diumenge, 25 d’octubre del 2009

Experience the difference

"Experience the difference" es el motto --slogan-- dels AMC Cinemas, on vaig anar a veure la peli del Michael Moore, "Capitalism: A Love Story". Ja hi eren, aquests cinemes, a Manchester, i alla ja hi vaig 'experience the difference'. Pero nanos --Sergi Costa!--, de debo, aixo es un cinema i no les sales que tenim a casa! Seients reclinables! Increible! La peli, molt bona. Experience the difference at AMC Cinemas!

Experience the difference de fer la bugada al sotan de l'edifici, com a les pelis, i temer que en qualsevol moment marxi la llum i aparegui un psicopata homicida amb una destral... creepy...

Experiencen the difference de llensar* les restes del menjar a la pica i fer servir la trituradora del desaigue, un invent que tambe hem vist a les pelis nascut de les calderes de Pedro Botero! Es diabolic! Aixo quan cuinem a casa, es clar, i son MOLT POQUES vegades...

Experience the difference de dormir en un sac of the US Army, un dels nous, aparentment d'algun caigut en combat a l'Iraq --revenen aquest material per 5$ a les charities i rummage sales... El millor sac on he dormit en ma vida! (quan vaig aconseguir deixar de pensar en les possibles histories que hi havia darrera d'aquell sac, of course...)

Experience the difference de marejar-te quan demanes un cafe... o qualsevol cosa: les possibilitats son infinites, vertiginoses! I no us dic res d'anar al super! Encara m'estic recuperant de l'estress que he passat l'ultima vegada, ara fa una estona... Nomes per triar birres ja cal un planol! Aixo si, aquest pais es el paradis de les birres! Wow!

Experience the difference d'haver de donar propina a tot quisqui... sense comentaris, perque encara em cou...

Experience the difference d'anar somrient pel carrer i que et tornin el somriure, i que tothom et parli i sigui amable amb tu --malgrat que aixo tambe te el seu limit despres d'una jornada al mercat!

Experience the difference de fumar-te un peta al terrat d'un edifici, Clerks total, i fent una ronda americana, of course! Us asseguro que no va ser facil baixar d'alla...

Experience the difference d'anar en un Volvo de l'any de la catapum, amb tanta merda a dins que ni m'hi cabien les cames, que es calava a cada pujada --i a Seattle n'hi ha unes quantes-- i amb el conductor una mica piripi --una mica, nomes... tot molt divertit, aixo si! (Mark/Marcos, thanks for the ride!)

En definitiva, experience the difference everywhere you go!

dimarts, 20 d’octubre del 2009

24$ each, 2 for 40$

Em sembla que us ha agradat forsa*, aixo de l'intringulis de la feina... Per peticio popular, aqui van algunes pistes... Ja us avanso* que -evidentment- l'he acceptada, pero de que es tracta?

1- Treballo just al davant of the very first Starbucks Coffee, l'original, el number one!
(Els qui reclamaveu 'posavasos' --fet!)
Gracies a la col.laboracio ciutadana, trobareu mes detalls aqui -amazing!

2- Repeteixo tantes vegades com puc la frase que dona titol a aquesta entrada

3- El meu jefe es diu Carlos Nacaome i es d'El Salvador

4- Hi passo una mica de fred, a la feina

5- M'encanta!

La solucio? Proximamente en facebook, amb foticos! (Ja passare el link, don't worry els qui no sigueu facebookians...) No em fare rica --ja ho soc!-- pero almenys no em gasto la meva pasta, i si em dona per pagar-me les birres post-curro, que en son unes quantes, ja estic contenta. Avui ha estat el meu segon dia, i el millor de tot es que no tinc horari ni dies fixes! Decidim sobre la marxa. En resum, una joia.

A mes a mes, amb aquesta flor al cul que el cosmos m'ha donat, estic coneixent a la gent mes extravagant i extraordinaria de la terra, i ja tinc un fotimer de contactes per a la meva croada indigenista. Una croada que, per questions climatologiques OBVIES, haure de redefinir i en part postposar, pero mai cancel.lar! Ja ho se, ja ho se, tothom em va dir que estava pirada per voler anar a Alaska ara, pero si la Laia no va a Alaska, Alaska va a la Laia, i ahir el gran mestre xaman Bill, de Barrow, em va beneir! A mi, i a una loto rapid del meu jefe, el Carlos (quedeu-vos amb el nom, que em sembla que portara cua), i li van tocar 1000$!! Almenys s'ho va currar i ens va convidar a sopar...

Tambe se m'han obert diverses portes al gran territori Lakota (sioux, para los amigos), a unes reserves de Dakota del Sud, que encara que no rimi amb 'rasca', com Alaska (aquesta l'havia de dir!), el clima alla es ara, si fa no fa, el mateix, grau amunt grau avall... Per tant, deixarem l'expedicio per quan tornin a brotar les floretes de l'estepa i anirem cap al sud, segurament d'aqui a un mes o aixi, cap a territori Pueblo --si si, els del tabac de liar barato--, a Santa Fe, New Mexico. Crec que fins i tot em saltare California, pero aixo no es pot dir mai. Agraeixo a tothom els consells i recomanacions per visitar parcs naturals, pero la meva ment carbura a un altre nivell, tal i com podeu comprovar...

Aixi doncs, mentres deixo que es carreguin les fotos al facebook, sortire a comprar birres i altres queviures de primera necessitat per tenir ben abastit el meu refugi a cal Jason, a First Hill, i fare temps abans d'anar a trobar-lo al The Hideout, el nostre Electric de Seattle. Tot i que avui no hi sera en Chuck, el meu barman preferit i cocteler de capsalera*, espero coneixer per fi a un tal Erik, un bon amic del Jason que la Marina m'ha recomanat especialment... a veure que passa...

diumenge, 18 d’octubre del 2009

From the Center of the Universe

Avui he anat al centre de l'univers. Si si, tal qual. Quan hi he arribat, he hagut de retardar 5 minuts el rellotge, perque aixi es fan les coses al centre de l'univers: Fremont. Estan tots 'majares' perduts, pero d'aquella bogeria entranyable de la que fa temps m'intento impregnar. Per tant, de nou, m'hi he trobat com a casa! En alguns hi he reconegut una mirada complice, i es que crec que es la major colonia deimiota a la Terra... i nosaltres sense saber-ho!

Suposo que deu ser per aixo, per aquesta mena de forsa* centripeta que surt del centre de l'univers, que cada dia, despres de coneixer algu nou, inevitablement em trobo a aquesta persona a l'altra punta de la ciutat i ens saludem com si fossim vells amics del barri. Es o no es genial? I nomes en tres dies!

Parlant de coneixences, avui he conegut en Pavel, un ucraines que parla catala, toma ya! Marxa dimecres cap a Nova Zelanda... mmm... pero no, encara no, el centre de l'univers em te atrapada!

He mirat millor aixo d'Alaska i, ves per on, a principis de novembre tornen a baixar els preus... Si?, doncs ho tens clar! Si ja era una bogeria anar-hi ara, ni t'explico la rasca que hi deu fer al novembre! A mes a mes, al novembre ja no hi tindria res a fer alla... no... millor m'espero, a veure si 'algu' mante en peu l'oferta d'anar-hi a l'estiu i podem anar-hi junts... Ah, l'estiu! A saber on sere i que fare, a l'estiu!

Ja he quedat dema amb el Carlos, el meu jefe-to-be, per veure si la cosa va be... Mantindre la intriga una mica mes, encara, que si no em deixareu de llegir!

I parlant de llegir, al costat de l'hostal hi he trobat una llibreria GENIAL especialitzada en anarquisme i lluita obrera, plena de fanzines i revistes meravelloses i amb un raconet on t'hi pots quedar tot el temps que vulguis llegint i prenent un cafeto... 'nao acredito', que dirien al Brasil!

Una abrasada* galactica from the center of the universe a tots!

TROOPS OUT NOW!

El millor city tour de la meva vida, la mani d'ahir. Unes 50 persones escortades per uns 25 policies (10 motoritzats, 15 en bici) vam sortir de la universitat cap al centre, amb les tipiques pancartes que surten a les pelis i corejant consignes durant toooot el cami. Vaig descobrir moltes parts de la ciutat que encara no coneixia! I a mes a mes, va ser tota una llisso* de com mantenir el ritme de les manis, i no com a casa, que semblen funerals... Va ser una horeta i mitja repetint coses com:

What do we want? TROOPS OUT!
When do we want it? NOW!

