Doncs si, marxo de Seattle... Em costa molt marxar, em costa moltisssssim, perque hi estic tan be, aqui...! Pero ja toca. I toca fer coses importants. Toca fer el que he vingut a fer.
Portava uns dies una mica indecisa... San Francisco? Santa Fe? Quan? PER QUE? M'hauria quedat de bon grat a Seattle, on em sento com a casa i on sento que encara hi tinc molt per fer --I'll be back! Pero per certes circumstancies, jo volia marxar aquesta mateixa setmana i, ves per on, quelcom m'ha retingut... i me n'alegro moltissim! He passat uns dies molt refredada i, com heu pogut comprovar, sense conexio a internet. Aixi doncs, ahir vaig anar al Bauhaus, un cafe molt cuco amb wi-fi, i mentre esperava el meu cafe, vaig comensar* a arreplegar revistes i postals que hi havia alla... BINGO!
A una de les revistes hi havia un article sobre la comunitat d'indis Dineh, a Black Mesa, Arizona, amenassada* per una companyia minera que els vol fer fora d'alla. Son veins dels Hopi i els Navajo, que potser us sonen mes. S'organitza una 'caravana' en suport d'aquesta gent --i m'han acceptat! El millor de tot es que m'hi podre quedar tot el temps que vulgui, a la reserva! Sempre busquen voluntaris per ajudar-los amb les feines de casa (son gent gran i no hi ha aigua corrent, ni llum, ni res de res, i s'ha d'anar a buscar llenya, pasturar cabres, etc.) i per evitar abusos policials i preses il.legals del territori. No tinc paraules. Estic emocionada.
Em sento tan afortunada! Trobar aquesta oportunitat ha estat una xiripa total! Pero, un cop mes, es demostra que les coses no passen perque si. Que no m'he quedat a Seattle perque si. Que el cami s'il.lumina al nostre pas, i que nomes es cosa nostra seguir-lo o no!
Companys i companyes, estic realment FELIS*!!! Avui ho celebrare amb CAVA, un Juve i Camps Reserva de Familia que crec que m'ha costat mes barato que a casa... quines coses...
Volia escriure-us mes parides, com ara una entrada dedicada als meus menus; el Top Ten dels productes raros que pots trobar al super, i altres extravagancies d'aquest gran pais! Tot coses divertides, si, pero forsa* banals tambe... Ara si que estic realment emocionada!
Per comensar*, he anat a l'Army Surplus, les botigues on venen material de l'exercit baratet baratet, i m'he comprat uns guants per currar i un petate de la guerra de Corea --no se com organitzare tota la meva merda per anar a Arizona, pero en deixare molta aqui, a Seattle, segur... No se si em cal sac de dormir o no, i per tant no n'he comprat cap, pero ja us dic que valen mes de 5$ --no gaire mes, 20$ el mes barato, pero per flipar te n'has de gastar uns 60$. Parlare amb els organitzadors a veure que mes em cal --volen destrals!-- i per veure si ho puc comprar directament a Flagstaff, Arizona, on espero arribar abans del dia 20.
Es el seguent pas d'aquesta aventura que, com segurament comenceu a entendre, no te res de viatge i molt de vida.
Seguire informant... quan pugui...
(Prometo les entrades dels menus i del top ten de productes, aixi com noves fotos, abans de marxar cap al desert...)
IN LOVE AND RESISTANCE,
INDILAIA
dimecres, 11 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
Alla donde fueres...
...haz lo que vieres, no? I aixi ho vaig fer. Haaaaalloween!
Tothom m'havia dit que el Halloween de Seattle era la bomba, o sigui que ho havia de viure, havia d'anar a alguna festa. Dit i fet.
Vaig quedar amb l'Eric, el master of the parties aqui a Seattle, i vam anar a buscar una disfressa. La nit anterior no vaig dormir i ingenuament vaig pensar que ell tindria la disfressa perfecte per a tots dos. Pero no, nomes tenia la seva. Cagada.
Jo estava zombie total i no havia pensat res. De sobte em trobo a dins d'una immensa botiga de roba i disfresses i m'entra l'estress total --no puc, no puc, no puc! Fins que se m'acut difressar-me de carabassa, i tot el tema es redueix a trobar coses taronges i poca cosa mes... Evidentment, vaig intentar tenir en compte la roba que jo tenia i que podia utilitzar per la disfressa, aixi que em vaig comprar una samarreta taronja i una boa tambe taronja i endavant!
