Ara que tots sabeu que torno, ningu llegira aquesta entrada, pero sento que el blog de les meves aventures necessita un final... del primer capitol, es clar.
Torno a ser al punt de partida, en aquesta magica ciutat que em te el cor robat i on encara ara, continuament, em sento envoltada de bons designis i un etern somriure. Seattle, mon amour.
Em sento a la recta final d'aquesta immensa muntanya russa on he estat pujada durant tres mesos, plena de 'subidons' i tambe d'algun 'baixon', pero en definitiva una d'aquelles atraccions on tornaves a fer cua per pujar-hi una vegada i una altra.
I aixo es exactament el que fare. Em tornare a posar a la cua per, ben aviat, tornar a gaudir dels altibaixos d'aquesta muntanya russa que vull que sigui la meva vida.
Us estimo!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
:)
ResponEliminaempatia és pistola?
ResponEliminat'esperem amb ànsia
peto
s