dissabte, 14 de novembre del 2009

Indilaia al pais de les salses

Es mentida que als EUA no es menja be. No tot es fast food. De fet, hi ha molt bon menjar, productes de primerissima qualitat, cuines d'arreu del mon.

El que passa es que son adictes a les salses.

Adictes a ocultar el gust essencial dels aliments amb tot tipus de salses i milers d'especies, no estan contents amb un bon filet o uns deliciosos 'scallops' (vieiras) si no ho ofeguen amb -per exemple- salsa de soja, una vinagreta d'all, tabasco, coriandre, paprika i un toc de nou moscada. Tot junt. A saco.

Es ben be que l'oli d'oliva es el millor invent/condiment del mon! Com el trobo a faltar!

Tal com vaig avansar* en una de les primeres entrades, cuinar a casa, el que es cuinar, no ho he viscut en absolut --ni tan sols ara, instal.lada a casa d'un chef! Com a molt, he cuinat jo mateixa --uns spaghetti carbonara i una truita de patates, aixo es tot. Els meus amics s'escalfen coses precuinades, pizzes, etc. Afortunadament, l'Eric, el chef, em porta el sopar del restaurant, sempre DELICIOS! Tenir el restaurant a casa es un privilegi, cert, perque aqui la norma es fer tots els apats a fora, aprofitant la inacabable oferta de restaurants internacionals, els tipics 'diners' amb 'greasy american food' o, si m'apures, els fast food de tota la vida (Subway, Taco Bell, KFC... i la gran M, of course) que encara no he trepitjat --l'aventura tambe te un limit!

Perque us en feu una idea, aqui teniu una no gaire breu relacio dels meus apats, molts dels quals no us podre descriure perque no se ben be el que m'estava menjant:

- Special Chicken Teriyaki. 5.50$. To go. Sens dubte, el meu mejar preferit aqui a Seattle. Barato. Saludable. El mes simple que he trobat. Et serveixen un tall de pollastre a la brasa desossat talladet a trossos a sobre d'una bona racio d'arros, tot regat amb salsa teriyaki (?), acompanyat d'una bona amanida, o millor dit, d'una gran quantitat d'enciam Iceberg, lleugerament amanit amb una vinagreta d'aquestes blanques. Passa que es el garito mes cutre de tot Seattle i sempre ho demano per emportar, i m'ho jalo amb els compis del mercat.

- Especialitats russes: Piroshky (pastisset de carn o verdures, a triar) i Pelmeny (pronuncii's 'pilmieny', i son una mena de raviolis). Aixo tambe ho compro a prop del mercat, a unes noies molt trempades!

- Chiken Pho, que nosaltres diriem 'noodles amb pollastre', pero aqui la paraula 'noodles' val per qualsevol tipus de fideu o spaghetti. Trobareu 'pho' als restaurants vietnamites, on sovint tambe demano 'chicken curry', o sigui pollastre i arros al curry, un dels meus plats preferits EVER! Llastima que als vitnamites els agradi tant el coriandre --cilantro en castella i en angles, que pels ignorants com jo us dire que es una mena de julivert amb un gust MOLT fort que des que el vaig descobrir al Brasil NO m'agrada, pero al que ja em comenso* a acostumar...

- I parlant de coriandre, als tailandesos tambe els agrada molt! Massa, pel meu gust! Em costa explicar el que menjo als restaurants tailandesos quan hi vaig, normalment es carn o gambes amb ves a saber quina salsa --cada cop diferent, es clar... Es tan complicat entendre les cartes dels restaurants que o be deixo que triin per mi, o be m'ho jugo tot al 12 vermell demanant plats dels que nomes entenc algun dels ingredients que porta... l'aventura es l'aventura!

