dimarts, 8 de desembre del 2009

30 de novembre, Navajo Partitioned Land (NPL)

30/11/09 - Ca la Jane a NPL

Ho he fet! M'he dutxaaaaaaaaaaaat! A una dutxa de debooooo! La Jane, la jove dels Begay, el seu marit i la seva filla boja viuen a la zona navajo de la reserva i per tant tenen aigua, aigua calenta, lavabo, dutxa, nevera, tele --tot! Les families que hem ajudat son 'resisters' --navajos que viuen a la zona Hopi de la reserva pero que es neguen a signar l'Accomodation Agreement i que per tant no tenen res de res, s'arrisquen a que els confisquin els ramats, i fins i tot la casa si marxen d'alla. El conflicte es complicat i va molt enrera en el temps... La mina no fa mes que embolicar la troca. I ningu no te l'actitud adequada per enfrontar el problema --o si! He de contactar amb la noia hopi que va parlar l'ultim dia...

Crec que aquesta dutxa i la IMMENSA satisfaccio que m'ha aportat passen per davant de l'altre fet destacable del dia: NANISH KAAD! O sigui pasturar ovelles! ESGOTADOR. Tens. Recomfortant?

Avui ha sigut un dia "Camino", patint de mala manera de 9h a 15h per despres sentir-me la dona mes poderosa del mon! Una dutxa i se'm passen tots els mals; s'obliden els moments d'angoixa de veure tot el ramat escampat per una immensa praderia; el mal de peus de caminar tot el dia per terreny... com ho diria... d'ovelles? --dema em poso les bambes!--; de cagar-me en els gossos, que no se si han fet alguna cosa  que jo no ho he notat (segurament, si), pero m'he sentit constantment com una GOSSA d'ATURA --aixo si, la millor!

Les ovelles, quin panorama! Les lentes, les llestes (que esperaven a que em gires per tornar alla d'on les havia tret), les aventureres, les tres ovelles negres (precioses), la que sembla un gos, les lletges... Al final tot ha anat com una seda --la sort del principiant? Les he matat de set perque no se on es l'aigua --crec que dema les deixare anar mes al seu aire... no ho se...

Es dificil, aixo de les ovelles, i si se'm perden em moro! Pero he de deixar que el cony de gossos facin la seva feina, que avui s'han estat tocant el que no sona a base de be --sera perque no em coneixen? No ho se, crec que realment he fet el que havia de fer: no les he deixat anar al quinto conyo i hem tornat a l'hora. El que era cansat era encerclar-les perque no s'escampessin --no es el que han de fer els putos gossos?

Es tabu insultar-les i/o tractar-les malament, pero he d'admetre que algun 'mala puta!' se m'ha escapat... Pero en general els deia 'guapes', 'txurris', i els demanava les coses 'per favor' per finalment donar-los les gracies --com ens hem de veure! Ha anat be.

Despres de la dutxa, i de l'encert de canviar-me les calces abans de sortir cap a ca la Jane, sento que els meus genitals estan sans i estalvis, cosa que no sempre he pogut garantir. Cada dia em sento a prop de la infeccio d'orina, pero cada dia em salvo...

Gracies, vida, per tantes coses bones --les experiencies, les dutxes, estar sana! A veure com evoluciona el dit petit de la ma dreta... A part de la ferida, crec que dec tenir un esquins* o alguna cosa aixi... En Dan va trobar que era una magica coincidencia que ens fessim mal tots dos el mateix dia, descarregant fusta, pero basicament es una PUTADA! Suposo que tinc sort perque, fet i fet, no sera res... mai no es res... Gracies!

(...) El colofon: costelles de xai rostides! Ahou! Quan no demanes ni aspires a res, tot et ve donat! Aleluya! Weno, diria que no era ben be un xai, sino quelcom mes crescudet, pero BONISSIM!

(...) I per fi sola, al hogan, intimitat i llum de lluna --GRACIESSSSSSSS!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada