30 minutes to go

30 minutes to go... cap a l'aeroport!

London - Heathrow.

Calgary.

Seattle.

No he gosat calcular les hores de viatge --us ho dic a la propera-- però en seran unes quantes, segur...

"Quina enveja!", diuen alguns... Doncs sí! O no! Cadascú té el que vol, no?

"Passaràs per NYC?", demanen d'altres --molts! Doncs no ho sé... és probable...

"I si et cases a Mèxic i et quedes allà?" Doncs perfecte!

"Tornaràs amb un petit indi..." Qui ho sap?!

"Tens por?" NO!

"Estàs nerviosa?" És clar --el just i necessari. Els nervis, l'adrenalina, són necessaris per posar el cos alerta davant de qualsevol amenaça que pugui aparèixer. És una resposta fisiològica que ja fa dies que ha començat a actuar, sàviament, en resposta a la perspectiva que 'se avecina'...

Primera parada: Seattle.

Em quedo amb la imatge de l'inevitable Elèctric i la seva gent --la meva gent-- i una última birra a Joanic, casa meva, amb la meva família. Fins aviat. Això és tot el que puc dir.

15 minutes to go.

"Commencing countdown, engines on

Check ignition and may gods love be with you..."

Gràcies pels innumerables comiats, estic commocionada! Us porto a tots a dins i aquest és el meu tresor! GRÀCIES!

Seguiu atents al mateix bat-canal i no us perdeu les pròximes aventures: HURRICANE LAIA STRIKES AMERICA!