dimecres, 11 de novembre del 2009

On my way to Arizona

Doncs si, marxo de Seattle... Em costa molt marxar, em costa moltisssssim, perque hi estic tan be, aqui...! Pero ja toca. I toca fer coses importants. Toca fer el que he vingut a fer.

Portava uns dies una mica indecisa... San Francisco? Santa Fe? Quan? PER QUE? M'hauria quedat de bon grat a Seattle, on em sento com a casa i on sento que encara hi tinc molt per fer --I'll be back! Pero per certes circumstancies, jo volia marxar aquesta mateixa setmana i, ves per on, quelcom m'ha retingut... i me n'alegro moltissim! He passat uns dies molt refredada i, com heu pogut comprovar, sense conexio a internet. Aixi doncs, ahir vaig anar al Bauhaus, un cafe molt cuco amb wi-fi, i mentre esperava el meu cafe, vaig comensar* a arreplegar revistes i postals que hi havia alla... BINGO!

A una de les revistes hi havia un article sobre la comunitat d'indis Dineh, a Black Mesa, Arizona, amenassada* per una companyia minera que els vol fer fora d'alla. Son veins dels Hopi i els Navajo, que potser us sonen mes. S'organitza una 'caravana' en suport d'aquesta gent --i m'han acceptat! El millor de tot es que m'hi podre quedar tot el temps que vulgui, a la reserva! Sempre busquen voluntaris per ajudar-los amb les feines de casa (son gent gran i no hi ha aigua corrent, ni llum, ni res de res, i s'ha d'anar a buscar llenya, pasturar cabres, etc.) i per evitar abusos policials i preses il.legals del territori. No tinc paraules. Estic emocionada.

Em sento tan afortunada! Trobar aquesta oportunitat ha estat una xiripa total! Pero, un cop mes, es demostra que les coses no passen perque si. Que no m'he quedat a Seattle perque si. Que el cami s'il.lumina al nostre pas, i que nomes es cosa nostra seguir-lo o no!

Companys i companyes, estic realment FELIS*!!! Avui ho celebrare amb CAVA, un Juve i Camps Reserva de Familia que crec que m'ha costat mes barato que a casa... quines coses...

Volia escriure-us mes parides, com ara una entrada dedicada als meus menus; el Top Ten dels productes raros que pots trobar al super, i altres extravagancies d'aquest gran pais! Tot coses divertides, si, pero forsa* banals tambe... Ara si que estic realment emocionada!

Per comensar*, he anat a l'Army Surplus, les botigues on venen material de l'exercit baratet baratet, i m'he comprat uns guants per currar i un petate de la guerra de Corea --no se com organitzare tota la meva merda per anar a Arizona, pero en deixare molta aqui, a Seattle, segur... No se si em cal sac de dormir o no, i per tant no n'he comprat cap, pero ja us dic que valen mes de 5$ --no gaire mes, 20$ el mes barato, pero per flipar te n'has de gastar uns 60$. Parlare amb els organitzadors a veure que mes em cal --volen destrals!-- i per veure si ho puc comprar directament a Flagstaff, Arizona, on espero arribar abans del dia 20.

Es el seguent pas d'aquesta aventura que, com segurament comenceu a entendre, no te res de viatge i molt de vida.

Seguire informant... quan pugui...
(Prometo les entrades dels menus i del top ten de productes, aixi com noves fotos, abans de marxar cap al desert...)

IN LOVE AND RESISTANCE,

INDILAIA

1 comentari: