estic nerviosa perque els coordinadors no coordinen i no se que farem quan arribem alla; dubto de si les coses que porto seran adients, suficients, correctes; pero no deixo de repetir-me que TOT anira be --TOT ANIRA BE. En realitat, tinc ganes d'estar amb la familia que em toqui i 'coordinar-me' amb ells, que aixo si que es important!

Ens han demanat que portem menjar i quan he anat a comprar he tingut una mena de regressio a l'epoca del cau, nomes que aqui no tenen els mateixos productes (o sigui, no puc comprar 5 fuets) ni tampoc el mateix preu --les coses fresques, un escandol! I tot i que el que volen son coses fresques, confio que la carretada de gent que tambe ve en portin de sobres, perque jo he hagut d'anar a comprar a peu i, amics, aixo no es Seattle! He carregat llaunes de conserva, kilos de pasta i salsa de tomaquet, barretes energetiques per un tubo (per quan vagi a pasturar ovelles), pa, xocolata, brou i no se quantes coses mes des del super a l'hostal, carretera 66 amunt i avall. Em falta comprar l'aigua, pero per sort el 'coordinador' ha tingut la gentilesa d'oferir-se a anar-la a comprar ell...

A part d'aixo, tambe porto tot de remeis i coses rituals que venen a una botiga d'aqui --m'he deixat aconsellar; llibres --per mi i per ells, si els volen; llibretes i llapis de colors --pels nens; fils i boletes per fer pulseres --espero que m'ensenyin a teixir; i sobretot, sobretot, sobretot, roba d'abric. Ah, i 2 sacs de dormir!

En fi, companys, familia, amics, estic com un flam!

Crec que vaig a escampar la boira una miqueta, a un concert de percussio brasilera que fan a un bar aqui a prop... l'ultima juerga!

IN LOVE AND RESISTANCE!