La veritat es que no em va costar gaire temps entendre que aqui les noies es vesteixen com zorrons per Halloween --me'n vaig fer una idea passant tota la tarda al mercat... I juro que no era aquesta la meva intencio, pero aixi va anar.
O sigui que here I go, vestida com un putot, samarreta taronja, minifaldilla negra, pantys de 'rejilla' negres fins a les cuixes i una boa taronja, acompanyada per un William Wallace ben peculiar... Si m'haguessiu vist... Jo jurava i perjurava que NO era possible que jo sortis aixi al carrer, NO WAY, de cap manera... pero ho vaig fer... em sentia despullada pero ho vaig fer!
La festa de Halloween en si no va ser gran cosa, perque aqui hi ha unes birres tan animals --i jo havia menjat poc durant el dia, per no recordar-vos que no havia dormit-- que despres d'un parell o tres bars a Fremont vaig desapareixer... Vam anar a casa a jalar algo i alla em vaig quedar, morta, a les 23h feia nones... sip... Pero aixi va anar, m'ho vaig passar be, de debo, pero va ser breu... Lamentable, si, pero es que no sabeu quines birres d'alta graduacio tenen per aqui... Fotos, poques (passen censura!), pero aviat...
L'endema, Sunday, diumenge, vaig tornar a aplicar la tecnica: "alla donde fueres..." I diumenge es el dia del futbol.
Football.
O sigui football america, rugby america. La majoria de people es queda a casa els diumenges gaudint de l'oferta esportiva/televisiva de la jornada.
Ens vam llevar i vam posar la tele. Football. Deu meu, pero quan duren aquests partits? No ho se, de debo, se suposa que son quatre quarts d'un quart d'hora pero pot durar dues hores i mitja o mes... don't know... feiem zapping tota l'estona, d'un partit a l'altre, fins que l'Eric se'n va cansar i vam anar veient altres delicatessen de la tele per cable americana. Vam sortir a dinar i a sopar, aixo si --un restaurant etiop i un japones, per a mes dades... Pero atencio als programes que vam veure o ens vam creuar: AWESOME!
- Iron Chef i altres de l'estil... batalla entre chefs que ens vam empassar de bon grat, en part perque l'Eric es chef... res que us pugui sorprendre, pero va acumular el maxim share de la nostra particular audiencia;
- Family guy, o sigui 'Padre de familia', classic entre els classics, tambe amb un altissim average of share de la nostra diada televisiva;
- Pawn shop, interessant programa basat en una botiga de penyores (?) a Las Vegas, on la penya va alla a vendre les seves Harley, pistoles de col.leccionista, neveres de coca-cola o trossos de mur de berlin... En la meva opinio, completament prescindible, pero he d'admetre que va ser interessant com van fotre al pobre paio de la pistola, amb un expert que certificava que era falsa...
- American Greed, un programa sobre timos i estafes, molt educatiu i depriment alhora, escoltant el testimoni de les victimes sobre com tal o pasqual els va fotre els calers...
I a part d'aquests, alguns d'altres que no vaig veure pero si vaig veure anunciats, com per exemple:
- un programa que consisteix en deixar cotxes oberts a les zones mes xungues de NYC, LA, etc, per pillar-los in fraganti, amb camera oculta a dins del cotxe, of course! Una autentica salvatgada, si ho penseu fredament, pero no tant com la seguent...
- 'To catch a predator', un show pensat per enxampar tambe in fraganti als pedofils! si! queden amb ells per internet, fent-los pensar que son menors, per despres exposar-los al public en una cita!! Al.lucinant! No s'ha de negar el servei a la comunitat que fan aquests programes, of course, pero son senzillament malefics!! O no?!
I despres d'un diumenge de TV a tuttiplen, un dilluns tranquil, prenent la meva cura de son, intentant delucidar que fer en el futur proxim... Aviat marxare d'aqui... Aviat...
Stay tuned!
I sobretot, alla donde fueres, haz lo que vieres!
PD. Ara mateix estic assistint a la sessio de fotos del Brouwer's caffe de Fremont, on cada any fan un calendari picanto dels seus treballadors, eminentment masculins, per fer pasta... Soc una intrusa, aqui, i no em deixen veure la sessio, cosa que entenc perfectament... D'aqui a poc dormire com una soca al primer sofa que trobi, o sigui que no big deal... Comprare el calendari, of course!!
