Alla donde fueres...

...haz lo que vieres, no? I aixi ho vaig fer. Haaaaalloween!

Tothom m'havia dit que el Halloween de Seattle era la bomba, o sigui que ho havia de viure, havia d'anar a alguna festa. Dit i fet.

Vaig quedar amb l'Eric, el master of the parties aqui a Seattle, i vam anar a buscar una disfressa. La nit anterior no vaig dormir i ingenuament vaig pensar que ell tindria la disfressa perfecte per a tots dos. Pero no, nomes tenia la seva. Cagada.

Jo estava zombie total i no havia pensat res. De sobte em trobo a dins d'una immensa botiga de roba i disfresses i m'entra l'estress total --no puc, no puc, no puc! Fins que se m'acut difressar-me de carabassa, i tot el tema es redueix a trobar coses taronges i poca cosa mes... Evidentment, vaig intentar tenir en compte la roba que jo tenia i que podia utilitzar per la disfressa, aixi que em vaig comprar una samarreta taronja i una boa tambe taronja i endavant!

La veritat es que no em va costar gaire temps entendre que aqui les noies es vesteixen com zorrons per Halloween --me'n vaig fer una idea passant tota la tarda al mercat... I juro que no era aquesta la meva intencio, pero aixi va anar.

O sigui que here I go, vestida com un putot, samarreta taronja, minifaldilla negra, pantys de 'rejilla' negres fins a les cuixes i una boa taronja, acompanyada per un William Wallace ben peculiar... Si m'haguessiu vist... Jo jurava i perjurava que NO era possible que jo sortis aixi al carrer, NO WAY, de cap manera... pero ho vaig fer... em sentia despullada pero ho vaig fer!

La festa de Halloween en si no va ser gran cosa, perque aqui hi ha unes birres tan animals --i jo havia menjat poc durant el dia, per no recordar-vos que no havia dormit-- que despres d'un parell o tres bars a Fremont vaig desapareixer... Vam anar a casa a jalar algo i alla em vaig quedar, morta, a les 23h feia nones... sip... Pero aixi va anar, m'ho vaig passar be, de debo, pero va ser breu... Lamentable, si, pero es que no sabeu quines birres d'alta graduacio tenen per aqui... Fotos, poques (passen censura!), pero aviat...

L'endema, Sunday, diumenge, vaig tornar a aplicar la tecnica: "alla donde fueres..." I diumenge es el dia del futbol.

Football.

O sigui football america, rugby america. La majoria de people es queda a casa els diumenges gaudint de l'oferta esportiva/televisiva de la jornada.

Ens vam llevar i vam posar la tele. Football. Deu meu, pero quan duren aquests partits? No ho se, de debo, se suposa que son quatre quarts d'un quart d'hora pero pot durar dues hores i mitja o mes... don't know... feiem zapping tota l'estona, d'un partit a l'altre, fins que l'Eric se'n va cansar i vam anar veient altres delicatessen de la tele per cable americana. Vam sortir a dinar i a sopar, aixo si --un restaurant etiop i un japones, per a mes dades... Pero atencio als programes que vam veure o ens vam creuar: AWESOME!

- Iron Chef i altres de l'estil... batalla entre chefs que ens vam empassar de bon grat, en part perque l'Eric es chef... res que us pugui sorprendre, pero va acumular el maxim share de la nostra particular audiencia;

- Family guy, o sigui 'Padre de familia', classic entre els classics, tambe amb un altissim average of share de la nostra diada televisiva;

- Pawn shop, interessant programa basat en una botiga de penyores (?) a Las Vegas, on la penya va alla a vendre les seves Harley, pistoles de col.leccionista, neveres de coca-cola o trossos de mur de berlin... En la meva opinio, completament prescindible, pero he d'admetre que va ser interessant com van fotre al pobre paio de la pistola, amb un expert que certificava que era falsa...

- American Greed, un programa sobre timos i estafes, molt educatiu i depriment alhora, escoltant el testimoni de les victimes sobre com tal o pasqual els va fotre els calers...

I a part d'aquests, alguns d'altres que no vaig veure pero si vaig veure anunciats, com per exemple:

- un programa que consisteix en deixar cotxes oberts a les zones mes xungues de NYC, LA, etc, per pillar-los in fraganti, amb camera oculta a dins del cotxe, of course! Una autentica salvatgada, si ho penseu fredament, pero no tant com la seguent...

- 'To catch a predator', un show pensat per enxampar tambe in fraganti als pedofils! si! queden amb ells per internet, fent-los pensar que son menors, per despres exposar-los al public en una cita!! Al.lucinant! No s'ha de negar el servei a la comunitat que fan aquests programes, of course, pero son senzillament malefics!! O no?!

I despres d'un diumenge de TV a tuttiplen, un dilluns tranquil, prenent la meva cura de son, intentant delucidar que fer en el futur proxim... Aviat marxare d'aqui... Aviat...

Stay tuned!

I sobretot, alla donde fueres, haz lo que vieres!

PD. Ara mateix estic assistint a la sessio de fotos del Brouwer's caffe de Fremont, on cada any fan un calendari picanto dels seus treballadors, eminentment masculins, per fer pasta... Soc una intrusa, aqui, i no em deixen veure la sessio, cosa que entenc perfectament... D'aqui a poc dormire com una soca al primer sofa que trobi, o sigui que no big deal... Comprare el calendari, of course!!