No justice, no peace
U.S. out of the Middle East!

Resistance is justified when people are occupied!

They're our brothers, they're our sisters
We support the war resisters!

O les meves preferides:

Fight the rich, not their wars!

NUMBER ONE TERRORIST
U.S. IMPERIALIST
(definitivament, la millor!)

I moltes altres --puc passar el document complet sota peticio. Mes info sobre els moviments d'esquerres de Seattle, que n'hi ha molts, a http://www.seattleaic.org/

Fotos, very soon.

Alaska... va a ser que no! El preu del viatge es prohibitiu, ha pujat un 200% des de l'ultima vegada que ho vaig mirar des de BCN!! Tothom em diu que Anchorage es una merda, que ara no val la pena anar-hi... en fi, tot son males referencies. Em perdo el congres, pero tinc molt bons contactes per anar a qualsevol reserva i treballar alla, ni que sigui com a voluntaria. I tot i que no ho descarto del tot (puc anar per carretera des de Canada, i quedar-me pel sud d'Alaska enlloc d'anar al nord), la veritat es que no m'ha costat gens desdir-me dels meus plans inicials.

I parlant de curros, ja me n'han ofert un! L'accepto? No l'accepto?

Stay tuned for the answer!

divendres, 16 d’octubre del 2009

L'habitacio de les 4:20

A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha algu.
A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha cosa bona. Una mena d'Hotel California, dols* i diabolic alhora.
De l'habitacio on sempre son les 4 i vint no en sortiries mai...

Plou...

"Don't worry about a thing, 'cause every little thing is gonna be alright!"

dijous, 15 d’octubre del 2009

About a girl

Mr Kurt Cobain ens acompanya mentre escric aquestes paraules, com no podia ser d'altra manera a la seva ciutat. Seattle, home of grunge. El Charlie l'acompanya amb la guitarra, a la sala de fumadors i fumetes del Green Tortoise Hostel, on fa una escassa hora i mitja que he arribat.

I tot i que em ve de gust sortir a descobrir la ciutat --no fa gens de fred!-- o be estar-me aqui fumant i bevent amb les meves primeres coneixences, potser que me'n vagi a descansar... porto unes 45 hores desperta... i a mes a mes, no hi ha cap pressa per fer tot aixo...

El viatge ha estat llarg pero ha anat com una seda! GOOD VIBRATIONS

L'Unplugged de Nirvana segueix sonant.... us deixo a ritme d'aquesta magnifica versio de "The Man Who Sold The World"...

...i em sembla que em quedo a fer la penultima...

dimecres, 14 d’octubre del 2009

30 minutes to go

30 minutes to go... cap a l'aeroport!
London - Heathrow.
Calgary.
Seattle.
No he gosat calcular les hores de viatge --us ho dic a la propera-- però en seran unes quantes, segur...
"Quina enveja!", diuen alguns... Doncs sí! O no! Cadascú té el que vol, no?
"Passaràs per NYC?", demanen d'altres --molts! Doncs no ho sé... és probable...
"I si et cases a Mèxic i et quedes allà?" Doncs perfecte!
"Tornaràs amb un petit indi..." Qui ho sap?!
"Tens por?" NO!
"Estàs nerviosa?" És clar --el just i necessari. Els nervis, l'adrenalina, són necessaris per posar el cos alerta davant de qualsevol amenaça que pugui aparèixer. És una resposta fisiològica que ja fa dies que ha començat a actuar, sàviament, en resposta a la perspectiva que 'se avecina'...
Primera parada: Seattle.
Em quedo amb la imatge de l'inevitable Elèctric i la seva gent --la meva gent-- i una última birra a Joanic, casa meva, amb la meva família. Fins aviat. Això és tot el que puc dir.

15 minutes to go.
"Commencing countdown, engines on
Check ignition and may gods love be with you..."

Gràcies pels innumerables comiats, estic commocionada! Us porto a tots a dins i aquest és el meu tresor! GRÀCIES!

Seguiu atents al mateix bat-canal i no us perdeu les pròximes aventures: HURRICANE LAIA STRIKES AMERICA!