Tothom m'havia dit que el Halloween de Seattle era la bomba, o sigui que ho havia de viure, havia d'anar a alguna festa. Dit i fet.
Vaig quedar amb l'Eric, el master of the parties aqui a Seattle, i vam anar a buscar una disfressa. La nit anterior no vaig dormir i ingenuament vaig pensar que ell tindria la disfressa perfecte per a tots dos. Pero no, nomes tenia la seva. Cagada.
Jo estava zombie total i no havia pensat res. De sobte em trobo a dins d'una immensa botiga de roba i disfresses i m'entra l'estress total --no puc, no puc, no puc! Fins que se m'acut difressar-me de carabassa, i tot el tema es redueix a trobar coses taronges i poca cosa mes... Evidentment, vaig intentar tenir en compte la roba que jo tenia i que podia utilitzar per la disfressa, aixi que em vaig comprar una samarreta taronja i una boa tambe taronja i endavant!
La veritat es que no em va costar gaire temps entendre que aqui les noies es vesteixen com zorrons per Halloween --me'n vaig fer una idea passant tota la tarda al mercat... I juro que no era aquesta la meva intencio, pero aixi va anar.
O sigui que here I go, vestida com un putot, samarreta taronja, minifaldilla negra, pantys de 'rejilla' negres fins a les cuixes i una boa taronja, acompanyada per un William Wallace ben peculiar... Si m'haguessiu vist... Jo jurava i perjurava que NO era possible que jo sortis aixi al carrer, NO WAY, de cap manera... pero ho vaig fer... em sentia despullada pero ho vaig fer!
La festa de Halloween en si no va ser gran cosa, perque aqui hi ha unes birres tan animals --i jo havia menjat poc durant el dia, per no recordar-vos que no havia dormit-- que despres d'un parell o tres bars a Fremont vaig desapareixer... Vam anar a casa a jalar algo i alla em vaig quedar, morta, a les 23h feia nones... sip... Pero aixi va anar, m'ho vaig passar be, de debo, pero va ser breu... Lamentable, si, pero es que no sabeu quines birres d'alta graduacio tenen per aqui... Fotos, poques (passen censura!), pero aviat...
L'endema, Sunday, diumenge, vaig tornar a aplicar la tecnica: "alla donde fueres..." I diumenge es el dia del futbol.
Football.
O sigui football america, rugby america. La majoria de people es queda a casa els diumenges gaudint de l'oferta esportiva/televisiva de la jornada.
Ens vam llevar i vam posar la tele. Football. Deu meu, pero quan duren aquests partits? No ho se, de debo, se suposa que son quatre quarts d'un quart d'hora pero pot durar dues hores i mitja o mes... don't know... feiem zapping tota l'estona, d'un partit a l'altre, fins que l'Eric se'n va cansar i vam anar veient altres delicatessen de la tele per cable americana. Vam sortir a dinar i a sopar, aixo si --un restaurant etiop i un japones, per a mes dades... Pero atencio als programes que vam veure o ens vam creuar: AWESOME!
- Iron Chef i altres de l'estil... batalla entre chefs que ens vam empassar de bon grat, en part perque l'Eric es chef... res que us pugui sorprendre, pero va acumular el maxim share de la nostra particular audiencia;
- Family guy, o sigui 'Padre de familia', classic entre els classics, tambe amb un altissim average of share de la nostra diada televisiva;
- Pawn shop, interessant programa basat en una botiga de penyores (?) a Las Vegas, on la penya va alla a vendre les seves Harley, pistoles de col.leccionista, neveres de coca-cola o trossos de mur de berlin... En la meva opinio, completament prescindible, pero he d'admetre que va ser interessant com van fotre al pobre paio de la pistola, amb un expert que certificava que era falsa...
- American Greed, un programa sobre timos i estafes, molt educatiu i depriment alhora, escoltant el testimoni de les victimes sobre com tal o pasqual els va fotre els calers...
I a part d'aquests, alguns d'altres que no vaig veure pero si vaig veure anunciats, com per exemple:
- un programa que consisteix en deixar cotxes oberts a les zones mes xungues de NYC, LA, etc, per pillar-los in fraganti, amb camera oculta a dins del cotxe, of course! Una autentica salvatgada, si ho penseu fredament, pero no tant com la seguent...
- 'To catch a predator', un show pensat per enxampar tambe in fraganti als pedofils! si! queden amb ells per internet, fent-los pensar que son menors, per despres exposar-los al public en una cita!! Al.lucinant! No s'ha de negar el servei a la comunitat que fan aquests programes, of course, pero son senzillament malefics!! O no?!