- Mexican food! Us puc assegurar que m'he menjat el burrito mes gran de la Terra, farcit de frijoles, arros, amanida, chile con carne... era enorme! Com tambe era enorme el plat de nachos amb formatge i no se que mes que vam demanar un altre dia, 'per picar alguna coseta'... Tambe he manjat burritos, fajitas i mole a escala humana, tot i que l'especialitat mexicana que he degustat mes sovint ha estat -efectivament!- el tequila!

- Greasy American food: els esmorzars mes besties de la vida! Eggs Benedict amb pastis de patata; bacon, cheddar & avocado burger; roasted turkey sandwitch (que de sandwitch nomes tenia el pa, perque era tot un senyor plat de gall d'indi rostit i regat amb no se quina salsa tremenda); i, last but not least, la sempre efectiva cheese burger, of course! I com ja sabeu, per no trencar amb la tradicio de Seattle, aquestes menges s'han d'acompanyar sempre que es pugui amb un bon bloody mary!

- Tambe he pogut assaborir en alguna ocasio la 'nostra' estimada cuina, i es que els 'tapas-bar' de Seattle son realment excel.lents! Sorprenent, oi? Doncs em vaig menjar un pa amb tomaquet amb formatge de Mao que encara me'n llepo els dits, amb un bon pernil salat (si! era bo! ho juro!), ous a la riojana, saltejat de bolets... i unes bones patates braves! Ole! Tambe hi ha un restaurant basc ('Txori') que fa molt bona pinta, pero encara no he tingut el plaer... Potser quan em torni a entrar la nostalgia dels sabors de casa...

- Impossible recordar tots els plats que vam degustar al restaurant japones, o les verdures i salses del restaurant etiop... Ja no em deuen quedar gaire mes nacionalitats exotiques per tastar, no?

- Vaig passar una setmana mes 'austera' menjant noodles precuinats, pa amb mantega, iogurts i gelatines --amb cafe a dojo! I birra a dojo!

Pero de tots aquests menus, el millor, el mes saboros, va ser sens dubte un tastet que em va preparar l'Eric al Brouwer's Cafe de Fremont. Necessitaria un traductor angles-catala realment especialitzat en gastronomia per poder dir que vaig menjar, pero almenys veureu que be que sona!

"Pepper corn petite tenderloin with jewbilation beer marinade, wine onion bed"

"Bacon & cheese stuffed game hen wrapped in prosciutto, mushroom hen gravy"

I un mes: "Smoked paprika asparagus with balsamic-lambic reduction"

I aixo no es res! Haurieu de veure el menu especial amb sidra que va fer fa uns dies! La carta semblava un poema!

En fi, mama, ja veus que no has de patir per res! La teva nena menja a les 1000 meravelles! Ja veurem que passa a Arizona...

3 comentaris:

  1. estimada laia,
    si un dia d'aquests aconsegueixo estalbiar lo suficient, et juro que aprenc anglès per traduir els plats... juaaaç
    nop, el que faré serà una ruta gastronòmica pel país de més enllà de la posta de sol....
    un altre petó
    s

    ResponElimina
  2. Mmm... Llegir el teu post abans de sopar amb gana ha estat tota una tortura. M'espera una amanida i una truita de carbassó que m'ha preparat el meu Sergi mentre jo tornava de la merda de curro que he trobat.
    Petons, nena. M'encanten els teus posts. No em repetiré més amb allò del llibre. Estic esperant amb candeletes les teves cròniques "Arizona Dream"

    ResponElimina
  3. ACTUALITZACIO d'aquesta entrada:

    A part de tot aixo, tambe vaig menjar unes amanides molt bones al 'Mishu', un lloc de menjar preparat d'estil europeu que hi havia davant del mercat --com me n'he pogut oblidar?

    Tambe ha caigut alguna pizza...

    I encara se m'escapa alguna cosa que no recordo, ho se...

    Ah, i el 'Txori', quina MERRRDA! El menjar, txepi txepi (en basc); les racions, ridicules; el preu, desorbitat! Fatal! Sort que no va ser l'unica cosa que vaig menjar la meva darrera nit a Seattle, que si no...

    ResponElimina