I despres d'un diumenge de TV a tuttiplen, un dilluns tranquil, prenent la meva cura de son, intentant delucidar que fer en el futur proxim... Aviat marxare d'aqui... Aviat...
Stay tuned!
I sobretot, alla donde fueres, haz lo que vieres!
PD. Ara mateix estic assistint a la sessio de fotos del Brouwer's caffe de Fremont, on cada any fan un calendari picanto dels seus treballadors, eminentment masculins, per fer pasta... Soc una intrusa, aqui, i no em deixen veure la sessio, cosa que entenc perfectament... D'aqui a poc dormire com una soca al primer sofa que trobi, o sigui que no big deal... Comprare el calendari, of course!!
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Experience the difference
"Experience the difference" es el motto --slogan-- dels AMC Cinemas, on vaig anar a veure la peli del Michael Moore, "Capitalism: A Love Story". Ja hi eren, aquests cinemes, a Manchester, i alla ja hi vaig 'experience the difference'. Pero nanos --Sergi Costa!--, de debo, aixo es un cinema i no les sales que tenim a casa! Seients reclinables! Increible! La peli, molt bona. Experience the difference at AMC Cinemas!
Experience the difference de fer la bugada al sotan de l'edifici, com a les pelis, i temer que en qualsevol moment marxi la llum i aparegui un psicopata homicida amb una destral... creepy...
Experiencen the difference de llensar* les restes del menjar a la pica i fer servir la trituradora del desaigue, un invent que tambe hem vist a les pelis nascut de les calderes de Pedro Botero! Es diabolic! Aixo quan cuinem a casa, es clar, i son MOLT POQUES vegades...
Experience the difference de dormir en un sac of the US Army, un dels nous, aparentment d'algun caigut en combat a l'Iraq --revenen aquest material per 5$ a les charities i rummage sales... El millor sac on he dormit en ma vida! (quan vaig aconseguir deixar de pensar en les possibles histories que hi havia darrera d'aquell sac, of course...)
Experience the difference de marejar-te quan demanes un cafe... o qualsevol cosa: les possibilitats son infinites, vertiginoses! I no us dic res d'anar al super! Encara m'estic recuperant de l'estress que he passat l'ultima vegada, ara fa una estona... Nomes per triar birres ja cal un planol! Aixo si, aquest pais es el paradis de les birres! Wow!
Experience the difference d'haver de donar propina a tot quisqui... sense comentaris, perque encara em cou...
Experience the difference d'anar somrient pel carrer i que et tornin el somriure, i que tothom et parli i sigui amable amb tu --malgrat que aixo tambe te el seu limit despres d'una jornada al mercat!
Experience the difference de fumar-te un peta al terrat d'un edifici, Clerks total, i fent una ronda americana, of course! Us asseguro que no va ser facil baixar d'alla...
Experience the difference d'anar en un Volvo de l'any de la catapum, amb tanta merda a dins que ni m'hi cabien les cames, que es calava a cada pujada --i a Seattle n'hi ha unes quantes-- i amb el conductor una mica piripi --una mica, nomes... tot molt divertit, aixo si! (Mark/Marcos, thanks for the ride!)
En definitiva, experience the difference everywhere you go!
Experience the difference de fer la bugada al sotan de l'edifici, com a les pelis, i temer que en qualsevol moment marxi la llum i aparegui un psicopata homicida amb una destral... creepy...
Experiencen the difference de llensar* les restes del menjar a la pica i fer servir la trituradora del desaigue, un invent que tambe hem vist a les pelis nascut de les calderes de Pedro Botero! Es diabolic! Aixo quan cuinem a casa, es clar, i son MOLT POQUES vegades...
Experience the difference de dormir en un sac of the US Army, un dels nous, aparentment d'algun caigut en combat a l'Iraq --revenen aquest material per 5$ a les charities i rummage sales... El millor sac on he dormit en ma vida! (quan vaig aconseguir deixar de pensar en les possibles histories que hi havia darrera d'aquell sac, of course...)
Experience the difference de marejar-te quan demanes un cafe... o qualsevol cosa: les possibilitats son infinites, vertiginoses! I no us dic res d'anar al super! Encara m'estic recuperant de l'estress que he passat l'ultima vegada, ara fa una estona... Nomes per triar birres ja cal un planol! Aixo si, aquest pais es el paradis de les birres! Wow!
Experience the difference d'haver de donar propina a tot quisqui... sense comentaris, perque encara em cou...
Experience the difference d'anar somrient pel carrer i que et tornin el somriure, i que tothom et parli i sigui amable amb tu --malgrat que aixo tambe te el seu limit despres d'una jornada al mercat!
Experience the difference de fumar-te un peta al terrat d'un edifici, Clerks total, i fent una ronda americana, of course! Us asseguro que no va ser facil baixar d'alla...
Experience the difference d'anar en un Volvo de l'any de la catapum, amb tanta merda a dins que ni m'hi cabien les cames, que es calava a cada pujada --i a Seattle n'hi ha unes quantes-- i amb el conductor una mica piripi --una mica, nomes... tot molt divertit, aixo si! (Mark/Marcos, thanks for the ride!)
En definitiva, experience the difference everywhere you go!
dimarts, 20 d’octubre del 2009
24$ each, 2 for 40$
Em sembla que us ha agradat forsa*, aixo de l'intringulis de la feina... Per peticio popular, aqui van algunes pistes... Ja us avanso* que -evidentment- l'he acceptada, pero de que es tracta?
1- Treballo just al davant of the very first Starbucks Coffee, l'original, el number one!
(Els qui reclamaveu 'posavasos' --fet!)
Gracies a la col.laboracio ciutadana, trobareu mes detalls aqui -amazing!
2- Repeteixo tantes vegades com puc la frase que dona titol a aquesta entrada
3- El meu jefe es diu Carlos Nacaome i es d'El Salvador
4- Hi passo una mica de fred, a la feina
5- M'encanta!
La solucio? Proximamente en facebook, amb foticos! (Ja passare el link, don't worry els qui no sigueu facebookians...) No em fare rica --ja ho soc!-- pero almenys no em gasto la meva pasta, i si em dona per pagar-me les birres post-curro, que en son unes quantes, ja estic contenta. Avui ha estat el meu segon dia, i el millor de tot es que no tinc horari ni dies fixes! Decidim sobre la marxa. En resum, una joia.
A mes a mes, amb aquesta flor al cul que el cosmos m'ha donat, estic coneixent a la gent mes extravagant i extraordinaria de la terra, i ja tinc un fotimer de contactes per a la meva croada indigenista. Una croada que, per questions climatologiques OBVIES, haure de redefinir i en part postposar, pero mai cancel.lar! Ja ho se, ja ho se, tothom em va dir que estava pirada per voler anar a Alaska ara, pero si la Laia no va a Alaska, Alaska va a la Laia, i ahir el gran mestre xaman Bill, de Barrow, em va beneir! A mi, i a una loto rapid del meu jefe, el Carlos (quedeu-vos amb el nom, que em sembla que portara cua), i li van tocar 1000$!! Almenys s'ho va currar i ens va convidar a sopar...
Tambe se m'han obert diverses portes al gran territori Lakota (sioux, para los amigos), a unes reserves de Dakota del Sud, que encara que no rimi amb 'rasca', com Alaska (aquesta l'havia de dir!), el clima alla es ara, si fa no fa, el mateix, grau amunt grau avall... Per tant, deixarem l'expedicio per quan tornin a brotar les floretes de l'estepa i anirem cap al sud, segurament d'aqui a un mes o aixi, cap a territori Pueblo --si si, els del tabac de liar barato--, a Santa Fe, New Mexico. Crec que fins i tot em saltare California, pero aixo no es pot dir mai. Agraeixo a tothom els consells i recomanacions per visitar parcs naturals, pero la meva ment carbura a un altre nivell, tal i com podeu comprovar...
Aixi doncs, mentres deixo que es carreguin les fotos al facebook, sortire a comprar birres i altres queviures de primera necessitat per tenir ben abastit el meu refugi a cal Jason, a First Hill, i fare temps abans d'anar a trobar-lo al The Hideout, el nostre Electric de Seattle. Tot i que avui no hi sera en Chuck, el meu barman preferit i cocteler de capsalera*, espero coneixer per fi a un tal Erik, un bon amic del Jason que la Marina m'ha recomanat especialment... a veure que passa...
1- Treballo just al davant of the very first Starbucks Coffee, l'original, el number one!
(Els qui reclamaveu 'posavasos' --fet!)
Gracies a la col.laboracio ciutadana, trobareu mes detalls aqui -amazing!
2- Repeteixo tantes vegades com puc la frase que dona titol a aquesta entrada
3- El meu jefe es diu Carlos Nacaome i es d'El Salvador
4- Hi passo una mica de fred, a la feina
5- M'encanta!
La solucio? Proximamente en facebook, amb foticos! (Ja passare el link, don't worry els qui no sigueu facebookians...) No em fare rica --ja ho soc!-- pero almenys no em gasto la meva pasta, i si em dona per pagar-me les birres post-curro, que en son unes quantes, ja estic contenta. Avui ha estat el meu segon dia, i el millor de tot es que no tinc horari ni dies fixes! Decidim sobre la marxa. En resum, una joia.
A mes a mes, amb aquesta flor al cul que el cosmos m'ha donat, estic coneixent a la gent mes extravagant i extraordinaria de la terra, i ja tinc un fotimer de contactes per a la meva croada indigenista. Una croada que, per questions climatologiques OBVIES, haure de redefinir i en part postposar, pero mai cancel.lar! Ja ho se, ja ho se, tothom em va dir que estava pirada per voler anar a Alaska ara, pero si la Laia no va a Alaska, Alaska va a la Laia, i ahir el gran mestre xaman Bill, de Barrow, em va beneir! A mi, i a una loto rapid del meu jefe, el Carlos (quedeu-vos amb el nom, que em sembla que portara cua), i li van tocar 1000$!! Almenys s'ho va currar i ens va convidar a sopar...
Tambe se m'han obert diverses portes al gran territori Lakota (sioux, para los amigos), a unes reserves de Dakota del Sud, que encara que no rimi amb 'rasca', com Alaska (aquesta l'havia de dir!), el clima alla es ara, si fa no fa, el mateix, grau amunt grau avall... Per tant, deixarem l'expedicio per quan tornin a brotar les floretes de l'estepa i anirem cap al sud, segurament d'aqui a un mes o aixi, cap a territori Pueblo --si si, els del tabac de liar barato--, a Santa Fe, New Mexico. Crec que fins i tot em saltare California, pero aixo no es pot dir mai. Agraeixo a tothom els consells i recomanacions per visitar parcs naturals, pero la meva ment carbura a un altre nivell, tal i com podeu comprovar...
Aixi doncs, mentres deixo que es carreguin les fotos al facebook, sortire a comprar birres i altres queviures de primera necessitat per tenir ben abastit el meu refugi a cal Jason, a First Hill, i fare temps abans d'anar a trobar-lo al The Hideout, el nostre Electric de Seattle. Tot i que avui no hi sera en Chuck, el meu barman preferit i cocteler de capsalera*, espero coneixer per fi a un tal Erik, un bon amic del Jason que la Marina m'ha recomanat especialment... a veure que passa...
diumenge, 18 d’octubre del 2009
From the Center of the Universe
Avui he anat al centre de l'univers. Si si, tal qual. Quan hi he arribat, he hagut de retardar 5 minuts el rellotge, perque aixi es fan les coses al centre de l'univers: Fremont. Estan tots 'majares' perduts, pero d'aquella bogeria entranyable de la que fa temps m'intento impregnar. Per tant, de nou, m'hi he trobat com a casa! En alguns hi he reconegut una mirada complice, i es que crec que es la major colonia deimiota a la Terra... i nosaltres sense saber-ho!
Suposo que deu ser per aixo, per aquesta mena de forsa* centripeta que surt del centre de l'univers, que cada dia, despres de coneixer algu nou, inevitablement em trobo a aquesta persona a l'altra punta de la ciutat i ens saludem com si fossim vells amics del barri. Es o no es genial? I nomes en tres dies!
Parlant de coneixences, avui he conegut en Pavel, un ucraines que parla catala, toma ya! Marxa dimecres cap a Nova Zelanda... mmm... pero no, encara no, el centre de l'univers em te atrapada!
He mirat millor aixo d'Alaska i, ves per on, a principis de novembre tornen a baixar els preus... Si?, doncs ho tens clar! Si ja era una bogeria anar-hi ara, ni t'explico la rasca que hi deu fer al novembre! A mes a mes, al novembre ja no hi tindria res a fer alla... no... millor m'espero, a veure si 'algu' mante en peu l'oferta d'anar-hi a l'estiu i podem anar-hi junts... Ah, l'estiu! A saber on sere i que fare, a l'estiu!
Ja he quedat dema amb el Carlos, el meu jefe-to-be, per veure si la cosa va be... Mantindre la intriga una mica mes, encara, que si no em deixareu de llegir!
I parlant de llegir, al costat de l'hostal hi he trobat una llibreria GENIAL especialitzada en anarquisme i lluita obrera, plena de fanzines i revistes meravelloses i amb un raconet on t'hi pots quedar tot el temps que vulguis llegint i prenent un cafeto... 'nao acredito', que dirien al Brasil!
Una abrasada* galactica from the center of the universe a tots!
Suposo que deu ser per aixo, per aquesta mena de forsa* centripeta que surt del centre de l'univers, que cada dia, despres de coneixer algu nou, inevitablement em trobo a aquesta persona a l'altra punta de la ciutat i ens saludem com si fossim vells amics del barri. Es o no es genial? I nomes en tres dies!
Parlant de coneixences, avui he conegut en Pavel, un ucraines que parla catala, toma ya! Marxa dimecres cap a Nova Zelanda... mmm... pero no, encara no, el centre de l'univers em te atrapada!
He mirat millor aixo d'Alaska i, ves per on, a principis de novembre tornen a baixar els preus... Si?, doncs ho tens clar! Si ja era una bogeria anar-hi ara, ni t'explico la rasca que hi deu fer al novembre! A mes a mes, al novembre ja no hi tindria res a fer alla... no... millor m'espero, a veure si 'algu' mante en peu l'oferta d'anar-hi a l'estiu i podem anar-hi junts... Ah, l'estiu! A saber on sere i que fare, a l'estiu!
Ja he quedat dema amb el Carlos, el meu jefe-to-be, per veure si la cosa va be... Mantindre la intriga una mica mes, encara, que si no em deixareu de llegir!
I parlant de llegir, al costat de l'hostal hi he trobat una llibreria GENIAL especialitzada en anarquisme i lluita obrera, plena de fanzines i revistes meravelloses i amb un raconet on t'hi pots quedar tot el temps que vulguis llegint i prenent un cafeto... 'nao acredito', que dirien al Brasil!
Una abrasada* galactica from the center of the universe a tots!
TROOPS OUT NOW!
El millor city tour de la meva vida, la mani d'ahir. Unes 50 persones escortades per uns 25 policies (10 motoritzats, 15 en bici) vam sortir de la universitat cap al centre, amb les tipiques pancartes que surten a les pelis i corejant consignes durant toooot el cami. Vaig descobrir moltes parts de la ciutat que encara no coneixia! I a mes a mes, va ser tota una llisso* de com mantenir el ritme de les manis, i no com a casa, que semblen funerals... Va ser una horeta i mitja repetint coses com:
What do we want? TROOPS OUT!
When do we want it? NOW!
No justice, no peace
U.S. out of the Middle East!
Resistance is justified when people are occupied!
They're our brothers, they're our sisters
We support the war resisters!
O les meves preferides:
Fight the rich, not their wars!
NUMBER ONE TERRORIST
U.S. IMPERIALIST
(definitivament, la millor!)
I moltes altres --puc passar el document complet sota peticio. Mes info sobre els moviments d'esquerres de Seattle, que n'hi ha molts, a http://www.seattleaic.org/
Fotos, very soon.
Alaska... va a ser que no! El preu del viatge es prohibitiu, ha pujat un 200% des de l'ultima vegada que ho vaig mirar des de BCN!! Tothom em diu que Anchorage es una merda, que ara no val la pena anar-hi... en fi, tot son males referencies. Em perdo el congres, pero tinc molt bons contactes per anar a qualsevol reserva i treballar alla, ni que sigui com a voluntaria. I tot i que no ho descarto del tot (puc anar per carretera des de Canada, i quedar-me pel sud d'Alaska enlloc d'anar al nord), la veritat es que no m'ha costat gens desdir-me dels meus plans inicials.
I parlant de curros, ja me n'han ofert un! L'accepto? No l'accepto?
Stay tuned for the answer!
What do we want? TROOPS OUT!
When do we want it? NOW!
No justice, no peace
U.S. out of the Middle East!
Resistance is justified when people are occupied!
They're our brothers, they're our sisters
We support the war resisters!
O les meves preferides:
Fight the rich, not their wars!
NUMBER ONE TERRORIST
U.S. IMPERIALIST
(definitivament, la millor!)
I moltes altres --puc passar el document complet sota peticio. Mes info sobre els moviments d'esquerres de Seattle, que n'hi ha molts, a http://www.seattleaic.org/
Fotos, very soon.
Alaska... va a ser que no! El preu del viatge es prohibitiu, ha pujat un 200% des de l'ultima vegada que ho vaig mirar des de BCN!! Tothom em diu que Anchorage es una merda, que ara no val la pena anar-hi... en fi, tot son males referencies. Em perdo el congres, pero tinc molt bons contactes per anar a qualsevol reserva i treballar alla, ni que sigui com a voluntaria. I tot i que no ho descarto del tot (puc anar per carretera des de Canada, i quedar-me pel sud d'Alaska enlloc d'anar al nord), la veritat es que no m'ha costat gens desdir-me dels meus plans inicials.
I parlant de curros, ja me n'han ofert un! L'accepto? No l'accepto?
Stay tuned for the answer!
divendres, 16 d’octubre del 2009
L'habitacio de les 4:20
A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha algu.
A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha cosa bona. Una mena d'Hotel California, dols* i diabolic alhora.
De l'habitacio on sempre son les 4 i vint no en sortiries mai...
Plou...
"Don't worry about a thing, 'cause every little thing is gonna be alright!"
A l'habitacio de les 4 i vint sempre hi ha cosa bona. Una mena d'Hotel California, dols* i diabolic alhora.
De l'habitacio on sempre son les 4 i vint no en sortiries mai...
Plou...
"Don't worry about a thing, 'cause every little thing is gonna be alright!"
dijous, 15 d’octubre del 2009
About a girl
Mr Kurt Cobain ens acompanya mentre escric aquestes paraules, com no podia ser d'altra manera a la seva ciutat. Seattle, home of grunge. El Charlie l'acompanya amb la guitarra, a la sala de fumadors i fumetes del Green Tortoise Hostel, on fa una escassa hora i mitja que he arribat.
I tot i que em ve de gust sortir a descobrir la ciutat --no fa gens de fred!-- o be estar-me aqui fumant i bevent amb les meves primeres coneixences, potser que me'n vagi a descansar... porto unes 45 hores desperta... i a mes a mes, no hi ha cap pressa per fer tot aixo...
El viatge ha estat llarg pero ha anat com una seda! GOOD VIBRATIONS
L'Unplugged de Nirvana segueix sonant.... us deixo a ritme d'aquesta magnifica versio de "The Man Who Sold The World"...
...i em sembla que em quedo a fer la penultima...
I tot i que em ve de gust sortir a descobrir la ciutat --no fa gens de fred!-- o be estar-me aqui fumant i bevent amb les meves primeres coneixences, potser que me'n vagi a descansar... porto unes 45 hores desperta... i a mes a mes, no hi ha cap pressa per fer tot aixo...
El viatge ha estat llarg pero ha anat com una seda! GOOD VIBRATIONS
L'Unplugged de Nirvana segueix sonant.... us deixo a ritme d'aquesta magnifica versio de "The Man Who Sold The World"...
...i em sembla que em quedo a fer la penultima...
dimecres, 14 d’octubre del 2009
30 minutes to go
30 minutes to go... cap a l'aeroport!
London - Heathrow.
Calgary.
Seattle.
No he gosat calcular les hores de viatge --us ho dic a la propera-- però en seran unes quantes, segur...
"Quina enveja!", diuen alguns... Doncs sí! O no! Cadascú té el que vol, no?
"Passaràs per NYC?", demanen d'altres --molts! Doncs no ho sé... és probable...
"I si et cases a Mèxic i et quedes allà?" Doncs perfecte!
"Tornaràs amb un petit indi..." Qui ho sap?!
"Tens por?" NO!
"Estàs nerviosa?" És clar --el just i necessari. Els nervis, l'adrenalina, són necessaris per posar el cos alerta davant de qualsevol amenaça que pugui aparèixer. És una resposta fisiològica que ja fa dies que ha començat a actuar, sàviament, en resposta a la perspectiva que 'se avecina'...
Primera parada: Seattle.
Em quedo amb la imatge de l'inevitable Elèctric i la seva gent --la meva gent-- i una última birra a Jo anic, casa meva, amb la meva família. Fins aviat. Això és tot el que puc dir.
15 minutes to go.
"Commencing countdown, engines on
Check ignition and may gods love be with you..."
Gràcies pels innumerables comiats, estic commocionada! Us porto a tots a dins i aquest és el meu tresor! GRÀCIES!
Seguiu atents al mateix bat-canal i no us perdeu les pròximes aventures: HURRICANE LAIA STRIKES AMERICA!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
